Aquelles prediccions pel 2009

La visió típica que es te dels científics és que som gent que “fa experiments”. Això potser no és estrictament cert del tot, ja que hi ha branques de la ciència, com l’astronomia, en que la observació és molt més important que la experimentació. De totes maneres, l’important no són els experiments en si, sinó el motiu pel qual es fan. En realitat el que fan, teòricament, els científics és posar a prova les hipòtesis que han fet. I la finalitat dels experiments és demostrar si allò que pensem que passa, realment succeeix.

En teoria, per fer avançar el coneixement (i de pas fer-te famós, que et concedeixin el premi Nobel i guanyar molts diners) el que es fa primer és observar com són les coses. Obtenir dades del tema que volem estudiar, organitzar aquestes dades i mirar de trobar un sistema, un ordre, un esquema que potser no és aparent però que permeti entendre com funciona allò.

I quan ens sembla que podem explicar quin és el funcionament, proposem una hipòtesi i fem alguns experiments per posar-la a proba. El plantejament és, si el que penso és cert, quan faci això, haurà de passar allò. I si no surt el que pensàvem, és que la idea que teníem per explicar el fenomen està equivocada i cal abandonar-la per bastir-ne una altra de millor.

És un sistema que funciona raonablement be. La llauna és que sempre pot aparèixer un nou experiment que demostri que estem equivocats. Per això, les teories científiques mai es consideren definitives i sempre estan sotmeses a nous escrutinis.

Però hi ha altres camps de l’activitat humana que aquest sistema no els acaba d’agradar i prefereixen fer-ho d’una altra manera. El raonament és: Fem una proposta, i si no surt el que pensàvem... doncs és igual! Seguirem defensant que el nostre sistema és correcte encara que les dades diguin el contrari. I el millor és que a molta gent li sembla normal. Segurament perquè mai es prenen la molèstia de comprovar les dades.

Dit així sembla una mica absurd, però és el que passa amb l'astrologia i els horòscops. I avui m’he entretingut una mica a veure quina fiabilitat tenen les seves dades. Després de tot, Google permet fer-ho amb molta facilitat. El que he buscat són les prediccions que es van fer a principis del 2009 per contrastar si el temps els ha donat la raó. Un exercici realment divertit.

Per començar, es poden trobar afirmacions que no podem considerar ni prediccions ja que són evidents des de fa molts anys. Per exemple, dir que “El eclipse lunar del 9 de febrero sobre el Sol de Colombia puede traerle serios conflictos al gobierno de Uribe. Continuarán los enfrentamientos con las guerrillas y paramilitares”. Doncs no cal mirar gaire els astres per saber-ho, igual que afirmar que “En México se agudiza la criminalidad y se conmueve al país. Los secuestros y la corrupción dominarán los titulares de la prensa”. Això fa molts anys que passa, per desgràcia.

Un altre que no s’hi ha matat és el que afirma que “En diversos rincones del mundo se proliferarán plagas de insectos y roedores, se desatarán huracanes casi en las mismas zonas afectadas durante el 2008”. I és que és probable que cada any hi hagi alguna plaga d’insectes o de rates hi haurà en algun lloc del planeta. A més, tampoc cal ser un setciències per dir que els huracans seguiran produint-se a les zones on sempre es produeixen huracans.

L’interessant és quan es mullen amb coses com que a Perú “...El ex presidente Fujimori, saldrá libre de la prisión. Se hará un nuevo descubrimiento arqueológico que asombrará al mundo”. Aquesta si que no l’ha encertat. Fujimori segueix a la presó i potser si que s’ha fet alguna descoberta arqueològica per allà, però en tot cas el món no ha quedat gaire impressionat.

Una altra és que “Brasil será incluido en la OPEP y comenzará a exportar petróleo a los Estados Unidos.” He mirat la llista de membres de l’OPEP, i em sembla que de moment, doncs vaja, que Brasil no hi és.

Però la que m’ha arribat al cor és la que deia que “Entre los países que se verán mayormente beneficiados en el 2009 está España, porque habrá un auge económico y consolidará sus lazos históricos con la mayoría de países del continente americano”... (Sense paraules)

Un científic que presentés uns resultats experimentals amb un índex d’encert semblant no tindria una carrera gaire prometedora. Però si ets astròleg, equivocar completament les prediccions es veu que és irrellevant. Quin xollo!