diumenge, de març 21, 2010

Placebo

Un dels temes que desferma més passions, encara que sigui indirectament, en temes de salut és l’efecte placebo. Una definició d’aquest efecte seria: “la reducció dels símptomes com a resultat de la percepció dels pacients d'estar rebent una intervenció terapèutica". És a dir, la millora que experimenta un pacient pel simple fet de creure que pren un medicament.

L’exemple típic és una persona que arriba al metge amb dolor de queixal. El metge li dona una pastilla de sucre i li diu que allò és un medicament contra el dolor i ràpidament el pacient experimenta una disminució del dolor. I on posa metge podeu substituir-ho per curandero, naturópata, mèdium o el que preferiu. I no és irrellevant perquè moltes vegades es menyspreen els efectes d’un tractament dient que és un simple cas d’efecte placebo. Això acostuma a induir respostes més o menys hostils i per totes bandes, encara que reconèixer un efecte placebo no nega l’eficàcia del tractament i únicament posa en dubte el mecanisme.

Per exemple, molts estan (estem) convençuts que l’homeopatia no és res més que un cas d’efecte placebo. Això molesta als defensors de l’homeopatia, però és un detall li és ben igual a algú que tenia migranya i que amb una pastilla que no conté cap principi actiu s’ha curat. L’important és que ja no te migranya i la resta són discussions acadèmiques. Hi ha qui diu que està pagant a preu de medicament una pastilla de sucre, però també es pot argumentar que el que paga no és una pastilla sinó un tractament que l’ha curat.

Durant molt temps això era una mica misteriós i complicava la vida a les farmacèutiques perquè havien d’esbrinar si els seus fàrmacs funcionaven pels mecanismes que creien o simplement eren resultat de l’efecte placebo. Mica a mica, però, anem entenent com funciona això del placebo.

Per exemple, s’han fet estudis als que s’administrava a un grup de persones un tractament (en realitat un placebo) contra el dolor. Quan es feien estudis de l’activitat cerebral, es veia que tant bon punt prenien el medicament, hi havia regions del cervell que es augmentaven el seu funcionament. Aquesta regió, el núcli accumbens, s’ha relacionat amb els sentiments de plaer i de recompensa. Junt amb l’activació hi havia producció de dopamina i d’endorfines, uns neurotransmissors que, de nou, tenen a veure amb el plaer i el benestar. Per tant, no era inventat que el dolor disminuís. La causa no era directament el fàrmac, ja que no en prenien cap, però el fet d’iniciar un presumpte tractament feia que el cervell generés els seus propis fàrmacs.

Les coses han de ser més complexes, perquè el placebo no s’aplica únicament al dolor. S’ha experimentat en molts tipus de patologies. I potser no sigui ca sorpresa que en el cas de fàrmacs relacionats amb el cervell (antidepressius, ansiolítics i similars) el placebo sigui un component molt important del medicament. Algun estudi ha indicat que el famós Prozac funciona únicament com a placebo per la gran majoria de persones que el prenen. Els efectes directament relacionats amb el compost actiu es detectarien únicament en casos de depressions severes, que és pel que es va pensar inicialment, però per tota la resta de gent que se’l pren per problemes emocionals del dia a dia, doncs només actuaria com a placebo.

De nou molts diran, a mi m’és igual el motiu amb tal que funcioni. Un raonament que pot tenir una certa lògica, encara que als qui creiem que com menys medicaments prenguis, millor, no ens acaba de fer el pes.

Però el placebo no deixa de ser curiós. Ja que té un efecte real, seria una ximpleria no fer-lo servir per potenciar l’efectivitat dels medicaments. Per això ara sabem que una pastilleta blanca és menys efectiva que una de color. I millor si té algun gravat. Encara millor una càpsula, però aquesta ha de ser de dos colors (heu notat que hi ha molts pocs medicaments en càpsules totalment blanques?). Millor encara un xarop, preferentment amb un sabor estrany. I les injeccions ja són el súmmum per induir un efecte placebo. Aquestes relacions, però poden variar segons les societats ja que cada cultura associa els medicaments amb unes coses o altres.

A més, hi ha estudis que demostren que com més car és el medicament més intens és l’efecte placebo. I no cal que paguis tu el medicament. N’hi ha prou amb que t’ho diguin. Un estudi que va guanyar un Ig Nobel!

