Blocaire invisible 2010

Benvolguda Violette Moulin.

Em sembla que ja fa uns dies que vas endevinar que soc el teu blocaire invisible. Pots comptar que em va fer molta il·lusió quan vaig rebre el missatge on em comunicaven qui m’havia tocat. Tots dos portem molt de temps amb el blog i ets de les poques que encara recordo dels inicis (que se’n deu haver fet de molts altres blocaires?). A més, era un fan de les teves receptes, encara que no comentés gaire.

Però a l’hora de pensar en el regal he hagut de triar. De seguida he pensat en el teu nom, Violette. Podria agafar-ho com un color o com una flor. Els dubte, però, no han durat gaire. No es regala a les noies espectres d’absorció de la llum entre els 420 i els 380 nanòmetres. Per molt que la transició a l’ultraviolat sigui interessant, les flors eren una opció més interessant.

Sobretot perquè, com tu mateixa, les violetes resulten un pou de sorpreses i tenen mil aspectes fascinants. Per tant et convido a fer una passejada per entre violetes.

Podem començar amb la Viola riviniana, que podem trobar per tota Europa i el voltant de la Mediterrània.

Als jardins també hi ha la Viola odorata, que desprèn un suau aroma. Floreix molt aviat i és de les primeres que ens anuncia l’arribada de la primavera

Si donem una volta pel nord d’Àfrica, el sud d’Europa i fins als Urals, podem trobar la Viola suavis.

Però de violetes n’hi ha arreu del món. Per Austràlia tenen la Viola hederacea, que notaràs que ja no mostra del tot el típic color violat.

I és que no totes les violetes són de color violeta. N’hi ha de grogues, com la Viola biflora, que, a més, es caracteritza perquè treu les flors de dos en dos.

O la que tenen els americans a la costa del Pacífic, la Viola pedunculata, que es coneix amb el nom de “Violeta daurada de Califòrnia”.

També n’hi ha de blanques. La Viola arbensis, a més de bonica, conté un principi actiu, la cycloviolacina, que podria ser útil per preparar medicaments contra el càncer.

I fins i tot amb tres colors. Els pensaments silvestres són, en realitat un tipus de violeta, la Viola tricolor.

En realitat, a partir de creuaments amb violes, els jardiners han creat híbrids que anomenem “pensaments”, però que també son de la família de les violetes. Per això el seu nom científic és Viola x wittrockiana.

De totes maneres, de les violetes esperem que siguin de color violeta. Per això podem acabar la passejada amb una de les més freqüents i entranyables. La Viola silvestris, la que trobem al marges dels camins i que, per aquí és de les més conegudes.

I ja ho tens! Espero que la passejada botànica t’hagi agradat. Molts petons de part del teu blocaire, ara ja, ben visible.