dijous, de gener 07, 2010

Mirant el passat

Xafarders com som els humans, un dels somnis més habituals és el de poder veure el que va passar fa temps. Mirar per un forat i tenir accés a moments històrics, a les vides dels grans personatges, o a descobrir que feia la veïna el cap de setmana passat. Però, ai! El passat és el passat i ja no hi ha manera de capturar-lo.

Si ets amant de les ciències ocultes pots tenir l’esperança que sigui cert l’anunci que van fer l’any 1972, quan van dir que s’havia inventat un cronovisor, un aparell que permetia obtenir imatges del passat. Fins i tot afirmaven que tenien la vida de Jesucrist gravada però que, oh sorpresa!, no la podien ensenyar. El Vaticà, el KGB, la CIA i no se qui més no els ho permetien.

Per tant, ens hem de conformar admirant el present, recordant el passat i imaginant el futur. Tot i que ben mirat, això no és exactament cert i si que podem obtenir imatges del passat. Hi ha qui diu que les lleis de la física no ho permeten, però la realitat és justament la contrària. La física ens obliga a captar imatges de temps passats.

El cas més característic són les imatges que obtenen els astrònoms. D’alguna manera, els telescopis no deixen de ser finestres que ens permeten veure el passat. I el motiu és molt senzill, la llum té una velocitat finita. Va molt de pressa, però no és instantània. Aquesta característica permet que les distàncies a l’espai es mesurin en ficció de la velocitat de la llum. Si diem que una estrella està situada a un any llum volem dir que està a la distància que recorre la llum en un any. És a dir, prop de deu bilions de quilòmetres.

Això també aplica a objectes més propers. El Sol el tenim a vuit minuts llum, i la Lluna a dos segons llum. I aquí hi ha la gràcia. La llum triga uns dos segons a fer el camí de la Lluna fins la Terra, de manera que quan mirem la Lluna per la nit, no la veiem tal com és, sinó tal com era fa dos segons.

Per això totes les fotos captades pel telescopi espacial Hubble (i per tots els altres telescopis) no ens mostren com és l’Univers actualment, sinó com era en el moment en que la llum va sortir d’aquelles estrelles. Una llum que ha passat milers o milions d’anys viatjant per l’espai abans d’arribar als sensors dels nostres aparells. La gràcia és que si fotografiem objects prou llunyans el que veiem és com era l'Univers quan era molt jove.

De manera que si que fem fotos del passat. De fet, el que mai podem fer són fotos del present. Fins i tot si ens fem una foto a casa, obtenim la imatge de com érem fa una fracció d’una fracció d’una fracció de segon. I no nomes amb les fotos. Allò que mirem ho veiem tal com era quan la llum va sortir. Veiem la Lluna de fa dos segons, el Sol de fa vuit minuts i l’Estrella Polar de fa 431 anys.

En el fons passa el mateix que amb el soroll. A les nits de tempesta, és entretingut calcular la distància a la que cauen els llamps. Simplement comptem quans segons triguem a escoltar el tro i ho multipliquem per la velocitat del so, uns 320 metres per segon. De manera que si hi hagués tres segons de retard voldria dir que el llamp ha caigut a un quilòmetre de distància. El que estem fent és reconèixer que escoltem el soroll fet per un esdeveniment del passat. Simplement que aquest so ha necessitat un temps per arribar a les nostres orelles. La llum del llamp també, però en ser tant ràpida, a la pràctica és imperceptible.

I no deixa de ser interessant pensar que ara mateix el Sol podria estar explotant, de manera que el nostre planeta seria destruït... i encara trigaríem vuit minuts a descobrir-ho.

18 comentaris :

kika ha dit...

parlant del passat, i el BI? quin regal t'ha fet?

Dan ha dit...

Ui! La Lady griselda s'ha passat.
http://www.ladygriselda.es/prosopopeia/?p=481
Entre molts, m'ha fet un gif animat fantàstic. Però estic tenint algun problema per penjar-lo al blog. A veure si avui m'en surto i el poso a la barra lateral.

Carquinyol ha dit...

M'encanta el positivisme que desprén el darrer paràgraf, del tot indicat per a encentar l'any laboral... :P

Per cert, respecte o a descobrir que feia la veïna el cap de setmana passat. Però, ai! El passat és el passat i ja no hi ha manera de capturar-lo., si la teva veina era famosa hi ha un fotiment de "periodistes roses" que capturarant el seu passat. I tot i que no ho sigui, segur que a l'escala hi ha "periodistes roses amateurs"...

Clidice ha dit...

home, vuit minuts no donen per poder-ho experimentar. Llàstima, hagués fet crispetes i tot. Que quan un s'extingeix cal que ho faci com cal :)

Anònim ha dit...

