Un respecte al passat!

Un argument bastant poca solta que fan servir aquells que no es creuen que la NASA enviés astronautes a la Lluna és que la capacitat de càlcul dels ordinadors que es van fer servir era insignificant, que la tecnologia de l’època era rudimentària i que els astronautes feien els càlculs amb paper i llapis. I amb això resulta impossible enviar ningú a la Lluna.

En realitat aquest argument l’únic que demostra és que els que el defensen no en tenen gaire idea de ciència ni de tecnologia. És semblant a dir que Colom no podia descobrir Amèrica perquè sense GPS era impossible navegar mar endins.

La incapacitat per entendre i valorar la capacitat tecnològica del passat és més freqüent del que sembla. Segurament es tracta d’un bon exemple de xauvisme temporal. Ja no és que la nostra tecnologia sigui millor que l’anterior. És que no podem imaginar fer res sense els estris actuals.

Realment, la capacitat dels ordinadors de la nau Apol·lo era similar a la d’una calculadora de les actuals. Això, en realitat no diu res en contra de l’Apol·lo, sinó que ens indica que les calculadores poden fer molt més que quatre multiplicacions i alguna arrel quadrada. Una calculadora científica moderna pot resoldre equacions quadràtiques i fer representacions gràfiques. Quan diuen que l’Apol·lo tenia la capacitat de càlcul d’una calculadora no s’ha de pensar que aquells ordinadors, que ara ens semblen tant primitius, només poguessin fer un parell d’operacions aritmètiques.

A més, encara que sembli increïble, sense ordinador es poden fer molts càlculs i molt de pressa. Encara que hi ha qui pensi que és impossible, una regla de càlcul era una eina extremadament útil quan no hi havia ordinadors. Ara poca gent la deu saber fer servir, però durant molt temps era l’equivalent a la calculadora dels enginyers.

El mateix raonament es pot fer de molts aparells que van fer un servei extraordinari durant molts segles. Els navegants van aprendre a navegar sense problemes gràcies a astrolabis, quadrants, correderes i agulles nàutiques. Tots, instruments que semblen ridículament simples, però que ben emprats aportaven una fantàstica quantitat d’informació, encara que no sortís en una pantalla i en multicolor.

I encara abans també sabien calcular. Un raonament absurd és el dels que opinen que les piràmides les van fer els egipcis amb ajuda extraterrestre, perquè com podien fer-les sense la tecnologia actual? Doncs la resposta és senzilla. Podien. Es poden fer grans obres encara que no tinguis una grua d’alta tecnologia disponible. Tenir un fotimer d’esclaus també ajuda, és clar.

En realitat el problema és que molts estudiants no fan problemes de càlcul. Els fan les calculadores. Això és una gran cosa, perquè permet, en teoria, centrar-te en entendre el problema i no perdre temps en operacions repetitives. Però hi ha el perill de perdre de vista el concepte d’operació matemàtica. Si es podem fer servir les dades sense necessitat de deu xifres decimals, la diferencia entre fer-ho a ma o fer-ho amb calculadora pot ser molt petita.

I tornant als coets, cal tenir present que les naus Apol·lo no eren l’Enterprise ni la Galàctica. Exagerant una mica s’assemblaven més a una bala de canó amb una petita càpsula a la punta. Es calcula la trajectòria, s’activen els coets durant el temps necessari. S’apaguen els coets i la inèrcia et porta fins la Lluna. Només cal fer lleugeres correccions quan ets a prop de l’objectiu. I la majoria dels càlculs els poden fer a la Terra. No era un sistema grandiós, però era suficient.

Per tant, aquells que creuen que als anys setanta, sense un sistema operatiu Windows, no es podia anar a la Lluna, haurien de revisar el que pensen sobre les tecnologies de temps passats. Com a mínim intentar entendre quines capacitats tenien en realitat i com de ben adaptades estaven a les necessitats de cada època.