Huracans, isòtops i arbres.

Amb el debat sobre l’escalfament global i el canvi climàtic causat per l’activitat humana hi ha un problema difícil de resoldre. Podem especular molt. Fer models, deduir mecanismes i analitzar una vegada i altre les dades disponibles. Però de dades en tenim relativament poques. O millor dit, tenim moltíssimes dades, però d’un període de temps molt curt. Per això es fa difícil treure conclusions indiscutibles.

Podem dir que la temperatura està augmentant durant les darreres dècades, però... això ja havia passat en segles anteriors? Doncs fa de mal dir, perquè els registres dels serveis de meteorologia son fiables i complerts des de fa unes poques dècades. Fa uns quants segles només es comentaven els anys especialment notables per massa fred, massa calor, massa pluja o massa el que sigui. A més, sabem que van haver-hi períodes particularment freds ja que hi ha escrits sobre els canals d’Holanda gelats durant molt temps, però la temperatura exacta que feia doncs simplement no la sabem.

Una cosa semblant passa amb els huracans. Hi ha models que diuen que amb l’escalfament global hi haurà cada vegada més huracans. Altres diuen que no, que hi haurà el mateix nombre, però que seran més intensos. I de nou, no podem comparar amb els segles anteriors. Les dades segures es remunten només al segle XX. Tenim notícies de grans huracans anteriors, però de nou, només es fa referència als particularment destructius, com el “Gran Huracà” de 1780.

Però al menys, això dels huracans pot canviar gràcies a una estratègia ben enginyosa. Per començar cal recordar que la molècula d’aigua és H2O, és a dir dos hidrògens i un oxigen. El que normalment no recordem és que hi ha diferents isòtops de l’oxigen. El més habitual és l’oxigen-16, però també hi ha oxigen-18, que en aquest cas és el que ens interessa. El motiu és que quan es generen huracans, la gran evaporació de l’aigua de mar actua com un filtre i arrossega menys quantitat d’aigua que porti l’isòtop 18 de l’oxigen. De manera que la pluja causada pels huracans es feta per aigua pobra en oxigen-18.

Quan passa un huracà per una zona determinada, les precipitacions són molt importants, i durant uns dies, la vegetació absorbeix sobretot aigua provinent d’aquella pluja. Aquesta aigua serà metabolitzada per les cèl·lules dels vegetals i els àtoms de l’aigua poden incorporar-se a molècules més complexes, com ara la cel·lulosa.

I ara toca recordar un altre fet interessant. Els arbres mostren unes marques anuals que coneixem amb el nom d’anells de creixement. Cada temporada s’afegeix una capa de cèl·lules vegetals al tronc, que tindrà un gruix i una consistència particular, de manera que contant els anells podem saber quants anys fa que l’arbre és viu. Però hi ha un tipus de pins als Estats Units, que tenen un creixement diferent a principi de temporada que al final. Això queda reflectit en els anells, que presenten dues marques diferents cada any. La marca inicial es forma entre abril i Juny mentre que la final creix entre Juny i Novembre, un període que inclou la temporada d’huracans.

De manera la marca del final dels anells dels arbres estarà feta amb cel·lulosa que, si aquell any hi ha haver un huracà, contindrà una quantitat menor d’oxigen-18 que no pas la part inicial de l’anell d’aquell any.

Dins els arbres tenim un indicador del pas dels huracans!

Per verificar si això era correcte van comparar les dades dels anells dels arbres des de 1950 amb les dades dels registres del servei de meteorologia. En cinquanta anys només van trobar un fals positiu. No està gens malament. De manera que van poder seguir analitzant anells d’arbres per tal de fer un llistat d’huracans fins l’any 1770. En realitat han pogut anar encara més lluny i buscant arbres mig fossilitzats han aconseguit dades de fa 600 anys. La gracia és que ja no cal registres històrics per saber si va passar un huracà. I el fet que entre els huracans que han detectat en els anells hi ha aquells que en tenim referències dona molta credibilitat a la tècnica.

Ara el que toca és aplicar-la d’un manera sistemàtica, perquè l’anàlisi d’una regió en concret no és suficient per treure conclusions. També caldrà tenir en compte que això ens diu que hi va haver un huracà, però no ens diu res de la seva intensitat. Com totes les tècniques, té utilitats i també limitacions.

Però no deixa de ser una manera ben enginyosa d’obrir una finestra a la meteorologia dels temps passats.