Canvia retràs per retard, que és molt dolorós...

Thera ha dit...

Amb el teu post m'has fet recordar la de vegades que havia pensat en la possibilitat de fer un viatge al passat i entrevistar a algun personatge famós d'altres èpoques. Quants noms m'havia imaginat!

Visquem el present que tens raó, en pocs intants i ja és passat!

Laia ha dit...

Ostres, una màquina per capturar imatges del passat... I saber on coi he posat les coses que perdo!!!

M'ha agradat això del Sol (en el sentit de poder predir un esdeveniment i poder estar a punt per veure'l, òbviament acabar socarrimada no fa gràcia!)

Joana ha dit...

Podria estar una miqueta més lluny el sol i no a 8 minuts, així que si el sol ha explotat, ja m'ho trobaré. No podria haver un món paral·lel on no passés el mateix? Per això es fan fotos i videos, no?, per capturar el passat.

XeXu ha dit...

Sempre em fas el mateix, totes les preguntes que em van sorgint i els comentaris que faria me'ls vas responent a mesura que llegeixo.

No és mala cosa això que expliques al final. Per algunes coses sap greu que trigui tan a arribar la informació, ja que no podem saber què està passant a l'univers, però per això de l'explosió del sol... ens vindria per sorpresa i suposo que ningú quedaria al cap de 8 minuts per poder dir: 'gent, el sol ha explotat!'.

Alepsi ha dit...

Uhm... i la de coses que es poden fer en 8 minuts???? Jajajajajajaja!

Dan ha dit...

Carquinyol. Siempre positivo, nunca negativo...
I la veina no crec que sigui famosa, però tothom té una veïna (o veí) que desperta la curiositat.

Clidice. Digues que si. Que la fi del mon ens agafi ben preparats.

Anònim. Arreglat.

Thera. Aquest és una altra mena de viatge. Però si que faria gràcia si.

Laia. Doncs mira. Per trobar tot allò que no sabem on hem deixat si que aniria be.

Joana. En teoria si que hi ha mons paralels on el Sol està explotant ara mateix. Per sort, de moment no es el nostre.

XeXu. he he. Tenim el mateix fil argumental al cap, eh!

Alepsi. 8 minuts? Millor no dic res :D

khalina ha dit...

I si es pugués viatjar més ràpid que la llum? jeje Crec que alguna peli basant-se en això es movien pel temps.

Núria Talavera ha dit...

ostres, Dan, t'expliques tan bé que fins i tot jo ho he pogut entendre, moltes, moltes gràcies!

Per cert, m'interessa això dels móns paral·lels, tens algun post ja fet? m'encantaria llegir-ne alguna cosa...

I posats a demanar, què en penses de la pel·lícula "¿Y tú qué sabes?"?

Dan ha dit...

Khalina. Ara per ara si que és ciencia ficció del tot. Però si es pugués si que passarien coses ben estranyes!

Núria. Uix Quantes coses! Dels mons paralels encara no m'hi he ficat. Vaig estar a punt en un apunt
apunt
però ja era massa llarg. Me l'apunto per fer.ho aviat.
I de la pelicula ... doncs d'aquesta si que en vaig parlar

Alasanid ha dit...

Ostres... a mi em van enganyar de mala manera amb aquesta peli... El títol provocava...

Pel que he sentit hi ha raonaments d'algun d'aquells físics tallats i enganxats a gust dels productors!

De petit el que em sorprenia era el retard del so. Veure i sentir a algú picant des de lluny és una sensació estranya.

PS: Sabia que la TIA, el Vaticà, la CIA i el KGB ens ho amagaven.

en Girbén ha dit...

Arribo tard, un dia llum, dels confins de la influència solar.
I que bo que és "Las tácticas de Cronos" de l'Étienne Klein per a acabar d'entendre això del temps!

També vull dir d'aquell buscador d'estrelles la llum de les quals va néixer amb tu (que es troba a:
http://delatierraaluniverso.cienciadirecta.com )
Amb aquesta joguina sé que la llum de Càstor té exactament la meva edat.

Dan ha dit...

Alasanid. Si que era enganyosa si. Però molta gent s'ho va empassar. Estava ben feta.

Girbén. Un dia llum? Ostres, has anat allà on "no ha anat mai ningú"!
Jo ara he mirat la meva estrella i no te nom. Únicament unes sigles (que no es el mateix)
:-(

en Girbén ha dit...

Sí, uns números Dan..., ja conec la desil·lusió estadística del catàleg HIParc...
No era al lunar circ Hiparc on va aterrar el Tintín i la seva colla?
Celebrem-ho doncs!