dilluns, de gener 11, 2010

I ara, escàners corporals

Vivim temps en que els conflictes s’han globalitzat i les amenaces apareixen per tot arreu i de la manera més inesperada. Des dels atacs a les torres bessones de l’onze de setembre, hem entrat en una espiral d’atemptats, de por i de pèrdua de llibertats en nom de la seguretat. Sempre s’ha sabut que l’equilibri entre llibertat i seguretat té un punt d’equilibri que es desplaça en funció de la por que es visqui. I des de fa uns anys el desplaçament és evident.

El darrer capítol d’aquesta follia global és la progressiva implantació dels escàners corporals als aeroports. Això ha passat en resposta a l’atemptat fallit a un avió en destinació als Estats Units en el que el terrorista portava adherit a la cama una certa quantitat d’explosiu. Va poder passar els detectors de metalls sense problema i un seguit d’errades en els sistemes d’informació van permetre que entrés a l’avió amb els explosius.

Segons van dir, amb els nous escàners corporals aquest material si que s’hauria detectat i l’home en qüestió no hauria pogut entrar a l’avió. Uns escàners que mostren una imatge de la persona com si estigués despullada. I, pel que diuen als diaris, això és el que sembla preocupar més a tothom. En realitat hi ha moltes, moltíssimes, coses discutibles en tot això, però un detall, potser menor però interessant igualment, és la manera com funcionen aquests escàners. Després de tot no sembla tant fàcil obtenir una imatge del cos sense la roba.

Però el cas és que hi ha un parell de maneres per aconseguir-ho. I per això hi ha dos tipus d’escàners en funcionament. Els escàners d’ones mil·limètriques i els de retrodifusió de raigs X.

Els primers, els d’ones mil·limètriques s’anomenen així perquè fan servir radiacions de l’espectre electromagnètic d’una longitud d’ona entre 1 i 10 mm. Per entendre’ns, son les que estan a continuació de les microones o de les radiacions que es fa servir pel Wifi dels ordinadors. Molts materials, entre ells la roba, són transparents a aquestes radiacions. En canvi, els nostres cossos i altres materials no permeten el pas i reflecteixen aquesta radiació. Doncs el que fan és posar la persona en una mena de cilindre que gira i va emetent aquestes radiacions alhora que mesura les que reboten al cos. Tot allò que no sigui pell humana es detectarà com una taca inesperada.

L’altre sistema, el de retrodifusió de raigs X, es basa en un fenomen físic anomenat “efecte Compton”. Simplificant podem dir que si un fotó o un raig X interacciona amb la matèria (amb un electró d’un àtom) es veu desviat pel xoc i també perd part de la seva energia. La gràcia és que el perfil dels raigs desviats dependrà de les característiques del material amb el que ha xocat. Mesurant aquests raigs X desviats i amb l’energia canviada podem obtenir una imatge del cos de la persona i del que porti a sobre.

En aquest cas el que fan es posar la persona entre dos panells. Cada un envia una petita dosi de raigs X i mesura la imatge rebotada. No s’obté estrictament una imatge en tres dimensions, com en l’altre tecnologia, sinó que aconsegueixen dues “fotografies” una de cara i l’altre d’esquena.

I encara que la principal inquietud que causin sembla ser el fet que obtinguin una imatge, més o menys definida, del cos nu, jo trobaria més inquietant els possibles efectes que tenen aquests mètodes sobre la salut de les persones. En un cas són ones de radio i no sembla massa preocupant, però l’altre fa servir raigs X, que no és poca cosa. Però la veritat és que la quantitat que es fa servir és molt petita. No cal que travessin el cos com en les radiografies. En realitat cal tot el contrari, de manera que tenen molt poca energia. Segons els fabricants, la quantitat de radiació que rebríem seria molt menor a la que rebem per causes naturals en un dia qualsevol i no diguem la que rebem per volar un parell d’hores en avió. De totes maneres, tant en una com en l’altra tecnologia caldrà seguir fent estudis, sobretot si els pensen fer servir rutinàriament, com sembla.

Tot plegat vol dir més cues per embarcar, més temps d’espera a l’aeroport, més psicosi de por i més molèsties pels viatgers. Tot en nom de la seguretat, i aquest és un argument poderós, és clar. Però no deixo de tenir la sensació d’estar en una mena de cursa d’armaments. Per cada mesura de control, els terroristes inventaran un sistema nou que obligarà a disposar de nous sistemes de control, que faran que trobin nous mètodes d’actuació, que obligaran...

Tot plegat no deixa de ser un cert triomf pel terror. I per les empreses de seguretat, és clar.

15 comentaris :

XeXu ha dit...

I així es mou la roda i la industria funciona, la d'armes i la de seguretat, que ve a ser una mateixa cosa. Cal que els diners circulin. El mateix passa a EUA quan hi ha excedent d'armes, cal inventar una guerra per gastar-les i justificar que se'n produeixen més.

En tot això hi ha les dues vessants que dius. La més aparent és que obtenen una imatge del cos nu de les persones, cosa que trobo força malament i que atenta contra la intimitat de cadascú. Ja de pas, perquè no habiliten petites estances i ens fan despullar sencers explorant tots els orificis de manera rutinària? Ah, i que facin fotos i les venguin, eh, que no falti. No vull donar idees.

