dimecres, de gener 06, 2010

Blocaire invisible 2010

Benvolguda Violette Moulin.

Em sembla que ja fa uns dies que vas endevinar que soc el teu blocaire invisible. Pots comptar que em va fer molta il·lusió quan vaig rebre el missatge on em comunicaven qui m’havia tocat. Tots dos portem molt de temps amb el blog i ets de les poques que encara recordo dels inicis (que se’n deu haver fet de molts altres blocaires?). A més, era un fan de les teves receptes, encara que no comentés gaire.

Però a l’hora de pensar en el regal he hagut de triar. De seguida he pensat en el teu nom, Violette. Podria agafar-ho com un color o com una flor. Els dubte, però, no han durat gaire. No es regala a les noies espectres d’absorció de la llum entre els 420 i els 380 nanòmetres. Per molt que la transició a l’ultraviolat sigui interessant, les flors eren una opció més interessant.

Sobretot perquè, com tu mateixa, les violetes resulten un pou de sorpreses i tenen mil aspectes fascinants. Per tant et convido a fer una passejada per entre violetes.

Podem començar amb la Viola riviniana, que podem trobar per tota Europa i el voltant de la Mediterrània.


Als jardins també hi ha la Viola odorata, que desprèn un suau aroma. Floreix molt aviat i és de les primeres que ens anuncia l’arribada de la primavera


Si donem una volta pel nord d’Àfrica, el sud d’Europa i fins als Urals, podem trobar la Viola suavis.


Però de violetes n’hi ha arreu del món. Per Austràlia tenen la Viola hederacea, que notaràs que ja no mostra del tot el típic color violat.


I és que no totes les violetes són de color violeta. N’hi ha de grogues, com la Viola biflora, que, a més, es caracteritza perquè treu les flors de dos en dos.


O la que tenen els americans a la costa del Pacífic, la Viola pedunculata, que es coneix amb el nom de “Violeta daurada de Califòrnia”.


També n’hi ha de blanques. La Viola arbensis, a més de bonica, conté un principi actiu, la cycloviolacina, que podria ser útil per preparar medicaments contra el càncer.


I fins i tot amb tres colors. Els pensaments silvestres són, en realitat un tipus de violeta, la Viola tricolor.


En realitat, a partir de creuaments amb violes, els jardiners han creat híbrids que anomenem “pensaments”, però que també son de la família de les violetes. Per això el seu nom científic és Viola x wittrockiana.


De totes maneres, de les violetes esperem que siguin de color violeta. Per això podem acabar la passejada amb una de les més freqüents i entranyables. La Viola silvestris, la que trobem al marges dels camins i que, per aquí és de les més conegudes.


I ja ho tens! Espero que la passejada botànica t’hagi agradat. Molts petons de part del teu blocaire, ara ja, ben visible.

14 comentaris :

Carme ha dit...

OoooooooH que preciós, segur que li encantarà!

Anna Tarambana ha dit...

Ostres, que ben trobat! Genial!

Laia ha dit...

:OOOO Que xul·lo!! Un passeig virtual de violetes!!!

Nica ha dit...

Quina sort Violetta el blocaire invisible que t´ha tocat!! Per cert Dan, saps que també hi ha un génere botànic que es diu Verònica? Però no són tan boniques com les violetes, snifff...!

Núria Talavera ha dit...

què bonic!!

per cert, Dan, em colo en aquest post per preguntar-te sobre la notícia que he sentit avui del telescopi Hubble. Suposo que ho he entès malament perquè deien que pot fer fotografies en el temps ¿?, del passat!!!! mmm, què m'ho pots explicar :)

Elvira FR ha dit...

un regal botànic preciós! les fotos són precioses! no sabia que hi havia tantes varietats de violeta

kweilan ha dit...

Em sembla xulíssim aquest regal.

El veí de dalt ha dit...

La Violette ja té "nicks" per anar canviant de fesomia! Molt bo!

Joana ha dit...

Preciós!i precioses les violetes! :)

Violette ha dit...

Oh, Dan!!! I tant que t'havia endevinat! Deixar les pistes entrant de puntetes al meu blog amb el teu to de veu amable i delicat et va delatar a la tercera quan em vas dir que la meva anterior BI, l'Anna Tarambana, havia deixat una pista a la passejada que em va regalar fa un any.
Vaig recórrer altre cop el passeig i en tornar a veure els sacs d'espècies ja no en vaig tenir cap dubte!
Ara torno de París i em trobo amb aquest meravellós passeig de la mà d'una les persones més carismàtiques que he conegut al món dels blogs.
És un passeig-herbari, un mini-documental monogràfic que m'ha emocionat i m'ha fet conèixer un munt de violetes desconegudes que m'ajudaran a descobrir les mil facetes que hi ha en un nom i les mil que hi ha en una persona.
Moltes gràcies, Dan! M'ha encantat el teu regal!
PD: Si mai em tornes a tocar com a BI, esperaré encantada una mini-conferència teva sobre els "espectres d’absorció de la llum entre els 420 i els 380 nanòmetres". Sempre m'interessa el que expliques però sobretot com ho expliques.
Una fortíssima abraçada!!

Déjà vie ha dit...

mare meva kin regalas!!!! K maco!!! kuantes violetes. Ei i el gift q t'han regalat una canya, no? ;)

khalina ha dit...

oh! quantes violetes tan precioses! Un regal ben violeta

en Girbén ha dit...

Des que un pastor m'ho va ensenyar les humils violes formen part de la meva dieta. Un parell de flors de tant en tant, collides dels vorals d'un corriol, no fan cap mal.
Tenen un gust perfumat... a pura viola (no com les violes de gamba)!

Laura ha dit...

Un regal preciós, maco de veritat. A mi també m'encanten les violetes. I m'ha fet mooolta emoció entrar a casa teva i veure el meu gif! Gràcies!
:-)