dimarts, de gener 19, 2010

Enredant amb l'energia vital

Un dels conceptes més exitosos que s’han inventat és el de “energia vital”. La immensa majoria de teràpies alternatives, bruixeria, ocultisme i parapsicologies varies fan servir aquesta expressió per referir-se a... bé, en realitat no se de que parlen perquè quasi mai donen una definició de que és això de l’energia vital.

I no hauria de ser difícil, ja que el concepte d’energia si que està ben clar. Segons el diccionari, energia és “Virtut natural i eficaç d’una cosa, capacitat d’obrar o de produir un efecte”. I des d’un punt de vista més físic l’energia és la capacitat de realitzar un treball. Però més enllà de les definicions, el concepte el tenim clar. Si no tinc energia no puc fer coses.

D’energia n’hi ha de molts tipus. Una de molt simple s’anomena energia potencial i la pots tenir simplement per estar en un indret elevat. Quan fem caure aigua per fer rodar una turbina simplement alliberem l’energia potencia de l’aigua, la transformem en energia cinètica, que depèn del moviment, i després la convertim en energia elèctrica. També hi ha l’energia química, que és la que hi ha en els enllaços de les molècules químiques. L’energia nuclear alliberada quan es desintegra la matèria o l’energia tèrmica, que percebem en forma de calor. N’hi ha moltes però encara que semblin complicades i amb algunes amb definicions obscures, el cas és que l’energia és una cosa que podem mesurar amb precisió.

Una altra cosa és quan fem servir la paraula metafòricament en el dia a dia. Diem que una música pot donar-nos molta energia, que una persona pot aportar-nos energia o una obra d’art pot transmetre energia. En aquest cas, el que volem dir és que ens fan sentir millor. Un efecte psicològic, molt real i que experimentem sense cap mena de dubte, però que no és energia en el sentit físic de la paraula.

Però d’aquesta confusió hi ha qui se n’aprofita. És fàcil, perquè quan tenim un estat anímic positiu ens sentim plens de capacitat per fer coses. Plens “d’energia”. En realitat el que passa és que mobilitzem les nostres reserves d’energia química en forma de sucres, metabolisme de greixos, activació de la respiració perquè la temperatura augmenti. També incrementem la contracció dels músculs i els ritme cardíac. Tot plegat no és sinó una mobilització de l’energia química que ja teníem.

Però quan parlen d’energia vital normalment no es refereixen a això. Després de tot, totes aquestes coses les tenim força conegudes i no representen cap misteri. Quan busco una definició d’energia vital en ambients alternatius llegeixo que és “una energía sutil que recorre nuestro organismo, se acumula en ciertos puntos del cuerpo y cuya falta o exceso produce enfermedad o desarreglos tanto psíquicos como físicos”.

Potser fa referència als sucres? No se si son subtils (que deu voler dir exactament això?), però els sucres recorren el nostre organisme a través de la sang. S’acumulen en certs indrets en forma de reserves de glicogen i la seva falta o excés causa malalties com la malnutrició o la diabetis.

Però em temo que no és això el que volen dir.

També trobo que El ser humano, no es sólo una estructura física hecha de moléculas, sino como todo lo demás, está compuesto por campos de energía... Los estados emocionales de las personas transforman la energía en positiva o negativa.” Si deixem de banda el vocabulari pretesament científic que fan servir, el destacable és que fa referència als estats emocionals. I aquí s’esvaeix el misteri. L’estat emocional si que té efectes sobre el cos. Això no ho nega ningú. Uns efectes en forma d’hormones o impulsos nerviosos que alhora tenen efectes sobre les nostres cèl·lules i el metabolisme.

Per explicar això no cal cap misteriós camp d’energia vital.

L’empipador és quan recorren a alteracions en aquests camps d’energia per explicar malalties. No importa que hi hagi un bacteri o un paràsit matant les nostres cèl·lules. No. Insisteixen en que és un problema dels camps energètics que alteren el flux d’energia vital. I si els antibiòtics curen la malaltia deu ser casualitat o potser que el cos ha restablert “l’harmonia energètica” amb la meditació.

I és que en realitat no és difícil agafar uns quants conceptes científics, afegir-hi una mica de misticisme i, sobretot, no prendre’s la molèstia de demostrar, mesurar o posar a proba res del que es diu. Així, qualsevol pot inventar-se una “teràpia alternativa mil·lenària”

27 comentaris :

Marc Vidal ha dit...

Una pequeña opinión:

La energía vital no es ni más ni menos que un sistema nervioso bien equilibrado influido por nuestra mente -emociones- y un estilo de vida saludable, y es una metáfora que proviene de la antigüedad, época en la que no se sabía nada de virus ni microorganismos.