L'altra vessant és la de la radiació. Els raig X donen molt mal rotllo. Una persona com jo, que viatja un parell de cops l'any, doncs encara. És com si em fes un parell de radiografies, que de tant en tant cal. Però ho ha gent que agafa el pont aeri pràcticament cada dia, i per feina es veuen obligats a anar aquí i allà. Això ja no fa tanta gràcia, per molt que diguin, aquesta gent estarà exposada a la font contínuament, encara ho haurem de lamentar. Però bé, tot sigui per la seguretat, oi? Put... paranoics!

Carquinyol ha dit...

Ains quina poca imaginació que tenen... per evitar els dilemes "morals" de la nuesa que facin com a "total recall", que fins i tot per entrar al metro tenien uns panells on només es veia l'esquelet i tots els aparells que portava la persona al damunt... i suposo que amb una radiació inocua ;)

Realment el tema s'està posat molt peliagut, però no estaria de més recordar aquella frase que hom atribueixen a Franklin : "qui renuncia a la seva llibertat per seguretat no mereix ni una ni l'altra" (sembla ser que no ho va dir exactament així, però queda més maco...)

Alepsi ha dit...

Aeroports nudistes JA!!!!

Així no hi hauria problemes... no caldrien escànners, ni tocaments per part dels cossos de seguretat ni res de res... Au, tots viatjant com la mama ens va portar al món i adéu preocupacions.

Clidice ha dit...

A mi que els escàners em vegin nua o no m'importa un rave, al cap i a la fi també vaig nua a la platja, per exemple. Ara, l'altra qüestió, la del terror, la paranoia i l'acceptació de què tenen poder sobre el meu cos i la meva privacitat ja em toca més la moral. Al final, per poc que es pugui, serà qüestió d'engegar a dida els avions.

I sempre em pregunto: perquè els dolents sempre són tan perfectament identificables amb dolents "oficials"? Els traficants d'armes "legals" també passen per escànners?

Júlia ha dit...

Però sembla fàcil travessar un escànners d'ones mil·limètriques amb explosius. Només caldria col·locar-los a alguna part del cos, cobrir-los amb un teixit similar a la pell humana, que els fixés, i llestos. No? Quedaria com una lleugera protuberància.


En fi. Hi ha una cançó que ho deixa ben clar:
"El Dimoni és un funcionari del Cel"

Arcangelo ha dit...

Jo he arribat a sentir dir que Al Qaeda no existeix i que és una farsa per a que, progressivament cedim voluntàriament les nostres llibertats.

En un aeroport nudista, seria qüestió de temps que diguessin han trobat terroristes amb bombes al recte i vinga tots els passatgers de quatre potes...

Vicent ha dit...

Vaja aquest de Nigèria va passar. Uns periodistes que anaven a Veneçuela, fent escala a USA, no van deixar aterrar l'avió. La llei de l'embut o de la conveniència. Com les torres bessones que reben un cop per dalt i cauen a plom. Quina llei de la lògica i de la física és aquesta?

Albert B. i R. ha dit...

Aquest debat és realment interessant i alhora complicat d'afrontar. D'una banda, sembla evident que hi ha persones disposdes a cometre grans crims i que cal aturar-los. Ara bé, els mesures per a fer-ho atempten contra la nostra privacitat. Què e sposa per davant? Els úincs que no hi perden, les empreses encarregades de muntar-ne. Aquests estaran molt contents!

Dan ha dit...

XeXu. En el cas de les radiacions. Si les dades que aporten els fabricants son correctes no hi hauria problema. Ni viatjant cada dia rebriem una cantitat significativa de radiació.
El que jo trobo més empipador és la manera com s'alimenta la por i la paranoia. Però certament hi ha qui li interessa que la roda giri sense parar.

Carquinyol. Bona la frase. Molt bona.

Alepsi. Fins i tot així trobarien maneres de furgar. (podran posar explosius en un tampax?)

Clidice. Segur que no. Aquests passen per la porta VIP i sense escanners.

Júlia. És el que deia de la carrera d'armaments. Per cada mesura es troba una contramesura, i així anar fent.

Arcangelo. Això ho deien a la novel·la 1984. No importa si el terrorista es real o no. l'imoportant es que la gent ho cregui.

Vicent. De vegades n'hi ha per pensar que la lógica fa temps que va marxar d'aquest planeta.

Albert BiR. Un problema que no té solució evident tret de més inversions en seguretat. El somni d'aquestes empreses. Curiosament no es parla gaire de tractar el problema des de les arrels (i això no vol dir envair cap païs)

kika ha dit...

finalment t'adones que son els interessos de les empreses! aleluia! :-)

Dan ha dit...

Ep! Que mai els he negat. Però en ocasions no és l'únic factor existent! :-)

en Girbén ha dit...

Encara no entenc com això dels avions s'aguanta, i ho dic des de la prospectiva, no de la física. D'aquí uns anys ens ho mirarem com aquell que li havia tocat la rifa i de tant gastar ara està en la misèria. Amb sembla obscè que hi hagi qui presumeixi de volar a Roma sols per a prendre un bon cafè...
Els cotxes podran ser elèctrics en el futur però... i els avions?
I ja no dic res de la constant pluja fina de querosè mal cremat

Dan ha dit...

No. Realment, un sistema sostenible no sembla que siguin.

JanuskieZ ha dit...

Hi... Looking ways to market your blog? try this: http://bit.ly/instantvisitors

Dan ha dit...

Ehhh. No gràcies