Cremor, àcids i esfínters.

Hi ha un tipus de malestar molt freqüent que té un nom enganyós i que, a més, pot ser més greu del que sembla. És la cremor d’estómac o acidesa (tècnicament es diu "pirosi"). Una empipadora sensació que experimentem de vegades, quan hem menjat massa, o massa picant, o si anem a dormir amb la panxa encara plena, o durant un embaràs, o... Hi ha molts factors que poden generar la cremor d’estómac. En anglés en diuen heartburn (cremor del cor), tot i que evidentment el cor no hi té res a veure. Però el més curiós és que, en realitat, allò que ens crema tampoc no és l’estómac!

De fet, si tenim algun teixit preparat per resistir els àcids, aquest és justament l’estómac. És normal que sigui així ja que una de les feines principals d’aquest òrgan és fabricar àcid clorhídric per començar a pair el menjar. I poca broma, que parlem d’un pH d’entre 1 i 2. Als estudiants de química això els dona idea de com d’àcid és el contingut de l’estómac.

Com que l’estómac cada dia fabrica més de dos litres de suc gàstric, ha d’estar perfectament protegit contra l’efecte dels àcids. Per això hi ha una capa de mucositat cobrint les parets estomacals i aïllant les cèl·lules de l’estómac. En aquestes condicions, la sensació de cremor no pot originar-se en aquest indret.

El que passa és que l’estómac té dues “claus de pas” o esfínters. Un a l’entrada i l’altre a la sortida. En realitat només és una zona on la musculatura es pot contraure fins tancar-se. L’esfínter de la sortida s’anomena pílor, i s’obre quan el menjar ja està en condicions de ser digerit pels budells. Però el que està relacionat amb la cremor d’estómac és l’esfínter de l’entrada. És l’anomenat “càrdies” i separa el final de l’esòfag i l’estómac.

En principi hauria de tancar perfectament, evitant que el contingut de l’estómac torni cap a l’esòfag. I això és important perquè l’estómac està protegit contra els àcids, però les parets de l’esòfag no ho estan pas.

Però de vegades el càrdies no tanca prou be i una part del contingut estomacal reflueix cap a l’esòfag. Aleshores els àcids gàstrics poden danyar les cèl·lules de l’esòfag i és quan apareix la desagradables sensació de cremor. Però al tanto. La cremor és a l’esòfag i no a l’estomac!

Aquesta fallada en el càrdies pot ser freqüent. Algunes persones tenen massa relaxada la musculatura d’aquella zona i la cremor els és habitual. Però també es pot causar per àpats massa abundants. L’estómac s’omple en excés i a la musculatura li costa molt contraure’s fins tancar el pas. Pel mateix motiu això també és freqüent en els embarassos. La presència del fetus i el creixement de l’úter desplaça tots els òrgans abdominals, que queden més o menys apretats. Aleshores la capacitat de l’estómac per omplir-se es veu molt reduïda i de seguida queda massa ple. Això fa, de nou, que el càrdies tingui dificultats per tancar-se correctament. Finalment, si ens estirem en posició horitzontal quan l’estómac encara està ple és més fàcil que el menjar reflueixi.

I no és un problema menor. Primer perquè el malestar que causa és important. No és un dolor agut, però és constant i molt empipador. I si dura molt temps pot acabar causant la mort de les cèl·lules de l’esòfag. Hi ha qui arriba a tenir llagues importants a l’esòfag per culpa d’això. Aleshores ja no es parla de cremor d’estómac sinó d’una malaltia ben establerta. La malaltia de reflux gastroesofàgic, que en casos greus es coneix com síndrome de Barret i que si el dany és continuat pot augmentar el risc de càncer esofàgic, quan els mecanismes de reparació de la paret de l’esòfag no funcionen correctament.

Els tractament han anat millorant molt amb el temps. Antiguament es prenia bicarbonat. Si el que tenim és massa àcid, prenem una base de manera que es neutralitzin mútuament i el malestar desapareix ràpidament. El problema és que també torna ràpidament. Això passa perquè l’estómac continua fabricant àcid. I normalment en fa més, perquè detecta que l’àcid ja no hi és. De manera que es van anar dissenyant altres fàrmacs que no tinguessin aquest efecte rebot. Ara els que es fan servir es diuen “inhibidors de la bomba de protons” dels que l’Omeprazol és el més conegut. El que fan és bloquejar la fabricació de clorhídric per part de les cèl·lules de l’estómac.

I naturalment, en casos lleus, també hi ha maneres de prevenir l’aparició de la cremor. No anar a dormir amb la panxa plena i no posar-se completament horitzontal o símplement dormir sobre el costat esquerre poden alleugerir molt el problema.