La medicina alternativa no hay que considerarla como "alternativa", si acaso como "complementaria" o si quieres "preventiva", hay lugar para todo lo que funciona aunque.

A pesar de que a veces la gente tiene decisiones no-lógicas -como creer en cosas anticientíficas- al final hacemos lo que nos va bien, y si por placebo o por la existencia real de energías sutiles la gente se siente mejor con la acupuntura o el taichi estos sobrevivirán mil años más.

Alepsi ha dit...

Uhm... a veure. El cervell humà té un potencial inabastable (ara per ara), realment té una energia (química) bestial i, efectivament, Marc, pot ser el cervell mateix qui, per efecte del placebo, faci que el personal es senti millor. Això està estudiat científicament en la psicologia, la sociologia, la medicina, la neurologia, la psiquiatria.....

Però el problema (que crec que és el que, en part, està dient en Dan [i si no, em corregeixes.. xD]) és quan un suposat "gurú" d'aquests "placebos re-anomenats" es lucra practicant aquests enganys.

Tot i que, com l'ésser humà és així de ruc, també podria ser que si no ens ho cobréssin penséssim que no val per res (només el que és car i costa d'aconseguir és realment bo) i llavors l'efecte placebo no funcionés....

En tot cas, si a la gent li va bé i vol creure en el feng-shui, en el reiki o en els reis mags, endavant. Però que no ens ho intentin vendre com una cosa científica.

Carquinyol ha dit...

energia vital, equilibri, energia interior... ai ai ai el que s'ha de llegir, com si alguna cosa de tot això fos realment important.

Està molt bé l'apunt d'avui company Dan, cal dir les coses pel seu nom, i no desviar l'atenció del que és veritablement important... o sigui, de La Força ! Allò que flueix de l'Univers sense. No s'ha de menysprear el poder de La Força !!

;)

PS: Recordeu, el Costat Fosc és més fàcil, però no més poderós !

Alasanid ha dit...

És una vergonya que s'aprofitin de conceptes de la física per enredar a la gent... De totes maneres m'agradaria veure la base matemàtica dels seus camps (suposo que escalars) d'energia.

Alepsi: es va donar un Ig Nobel precisament per això, per demostrar que els medicaments falsos (placebo) més cars eren més efectius que els més econòmics.

kika ha dit...

jo crec que de fantasmes (gent que parla sense saber ben bé que diu) n'hi ha a tot arreu. i també n'hi ha que es fan dir científics!
penso que la ciència hauria d'estar interessada en explicar tot allò que passa, i en aquest sentit m'hauria agradat llegir un post més constructiu ... potser més lliure de prejudicis...
i totalment d'acord amb el carquinyol, el que és veritablement important és la força! :-)

SM ha dit...

Molt bé el post. Llàstima que hi ha motl agent que no vol escoltar aqeusta mena de raons.

Dan ha dit...

Marc Vidal. No hay ningun problema en denminar energia vital a una metafora del sistema nervioso en harmonia. Lo que me parece incorrecto es no expecificar que es una metafora y hablarlo como si realmente fuese una "cosa" que fluye. Esa confusion permite a muchos charlatanes tomar el pelo a la gente.
Lo de la medicina alternativa o complementaria, pues tambien estoy de acuerdo en algunas. Però no en todas. En el saco de medicina alternativa / complementaria hay de todo. I no todo es igual. Junto a métodos clarament efectivos los hay de demostradamente inútiles.
Y finalmente, por supuesto lo importante es que la gente se sienta mejor. EN este sentido, cosas como el placebo o la acupuntura tienen una clara función. De nuevo, lo único que resalto és que tenemos ideas de como funcionan y muchas veces no es por cuestiones mas o menos místicas sino por mecanismos fisiologicso que conocemos o que podemos conocer.

Alepsi. Totalment d'acord. Es que els gurus aquests fan com ràbia.

Carquinol. QUe la força ens acompanyi!

Alasanid. Aquesta es la clau. Si es pogues mesurar d'alguna manera el que algusn afirmen seria fantàstic, perquè tindriem tot un nou camp d ela ciència per explorar. I no es impossible que coses com aquestes existeixin. El que es impossible es acceptar-ho només perque ho diuen ells per la seva cara bonica.

kika. Es clar que hi ha fantasmes a tot arreu. Els científics son persones com totes les altres. I els gurus de les alternatives també. I per tant, també hi ha estafadors sense escrúpols.
No se si el post te gaires prejudicis. Quan alguna cosa es incorrecta i sabem que es incorrecta, dir que es incorrecta no es cap prejudici.

SM. A, no. Els convençuts ja no els treus del seu món. Cap evidencia els fa canviar.

Clidice ha dit...