I finalment, sembla que l’efecte placebo cada vegada és més intens. Els pacients tenim més i més informació, els medicaments porten cada vegada més dades a la capsa i tot això reforça l’efecte placebo. De totes maneres cal anar amb compte. Moltes vegades un suposat efecte placebo és simplement que de vegades ens curem solets per mecanismes normals del cos. Hi ha qui creu que el placebo només demostra que no calia prendre res per curar-se. I segur que moltes vegades això és cert.

Per molts, l’efecte placebo és una estafa o s’ho prenen com un insult, però a mi em sembla un mecanisme fantàstic. Si el controléssim correctament seriem capaços de veritat de fer que el nostre cos posés en marxa tots els mecanismes per curar-se.

31 comentaris :

Sergi ha dit...

Està molt bé saber més coses del placebo. M'ha sorprès això dels estudis sobre com augmenta l'efecte quan ens pensem que estem prenent alguna cosa seriosa. Sembla que tenim el morro molt fi, i que jutgem massa el llibre per la portada, o la pastilleta pel color. No diu massa de nosaltres això. No obstant, jo trobo que conèixer aquest efecte és bo perquè no deixa de ser una manera de tractar. Hi ha qui no necessita fàrmacs per curar-se, sinó pensar que els està prenent. Només amb això ja podem entendre de què va, i hem de donar importància a aquests coneixements.

Per no dir que 'Placebo' és un grup de música brutal que m'encanta. A mi em provoca uns efectes molt estimulants!

Rita ha dit...

No em sorprèn gens això que ens expliques, tot i que desconeixia els estudis fets i la reacció real del cervell. A vegades em trobo amb persones que comencen a prendre alguna cosa i en 2 dies ja et diuen que és meravellosa.

Darrerament, m'ha passat amb les "bayas de goji". Molta gent en pren, em van parlar de les seves excel·lències, les vaig prendre un mes, no vaig notar res i no n'he pres més.

En saps res, per cert?

Alepsi ha dit...

Sí, sí, síííííí! Feia molts dies que no feies un post sobre psicologiaaaaaa!!! Jajajajaja!

L'efecte placebo m'encanta. I sí, efectivament, quant més car és un medicament, més efecte fa (igual que quant més car és un rellotge, més maco és, encara que als xinos el compris per la meitat i sigui igual... xD).

Jo recordo la meva temporada com a monitora infantil... quan curava els nens amb "placebex".... (uns sobres miraculosos plens de sucre mesclats amb una mica d'aigua.... xDDDDD).

Carquinyol ha dit...

O sigui, que això de que vas adormit pel matí fins que et prens la tasa miraculosa de te o café també pot ser un placebo d'aquests ??? Ai mare quan se n'assebentin els de les cafeteries... :P

rita a mi em van comentar que les bajes aquestes goji tenen gairebé la mateixa propietat que els gerds, però que com sonen molt exòtiques sembla que siguin el miracle enfrutat.... ara bé, al te verd (i al roiboos) li donen bon sabor :)

alepsi: placebex??? tu ves jugant a donar-li coses amb noms estranys als nens i ja veuràs.... :P

Dan ha dit...

XeXu. És que els humans, som humans. I si la portada del llibre impresiona... Però si que es interessant aprendre com va. Ens ensenya molt sobre nosaltres mateixos!

Rita. Aquests que tot els funciona miraculosament son molt divertiots, per exagerats. Les bajes aquestes n'he sentit a parlar. Si que tenia pensat utractar-les un dia.

Alepsi. Estava segur que t'agradaria. Placebex? Genial! Jo havia sentot parlar del "Cagolan" i la "trempatina". per no parlar del "Habidol", que te pàgina web i tot.

Carquinyol. Epo. No! Que l'efecte del café no es per placebo sinò per la cafeïna. Això no exclou un component psicologic relacionat amb el placebo, però el principi actiu hi es i funciona.

Clidice ha dit...

un bon apunt, m'agrada que no menystinguis el component psicològic. El meu placebo és l'esport, les endorfines són barates, funcionen, les tens sense recepta i en una "redada" pots al·legar auto-consum :P

Dan ha dit...

Ui. No el menystinc pas el component psicológic. De fet em fan igual ràbia els que creuen que "només" amb la ment es pot curar absolutament tot, i els que creuen que la psique no hi te res a veure i que tot això son collonades.
Les endorfines de l'esport són un regal de l'evolució!

Salvador Macip ha dit...

L'efecte placebo és realment fascinant i és cert que cal aprofitar-lo més que no pas menysprear-lo. Ara, també cal ser conscient dels seus límits. Amb placebo pots arreglar certes coses però moltes altres no. Això és una cosa que s'ha de recordar quan et volen vendre que amb acupuntura o homeopatia pots curar el càncer, per exemple.

