Antievolucionistes en acció

Ahir vaig comentar l’experiment que durant vint anys va fer en Richard Lenski, per veure si a mida que passaven milers de generacions, una soca de bacteris podia anar adaptant-se al medi en que la feien viure. Efectivament va trobar, entre altres modificacions, que una de les colònies bacterianes va desenvolupar la capacitat de fer servir citrat com a font d’energia. Els detalls de l’experiment li feien suggerir que això no havia passat sense més sinó que prèviament havien fet falta altres mutacions, aparentment intranscendents, que havien fet possible que funcionés la mutació definitiva per captar el citrat.

Com era previsible, aquest experiment no va agradar massa en alguns cercles com els que porten el projecte Conservapedia. Una versió de la Wikipedia però des del punt de vista dels fonamentalistes cristians. Això vol dir contraris a l’avortament, el feminisme, l’homosexualitat, l’evolucionisme, i tot el que ells considerin antiamericà i poc cristià (sempre segons la seva molt particular definició del que significa ser cristià).

Però aquesta vegada, a més de criticar el treball, el que van fer, concretament l’Andrew Schlafly va ser escriure directament a l’autor del treball, en Lenski, discutint alguns dels seus resultats i argumentant que faltaven dades per verificar el que deia. Per exemple, una de les crítiques concretes que li feia era que no aportava les dades sobre les tres proteïnes noves que havien aparegut per permetre la captació del citrat. A més, li va fer notar que com que la seva recerca es finançava amb fons públics, tenia la obligació d’oferir les dades originals per que podessin revisar si les conclusions que va treure eren correctes. La correspondència que van mantenir és molt interessant i mostra algunes estratègies que fan servir els negacionistes (de l’evolució i de moltes altres coses).

Per exemple, el que li està demanant és alguna cosa quasi impossible. Les dades originals d’un treball de vint anys! Això són les llibretes de laboratori, les dades de creixement de totes les colònies, el personal que hi va treballar, les condicions de cada esterilització... Alguns advocats ja saben com va la jugada (i en Schafly no és científic, és advocat). Simplement demana alguna cosa que a la pràctica no et poden donar i quan no ho facin posa’t a cridar “frau!”.

De totes maneres, en Lenski, li va seguir el joc, al menys al principi. I alguna resposta no té desperdici. En el cas de les tres proteïnes que en Schlafly no veia clares, en Lenski li va respondre: “No hem afirmat això enlloc del nostre treball. Ni tan sols crec que això sigui correcte.”

Aquesta és una altra estratègia habitual. Afirmen que has dit una cosa (que en realitat no has dit mai) i després t’acusen de dir coses errònies.

En realitat van haver un parell de cartes més. Schlafly va ignorar les respostes de Lenski i va insistir a demanar les dades originals per avaluar si el treball estava ben fet. I aquí, en Lenski se’n va fartar una mica. A l’inici de la resposta ja l’avisa que intentava ser educat, però vist que no li feia cas, potser deixaria de ser-ho. Li va fer notar que les seves crítiques indicaven que no s’havia llegit el treball o be no l’havia entès en absolut.

I finalment li recordava un detall, que si hagués entès l’article, hauria tingut present. Més enllà de les dades, gràfics i anàlisis, el que tenien per demostrar el seu treball... eren els propis bacteris congelats, ja que guardaven mostres de les colònies cada 500 generacions. La pregunta de Lenski aleshores va ser: Vol que compartim els bacteris? Estic disposat a fer-ho, per descomptat, amb científics competents. Abans, però, hauria de demostrar aquesta competència, pertanyent a una institució de recerca científica, havent publicat treballs en el camp, demostrant que disposa de l’equipament necessari per treballar amb bacteris...

Al final, fins i tot alguns dels seguidors de Schlafly van reconèixer que les seves crítiques eren infundades. I és que un experiment pot no agradar-te, per descomptat. I pots mirar de rebatre-ho, de trobar-hi errors, o fins i tot de fer el teu propi experiment per defensar un punt de vista diferent. Però la demagògia pura i dura no sempre funciona. Si més no, el “cas Lenski” no posa en dubte les dades de l’experiment, però és molt ilustratiu de com actuen alguns grups ultrareligiosos per defensar la seva visió de les coses. I com de cansat i inútil pot ser discutir amb ells.