Elegància i tortura

Diuen que “per lluir s’ha de patir”, de manera que, quan toca, ens disposem a patir estoicament amb la sana esperança de lluir ni que una mica. Cal dir que en aquest aspecte, els homes ho tenim més fàcil que les dones. De fet, molt més fàcil, ja que no s’espera que ens sotmetem als maltractament que elles han d’aguantar en nom de la moda, l’estètica, la bellesa i el lluir en general. I d’entre tots els elements de tortura inventats, uns dels que s’emporten el primer premi són les sabates amb talons.

L’altre dia l’Alepsi en parlava i em va despertar la curiositat sobre la manera en que els talons afecten el cos en general. I la veritat és que tot el que trobes sembla un manual de patologies variades de l’esquelet i el sistema muscular, alteracions nervioses o malformacions òssies.

Tot això no és perquè si. El fet de portar sabates amb tacons eleva el cos i modifica el punt d’equilibri. En general, la línia vertical definida per les cames i la columna vertebral passa a agafar una lleugera forma de S. Els genolls s’han de flexionar lleugerament, les cames s’estilitzen i semblen més llargues i el cul es desplaça cap enrera. Tot plegat fa que es reforci la forma en que el cos de la dona es considera més atractiu. Al menys en la nostra societat.

I la veritat és que si. Que funciona. Que la gran majoria d’homes trobem més atractiva una dona amb tacons simplement per la postura que adopta el cos. Una opinió que moltes dones també comparteixen.

Però tot té un preu. Els genolls han de fer més força per mantenir l’equilibri i ho han de fer tota l’estona. Una cosa és aguantar un pes de manera vertical i una altra és fer-ho amb un lleuger grau d’inclinació. Per petita que sigui la desviació de la vertical cal una força important per compensar-ho. I això genera una sobrecàrrega notable en aquesta articulació que, si es manté durant molts anys, pot acabar causant artrosi del genoll.

Els músculs de darrera de la cama, els bessons, també han de treballar. Passen molt temps en contracció, i amb aquest esforç el que passa és que el tendó d’Aquil·les, que uneix el múscul a l’ós, experimenta una contracció de llarga durada que acaba per causar dolor i fins i tot de vegades una certa inflamació. A sobre, amb el temps pot quedar "fixat" en estat contret i aleshores es pot arribar a fer difícil caminar sense portar talons.

Com que el pes no es reparteix per tot el peu sinó que es concentra a la part del davant, molts dels efectes es noten per aquí. Per exemple una lesió dels nervis anomenada “neuroma de Morton”. Aquesta inflamació, força dolorosa, és causada per la compressió dels dits del peu que esclafa els nervis que hi passen per entremig.

En realitat els dits pateixen tota mena d’efectes, des de l’ull de poll fins a deformacions que es mantenen fins i tot anant sense sabates. Però altres parts del cos també queden afectades. Fins i tot la columna vertebral pot experimentar un desgast anormal de les vèrtebres, de nou causat per l’esforç que cal fer en mantenir el cos en una posició diferent de la de l’equilibri natural.

A sobre, s’ha vist que els efectes en forma de dolor als peus poden seguir experimentant-se força temps després d’haver portat tacons durant una certa temporada.

Naturalment, tot això passa quan les sabates habituals són amb tacons alts. La qüestió és la de sempre: evitar l’abús. De vegades cal patir per lluir, però això caldria no fer-ho cada dia.

Innegablement, l’elegància i l’atractiu que es pot aconseguir amb uns talons ben portats pot resultar, de vegades, aclaparadorament espectacular. Un efecte que, no cal dir-ho, les noies sabeu prou be com fer servir.

I nosaltres, encantats!