Dan ha dit...

He he. O amb flors de bach, o amb l'energia del cuarç, o amb el poder de les piràmides. Hi ha qui creu que tot es possible sense cap limitació.
Però realment, comprendre l'arrel de l'efecte placebo ens permetria millorar clarament les teràpies. Es d'aquelels coses que per si soles fan poc, però que habilment afegides a un tractament permetrien millorar la qualitat de vida del persona i reduir les dosis de fàrmacs.
Es notable que probablement el millor desencadenant del placebo, com molt be saben (pero no reconeixen els homeòpates) és que el metge t'escolti i estigui per tu una bona estona. La seguretat social, amb 5 minuts per visita no pot induir cap placebo (i potser fins i tot una mica d'efecte nocebo.

Salvador Macip ha dit...

Totalment d'acord!

Alepsi ha dit...

Ui... Si la meva memòria no em falla i els meus coneixements són correctes... el senyor Carquinyol està completament en lo cert quan afirma que la tassa de cafè és placebo. La cafeïna triga bastant de temps (entre 1 i 2 hores, si malament no recordo) en ser absorbida pel SN i arribar a fer un efecte contundent al cervell....

Per tant quan algú diu allò de... "ostres, fins que no em prenc el cafè no sóc persona" mentre s'acaba l'últim glop de la tassa i et mira amb els ulls com taronges per demostrar-t'ho... està, efectivament, sota els efectes del placebo. (i si després d'una horeta se'n vol anar a dormir... oooooh! Se n'adonarà que la cafeïna, per fi, ha arribat al cervell... xD)

Thera ha dit...

Sort de l'efecte placebo. En el col.lectiu on treballo és totalment necessària la medicació i la medicació estricta, pautada i sovint intensa... De tota manera, existeix la 'pastilla' miraculosa, aquella que ho resol tot... Sort dels placebos. I el que dius, nosaltres inclús el farmacèutic, per prescripció mèdica, ens ha preparat la capsuleta de dos colors buida o senzillament amb algun edulcorant, i els efectes han estat sempre molt positius. Sant placebo!!

Dan ha dit...

Alepsi.
ui ui. be careful my friend! El temps d'absorcio de la cafeina que esmentes es un promig, però la variabilitat entre persones és molt gran. Jo segur que tinc un ritme d'absorció i metabolisme molt ràpid. Em desperta de seguida, i puc dormir també sense problemes encara que prengui un café despres de sopar, que ja l'hauré metabolitzat, mentre que altres triguen la tira i no en poden prendre durant la tarda.
(Pero vale. Potser una mica de placebo també és)

Thera. Si es que un bon us del placebo pot resoldre motles situacions i estalviar alguns fàrmacs.

Carquinyol ha dit...

molt curiós tosts els placebos que llegeixo pels comentaris!! Potser hauriem de fer la carlosjesusina, sintetziada a Raticulín i importada per Cristofé SL... mà de sant ! ;)

Alepsi ha dit...

Uhm... No siguis condescendent, Dan, si és que no, és que no.. xDDD
Però... clar que és una mitjana!!! Com tots els temps d'absorció de totes les substàncies! xDDD
El que venia a dir és que, el que és impossible (dic jo, a no ser que tinguis un sistema metebòlic ultra-hiperactiu) és que encara no t'hagi arribat el cafè a l'estòmac i ja vagis despert com una mala cosa!

[dic jo, eh? Que aquí una va acabar els estudis fa uns anyets i no s'ha mirat el temari de psicofarmacologia des de llavors... xDDDD]

Dan ha dit...

Carquinyol. Vivim en un mon de placebos. Ens enganyem sempre, pero amb gràcia.

Alepsi. la veritat es que suposo que el component placebo hi és, peròla veritat es que no ho se.
En tot cas recorda que l'absorcio de cafeina pot començar a través de les venes de sota la llengua. De fet, l'administració sublingual de fàrmacs és la de les més ràpides que hi ha. (Per això en cas d'infart et posen la pastilla de nitroglicerina sota la llengua). Potser amb el café em passa una cosa semblant. En tot cas això es un exemple de com dificil pot sersepara l'efecte real del placebo sense un bon grup control

Rita ha dit...

Ja que heu tret el tema del cafè, què me'n dieu de que jo me'n faci farts de prendre'n i sigui dormilega i que m'adormi fàcilment al cinema, a la platja, al bus, etc...

En una ocasió em van dir que si en prens massa, fa l'efecte contrari. Podria ser?

