Els IgNobel 2009

Un any més ha tingut lloc la cerimònia d’entrega dels premis IgNobel. La cara divertida dels premis científics. L’organitzen a Bòston, i el seu lema és “la recerca que primer fa riure i després fa pensar”. Això no és perquè si. No es tracta simplement de fer experiments poca soltes. Els guanyadors han fet realment els treballs, en principi amb intencions d’allò més serioses. I tot i que realment fan riure, si hi pensem un moment ens adonem del que hi ha al darrera.

Entre els que m'han semblat més divertits aquest any hi ha el de “química” a uns investigadors mexicans per crear diamants a partir de líquid. Concretament de tequila! La història va començar amb una tesi doctoral sobre la generació artificial de diamants. Parlem de diamants de mida microscòpica. Oblideu els collarets i anells. Per fer els diamants calia, entre altres coses, una barreja de 40 % d’etanol i 60 % d’aigua. Mig en broma un dels investigadors va mirar la composició del tequila i va veure que era just la que necessitava. Ho va provar... i li va sortir. I, per cert, era igual que fos tequila de qualitat o del baratet. Els diamants no mostraven diferències.

També és interessant el premi IgNobel de “la pau”, per estudiar que causa més danys. Si pegar al cap amb una ampolla de cervesa plena o buida. Sembla una ximpleria, però es tracta d’un treball de medicina forense. Els del CSI necessiten saber-ho per deduir amb quina força han pegat algú. I contra el que semblaria, tot i que en els dos casos pot fer molt mal, si l’ampolla és plena resulta menys dolent. El vidre es trenca abans degut a la pressió interna del gas de la cervesa.

El premi de “veterinària” ha sigut a un treball que indicava que “les vaques a les que els han posat un nom fan més llet que aquelles que no en tenen”. En aquest cas, imagino que l’objecte del treball eren els ramaders. Aquells que li posen nom a les vaques deuen estar-ne més pendents, les deuen cuidar millor i unes vaques més sanes o menys estressades deuen fer més llet. Però s’ha de reconèixer que la manera de presentar-ho té la seva conya.

Un de molt divertit ha sigut el de “salut pública”, en aquest cas per una patent. Algú ha inventat uns sostenidors que en cas d’emergència es converteixen ràpidament en dues màscares anti-gas. Una per la portadora i l’altre per qui tingui més a prop. No se si aquesta capacitat és un motiu de pes a l’hora de comprar sostenidors. No. Per regalar-los, crec que tampoc.

Alguns tenen un puntet indisimulat de sarcasme. Com el d’economia als directors dels bancs d’Islàndia per demostrar que els petits bancs poden esdevenir molt ràpidament molt grans... i al revés. Aquests sembla que no van anar a recollir el premi. També el de matemàtiques, al governador del banc de la reserva de Zimbabwe, per permetre als seus ciutadans manejar nombres des de molt grans fins a molt petits ja que han fet bitllets que van des de 0.01 $ (deu centaus) fins a 100.000.000.000.000 $ (cent bilions de dòlars). No, aquest tampoc l’han anat a recollir.

Però la majoria de guardonats si que hi van. I això que l’organització insisteix que no paga el bitllet. L’entrega la fan antics guardonats i també guardonats amb premis Nobel dels de veritat. I la cerimònia també té les seves conyes com explicava l’Alasanid en un post fa un parell de dies. Per exemple, havien de fer un discurs explicant el seu treball en menys de trenta segons. I algú altre havia de resumir-ho en menys de set paraules!

Per descomptat que si un dia el guanyés no m’ho perdria per res del món.