Hi ha gent de psicologia fràgil que viuen més còmodament en el món de les energies inexplicables, les conspiracions mundials i els homenets verds. Mirar-se un mateix i acceptar la realitat de l'existència no és ni divertit ni proporciona somnis quimèrics de futur, per tant és millor agafar-se a un ferro roent, per estrambòtic que sigui. El mal és que un article tan bo com el teu només convenç els convençuts. Els que "necessiten" la resta van saltant d'un invent a un altre.

Frannia ha dit...

Idò jo dec ser una d'aquestes de psicologia fràgil perquè sí crec que hi ha energia vital i no sé si conspiracions mundials, però sí que res és el que sembla,i homenets verds, no, tampoc príceps blaus, però el que pens és que res és excluient i parlar dels impresentables que enganen dins la medicina alternativa (que hi són, per suposat, i molt) és molt demagògic. Aquest misticisme pot servir per apropar aquests conceptes científics, sovint tan difícils per a quasi tothom, per tant, poden resultar útils, pens. Jo no sé si són placebos o és la ment, però hi ha una energia, vital o no, subtil o no, present dins totes les coses. Em sap greu, rompre el seguici de comentaris científics i raonables :) Una abraçada, Dan!

Núria Talavera ha dit...

energia vital no sé, però gent que transmet mal rotllo sense a vegades ni obrir la boca n'hi molta, no sé si us ha passat :) d'això, deu ser l'aura, no? o el karma???

Núria Talavera ha dit...

ais, he plegat abans d'acabar. Parlant seriosament, jo sí que he confiat en algun tipus de tractament "alternatiu" o com li volguem dir i força bé, és clar que cal ser conscient de com i perquè. No pretendré curar-me d'un càncer amb acupuntura, però sí em pot servir per estar més relaxada i afrontar la malaltia amb més calma o positivisme, i això sempre és bo per curar-se, oi? Crec que és qüestió, com en totes les coses de la vida, d'aplicar el sentit comú, això que s'està perdent tant :))

Laia ha dit...

ufff coi d'exàmens!! tan desconnectada que estic i ara m'he adonat que tens un nou llibre!!!!!! felicitats!!!

principis de febrer... després del dia 10, si us plau si us plau si us plaaau!! ;)

Dan ha dit...

Clídice. Si, però es més complicat. Moltes persones pasen moments dificils o es decepcionen d ela medicina oficial. Aleshores és molt fàcil triar altres alternatives. El dificil es dstriar entre elles.

Frannia. No et sapiga greu trencar res. Que aquí totes les opinions son benvingudes. La crítica que faig del misticisme no és perque no serveixi. Hi ha coses que si i altres que son pura enganyifa. L'únic que defenso és que les coses cal exposar-les amb realisme. No es pot parlar d'energia vital sense especificar de que es parla exactament. Aquesta energia pot ser alguna cosa coneguda, psicologica o fisiológica, i aleshores no calen misticismes. O be pot ser un nou concepte, però aleshores cal demostrar la seva existencia amb dades molt més solides que les que fan servir molts gurus.
(Deu ser la mania que tenim els científics per la precisió)

Núria Talavera. Uf. I tant que n'hi ha d'aquests. I el que dius de les terapies alternatives es correcte. Cal tenir clar que ofereixen i fins on arriben. Amb meditació i bon karma no curaràs un càncer, però per algú això pot ser molt útil per afrontar la malaltia.
Sentit comú... ai.

Laia. En principi seria entre el 9 i l'11. Ai ai ai.

Clidice ha dit...

Si em permets Dan, només una puntualització: quan dic "psicologia fràgil" no estic catalogant ningú de forma negativa. Tots tenim vides, moments i formació distintes. I parlo una mica perquè he tingut alguna experiència personal al respecte. També cal dir que, moltes vegades, és la pròpia ciència la que t'envia directament a mans de certes ... diguem-ne experiències curioses, entre el tracte que et poden arribar a donar els metges i en com els legisladors no vigilen prou els enganys ... vaja! que dóna per molt i massa això :)

en Girbén ha dit...

Ja et dic, Dan, que les fronteres entre ciència i consciència són un dels molls dels meus interessos.
Ens fora possible viure amb pronunciaments semblants a aquests: "Avui gastarem unes quantitats indecents d'ATP!" o "I quin gran profit n'he tret de l'alliberament d'endorfines d'avui!"?
Encara ens cal la literatura per a saber de nosaltres... I dic de la bona, no pas de presumptes energies barates.

kika ha dit...

com que en resposta a uns dels comentaris dius:"No es pot parlar d'energia vital sense especificar de que es parla exactament"
jo voldira afegir: i perquè no ens ho intentes especificar tu això? i explicar, pel mateix preu! :-)

Frannia ha dit...