A veure si m'ajudeu a treure'n l'entrellat... :P

Carquinyol ha dit...

Dan, contesta ràpid a la Rita o s'adormirà damunt del teclat !!!

:P

Meritxell ha dit...

a mi l'oloreta del cafè ja em fa efecte placebo, sóc molt susceptible ;-P
Rita, que no sigui que t'has fet tolerant: cada cop més dosi per tenir el mateix efecte.

Dan ha dit...

Rita. Això depend de la velocitat amb que el cos l'elimina. Del café en vaig parlar fa anys, quan el centpeus era jovenet (quins temps aquells)
http://centpeus.blogspot.com/2006/05/caf.html

Carquinyol. Faog el que puc!!! XD

meritxell. A mi, no se si es placebo, però de bon mati l'oloreta del café és una bona manera d'engegar el dia.

Alasanid ha dit...

Feia temps que em preguntava per què feien les càpsules de 2 colors...

Això de la nitroglicerina no ho sabia!!

PS: Com sempre aquest tema genera molts comentaris XD

Alepsi ha dit...

Uh... touché

(però estic orgullosa d'haver "discutit" amb vosté, doctor... xD).

Joana ha dit...

Ves per on, ahir a la tarda en parlava amb el meu germà, ara amb un ibuprofè es cura tot, i a més a velocitat ultrasònica. Per cert, les baies de goji, les he comprat, però encara no les he tastat, sembla ser que són fantàstiques. Una amiga va fer un curs de flors de bach i aromaterapia i totes aquestes coses i em volia vendre la moto, de com gent s'havia curat de malalties com el càncer, la cosa està en que, com són tan cares, o et cures o millor que palmis perque ja t'has quedat sense pasta per poder viure. És molt interessant l'efecte placebo, com un petonet de la mama cura qualsevol cop al nen.

Rita ha dit...

zzzzzzzzzzzz ;-)

Dan ha dit...

Alasanid. Evidentment no eles fan de dos colors perque si. :-D

Alepsi. Un plaer. Com sempre

Joana. Veus. Això és el que més rabia fa. Que creguin que amb aquestes coses es pot curar el càncer o malalties igual de serioses. Sobretot perquè hi ha qui passa de tractaments que serien útils. Hi ha coses que tenen utilitats, però res ho cura tot. I per cert, hi ha motles coses que no en tenen cap d'utilitat (tret d'induir el placebo, és clar)

Rita. Non non vine son...

Júlia ha dit...

Ei, Dant, estic buscant desesperadament aquell post que vas escriure sobre un experiment en què els voluntaris tenien la responsabilitat d'aplicar descàrregues elèctriques a un actor que feia veure que les rebia.
No el trobo! M'ajudes?

Hauries de crear un buscador, al teu blog! Un buscador dels posts. Després de tot, tens centenars d'articles, ja! Buscar-los segons les intuïcions cronològiques que dicta la memòria... no és molt eficaç!


Gràcies!

(I gràcies per l'article d'avui. Encara que últimament no en comento cap, me'ls llegeixo tots com una bona deixeble ^^)

Clidice ha dit...

Segueixo amb interès tots els comentaris i hi volia afegir una qüestió. A una parenta meva, amb una escoliosi molt bèstia li van voler fer creure que, des de l'homeopatia la hi curarien. Exactament amb unes boletes que, un cop mirada la composició, hi havia, entre altres, fòrmica. Com li vaig fer notar, l'únic que en podria treure, a base d'acumular-les seria una taula per la cuina, però dubto molt que li adrecessin la columna.

Bromes a banda, hi ha massa gent poc curosa i que s'aprofita de la credulitat o la desesperació de les persones malaltes.

Dan ha dit...

Júlia. Ostres. Ja se de quin experiment parles, però no recordo haver-ne parlat aquí. Segur que era al centpeus?
En tot cas, la idea del buscador és bona. Suposo que deu haver-hi aplicacions així.

Clidice. fórmica? Això és plàstic! mmm la veritat és que no tinc idea del que fan servir per preparar les pastilles. Vull dir quins excipients. El principi actiu ja se que es inexistent.

Dan ha dit...

Júlia. Ha sigut fàcil. Cercador instal·lat
XD

Xènia ha dit...

Hola, ja veig que aquest tema porta cua, jejeejjeje

I t'agraeixo que hagis posat un cercador dins del teu bloc! em serà una eina molt útil per fer recerques!

Alepsi ha dit...

Hosti, Dan... això comença a ser un PubMed, gairebé.... xDDDDDDDDD