Esperant el bon temps

Fa temps, quan les condicions climatològiques marcaven molt més la vida que no pas ara, l’arribada de l’hivern feia que les campanyes militars fossin pràcticament impossibles. El fred delmava les tropes, la pluja feia malbé la pólvora, els camins enfangats impossibilitaven el moviment del material, les poques hores de llum dificultaven les maniobres... Per això, l’activitat militar s’aturava i els exèrcits es retiraven als quartels d’hivern. Allà esperaven que tornés el bon temps per reprendre l’activitat de matar-se els uns als altres.

Aquesta és una estratègia que els éssers vius apliquen des de sempre. L’activitat és manté mentre les condicions ambientals són properes, però quan arriben temps dolents millor tancar-se, disminuir el consum d’energia al mínim i esperar temps millors. Els arbres de fulla caduca passen l’hivern sense fulles i fen pràcticament res. Hi ha animals que entren en hibernació. Però els que ho tenen més clar són els microorganismes. Aquests es poden desconnectar d’una manera ben efectiva i durant molt de temps.

Quan els bacteris es queden sense nutrients poden morir o be generar espores bacterianes. Això implica un seguit de modificacions estructurals que fan que la paret bacteriana sigui més resistent, que el material genètic estigui protegit, que el metabolisme s’aturi i que allò que era un bacteri en plena activitat esdevingui una estructura particularment resistent a la dessecació les radiacions, la temperatura i tota mena de maldats que l’ambient li pugi fer. En aquest estat poden esperar que arriben temps millors durant molt de temps.

I això de molt temps, en el cas dels microorganismes és literal.

Fa temps es van reviure espores de llevat en una ampolla de cervesa de 166 anys d’antiguitat. Amb aquest llevat van poder tornar a fer cervesa com “en els vells temps”. També s’ha reanimat bacteris de llaunes de carn després de més d’un segle. Però encara que això ens sembli molt temps als humans, per un microbi no és gaire.

Els bacteris treballen a una altra escala. Per exemple. Uns investigadors van obtenir espores que hi havia en una abella fossilitzada en ambre feia uns trenta milions d’anys! Quan les van posar en condicions adequades, en un medi ric en nutrients, els bacteris van recuperar l’activitat i van començar a créixer i fer colònies.

Encara més. Uns altres investigadors van agafar cristalls de sal, els van esterilitzar i van injectar una petita quantitat de líquid a l’interior. Després aquest líquid el van cultivar i de nou, bingo! Van créixer bacteris. Aquests portaven en estat de suspensió vital... 250 milions d’anys!

De manera que la vida si que pot retirar-se a un quartel d’hivern interior i esperar millors temps. En realitat encara ignorem els límits. Hi ha qui afirmava haver reanimat bacteris de més de mil milions d’anys d’antiguitat, però aquests treballs no estan clars i es sospita que podrien haver trobat contaminants afegits durant la manipulació. De fet, el més difícil en aquests casos és demostrar que el que has trobat no és resultat de la manipulació necessària per fer els experiments.

Aquestes troballes són molt interessants per comparar amb organismes actuals i veure com ha anat evolucionant una família o altra de bacteris. A més podrien permetre, per exemple, buscar antibiòtics fabricats per organismes molt antics. També permeten especular sobre la capacitat dels microorganismes per colonitzar altres planetes. Els amants de la teoria de la panspèrmia tenen una demostració que els bacteris podrien en teoria creuar les distàncies entre planetes com a contaminants de meteorits i resistir les extremes condicions de l’espai.

I qui sap? Quan mengem sal potser estem ingerint uns pobres microorganismes en estat de suspensió des de fa milions d’anys.