Em dius, Dan: "Aquesta energia pot ser alguna cosa coneguda, psicologica o fisiológica, i aleshores no calen misticismes". Per què no? Això no li pots dir a un poeta!! Quant de misticisme ha vessat la lluna i els estels, quan de misticisme l'amor!, això no li pots dir als creadors! :)
Buf, no acabaríem mai amb els comentaris a aquest post...

Joana ha dit...

Totalment d'acord amb tu. L'energia vital, com explicació mística i per tant no és cosa clara. M'explicaven una vegada sobre el reiki, vaig al·lucinar, primer demanava que era realment, però després ja vaig desistir, perque no en treia l'aigua clara i només parlaven d'energia que surt i que entra i que si és bo o dolent, que per una peli, dona joc, però jo com Sant Tomàs!

Joana ha dit...

Una pregunta, que en saps de les baies de Gogi o una cosa per l'estil?

Meritxell ha dit...

Això de les energies i teràpies alternatives és tot un món: saber quan et prenen el pèl i quan hi ha alguna base. Penso que part de l'èxit de convocatòria és que s'escolten la gent i el que els hi passa (fan més de psicolegs). I a tots ens agraden que ens escoltin.
D'altra banda, si us han fet mai reiki us puc assegurar que d'energies res, senzillament és similar a una tècnica de fisioteràpia que mobilitza les fascies (sinó recrodo malament, el texit que envolta els músculs) i ajuda a col·locar els músculs a lloc. És una tècnica amb base i que funciona molt i molt bé i el millor és que el fisioterapeuta no et vol vendre la moto de les energies!
No obstant, a molta gent li agrada que li venguin motos...

Alepsi ha dit...

Meritxell... només els psicòlegs poden fer de psicòlegs. I els psicòlegs no només s'escolten a la gent, això forma part també del misticisme...

En tot cas, és cert que hi ha molta gent que han de donar sortida al seu ego i el sol fet de parlar durant una hora d'ells mateixos i que algú els hi presti atenció ja els és "curatiu". Però això no és psicologia.

[disculpa, estic en plan "croada contra l'intrusisme professional"]

groenlandson ha dit...

Hola Frannia, si no recordo malament, em sembla que va ser el poeta Keats que va culpar a Newton de treure-li la màgia a l'arc de Sant Martí quan aquest el va desteixir descomposant la llum en els colors del seu espectre amb un prisma.

En realitat el que va fer Newton a mi em sembla tant o més bell que qualsevol dels poemes de Keats.

Jo m'emociono més aprenent coses noves com les que podem llegir en aquest bloc que llegin molts poemes o novel·les. La realitat és meravellosa!

groenlandson ha dit...

Respecte l'energia vital: Com pot ser que haguem estat capaços de crear ginys per detectar fenòmens que la nostra percepció és incapaç de captar (camp electromàgnetic partícules atòmiques, etc...) i en canvi no som capaços de crear una màquina per mesurar una energia que només poden captar determinats "mestres"?

No cola, no cola!

Dan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Dan ha dit...

Clídice. Aclarit. I si que es veritat que de vegades el tracte que es dispensa als malalts els empeny a buscar qualsevol altre cosa.

Girbén. Si que cal traobar la manera de fer enetendor allò que sabem. Perquè si el que et cal és simplement (¡) un bany d'endorfines, doncs no cal donar-hi més voltes. Però cal dir-ho amb gràcia, és clar.

kika. No puc fer-ho. Més que res perque crec que el que entenen per energia vital no existeix. I cas que jo estigués errat i si que exisís, els qui fan ús d'aquesta expresssió són els que l'haurien d'especificar. No?

Frannia. Eiii. Si que cal misticisme! I tant! No tinc pas intenció de renunciar-hi. Però cal tenir clar quan s'ha d'aplicar i quan no toca o no cal. I sobretot cal no confondre al personal. Dir que algú transmet bones vibracions és una metafora clara que no indueix a engany. Però dir que et poden curar modulant les vibracions de la teva energia vital, això si que indueix a pensar en coses irreals.

Joana. És motl frustarnt intentar demanar que t'ho expliquin d'una manera entenedora i despullada de misticisme. No hi ha manera.
baies de Gogi? Ni idea. ja ho miraré. Sona prometedor!

Mertixell. Justa la fusta. Moltes vegades si que hi ha una base fisiológica real. tampoc voldria qdonar la sensació que opino que tot es una ximpleria. Però certament costa destriar el gra de la palla sota un mantell de bla bla bla místic.

Alepsi. la psicologia també ha de lluitar contra un bon grapat de tópics... i de fantasmes que van de psicolegs.

groenlandson. Vigila! que n'hi ha que diuen que tenen detectors d'energies, aures i astralismes diversos!

kika ha dit...

dius que CREUS que no existeix?
bona aquesta!!!

Dan ha dit...

Sempre puc estar equivocat. Però qui afirma que una cosa existeix es qui ha de demostrar-ho.