Reflexos importants

Una característica dels pobles mediterranis és que les cases acostumen a estar pintades de blanc. Això, a part de ser bonic i crear uns paisatges increïblement amables, té el seu sentit en el fet que el blanc reflecteix més quantitat de llum solar, mentre que els colors foscos l’absorbeixen. El resultat final és que les són una mica més fresques que les de color fosc.

Aquesta característica la tenen tots els objectes i es pot determinar amb un paràmetre que s’anomena albedo. L’albedo és senzillament la relació que hi ha entre la radiació que arriba a un objecte i la que reflecteix aquest objecte. Aquest valor pot variar molt segons la superfície. La neu té un albedo molt gran, mentre que la superfície d’una carretera recent asfaltada el té molt baix. A la carretera, tota la radiació que arriba és absorbida, mentre que la neu reflecteix quasi tota la que li arriba. Per això ens cremem fàcilment quan som a la neu. Les radiacions ens arriben del cel, però també reflectides des de la superfície nevada.

Quan es calcula l’albedo mitjà de la Terra trobem que és del voltant del 35 %. I aquest valor és important, perquè participa en l’equilibri climàtic del planeta. Però aquest valor és només una mitjana. L’albedo dels oceans és força més baix ja que són foscos i absorbeixen molta radiació. Per altra banda, els núvols contribueixen molt a augmentar l’albedo. Els deserts tenen un valor alt mentre que els boscos el tenen més baix.

Semblaria que l’efecte de la llum rebotada no hauria de ser gaire important, però això no és així. A Almeria ha canviat l’albedo en els darrers anys. El que abans eren terres de conreu ara s’han transformat en hivernacles que ocupen una extensió enorme. Aquests hivernacles són clars i han fet augmentar l’albedo local en un 9 %. Doncs junt amb aquest augment ha tingut lloc un descens de la temperatura mitjana. En realitat és l’únic indret de la península on la temperatura ha baixat aquesta dècada.

Una dada molt important és que la diferència entre els albedos de la neu i del mar és enorme. Fins un 90 % la neu i tant sols un 10 % l’aigua. Això vol dir que un 90 % de la radiació que rep l’Àrtic és reflecteix, però que si es fon i es transforma en oceà, únicament reflectirà el 10 % de la radiació. La resta el que farà serà incrementar l’energia en forma de calor dels oceans.

Per això resulta inquietant el desglaç de l’Àrtic. A més del canvi en els corrents marins i de l’augment de la temperatura global, el desglaç farà que es perdi superfície blanca que serà substituïda per una de fosca. Com a resultat, l’albedo disminuirà, la Terra captarà encara més energia del Sol i l’escalfament s’accelerarà encara més. Això farà que es fongui més gel, que l'albedo disminueixi i que el planeta s'escalfi més, de manera que el gel encara es desfarà més...

Aquesta és la mena d’efectes que més amoïnen als climatòlegs. Aquells processos que quan comencen tenen tendència a alimentar-se a si mateixos i agafar més i més importància cada dia que passa. Sobretot perquè al principi passen desapercebuts, però quan es comencen a notar ja resulten imparables.

Per això s’ha proposat que una manera senzilla de lluitar contra l’escalfament global seria simplement augmentar la superfície blanca del planeta. Per exemple, pintant els edificis de blanc. Aquí ens sembla una obvietat, però a molts indrets seria una novetat. Fins i tot hi ha qui ha proposat pintar les carreteres de blanc.

En tot cas, aquesta és una mena de mesures que resulten fàcils, econòmiques i que tenen un cert impacte. No es pot demanar més.