Enredant amb l'energia vital

Un dels conceptes més exitosos que s’han inventat és el de “energia vital”. La immensa majoria de teràpies alternatives, bruixeria, ocultisme i parapsicologies varies fan servir aquesta expressió per referir-se a... bé, en realitat no se de que parlen perquè quasi mai donen una definició de que és això de l’energia vital.

I no hauria de ser difícil, ja que el concepte d’energia si que està ben clar. Segons el diccionari, energia és “Virtut natural i eficaç d’una cosa, capacitat d’obrar o de produir un efecte”. I des d’un punt de vista més físic l’energia és la capacitat de realitzar un treball. Però més enllà de les definicions, el concepte el tenim clar. Si no tinc energia no puc fer coses.

D’energia n’hi ha de molts tipus. Una de molt simple s’anomena energia potencial i la pots tenir simplement per estar en un indret elevat. Quan fem caure aigua per fer rodar una turbina simplement alliberem l’energia potencia de l’aigua, la transformem en energia cinètica, que depèn del moviment, i després la convertim en energia elèctrica. També hi ha l’energia química, que és la que hi ha en els enllaços de les molècules químiques. L’energia nuclear alliberada quan es desintegra la matèria o l’energia tèrmica, que percebem en forma de calor. N’hi ha moltes però encara que semblin complicades i amb algunes amb definicions obscures, el cas és que l’energia és una cosa que podem mesurar amb precisió.

Una altra cosa és quan fem servir la paraula metafòricament en el dia a dia. Diem que una música pot donar-nos molta energia, que una persona pot aportar-nos energia o una obra d’art pot transmetre energia. En aquest cas, el que volem dir és que ens fan sentir millor. Un efecte psicològic, molt real i que experimentem sense cap mena de dubte, però que no és energia en el sentit físic de la paraula.

Però d’aquesta confusió hi ha qui se n’aprofita. És fàcil, perquè quan tenim un estat anímic positiu ens sentim plens de capacitat per fer coses. Plens “d’energia”. En realitat el que passa és que mobilitzem les nostres reserves d’energia química en forma de sucres, metabolisme de greixos, activació de la respiració perquè la temperatura augmenti. També incrementem la contracció dels músculs i els ritme cardíac. Tot plegat no és sinó una mobilització de l’energia química que ja teníem.

Però quan parlen d’energia vital normalment no es refereixen a això. Després de tot, totes aquestes coses les tenim força conegudes i no representen cap misteri. Quan busco una definició d’energia vital en ambients alternatius llegeixo que és “una energía sutil que recorre nuestro organismo, se acumula en ciertos puntos del cuerpo y cuya falta o exceso produce enfermedad o desarreglos tanto psíquicos como físicos”.

Potser fa referència als sucres? No se si son subtils (que deu voler dir exactament això?), però els sucres recorren el nostre organisme a través de la sang. S’acumulen en certs indrets en forma de reserves de glicogen i la seva falta o excés causa malalties com la malnutrició o la diabetis.

Però em temo que no és això el que volen dir.

També trobo que “El ser humano, no es sólo una estructura física hecha de moléculas, sino como todo lo demás, está compuesto por campos de energía... Los estados emocionales de las personas transforman la energía en positiva o negativa.” Si deixem de banda el vocabulari pretesament científic que fan servir, el destacable és que fa referència als estats emocionals. I aquí s’esvaeix el misteri. L’estat emocional si que té efectes sobre el cos. Això no ho nega ningú. Uns efectes en forma d’hormones o impulsos nerviosos que alhora tenen efectes sobre les nostres cèl·lules i el metabolisme.

Per explicar això no cal cap misteriós camp d’energia vital.

L’empipador és quan recorren a alteracions en aquests camps d’energia per explicar malalties. No importa que hi hagi un bacteri o un paràsit matant les nostres cèl·lules. No. Insisteixen en que és un problema dels camps energètics que alteren el flux d’energia vital. I si els antibiòtics curen la malaltia deu ser casualitat o potser que el cos ha restablert “l’harmonia energètica” amb la meditació.

I és que en realitat no és difícil agafar uns quants conceptes científics, afegir-hi una mica de misticisme i, sobretot, no prendre’s la molèstia de demostrar, mesurar o posar a proba res del que es diu. Així, qualsevol pot inventar-se una “teràpia alternativa mil·lenària”