Evolució en acció

Un dels principals inconvenients amb la teoria de l’evolució és que les coses passen a ritme molt lent. Tan lent, que no hi ha manera d’observar-la en directe. Per això hi ha qui creu que les espècies son immutables. Però amb una mica d’imaginació i paciència si que es pot veure algun aspecte del que passa sota els efectes de l’evolució. Si el problema es que per veure canvis evolutius calen moltes generacions, doncs agafem bacteris, que es divideixen molt de pressa i esperem uns quants anys.

Això és el que ha fet en Richard E. Lenski i el seu equip. Fa vint anys van agafar 12 colònies d’un bacteri molt ben conegut anomenat Escherichia coli. Les dotze poblacions les van posar en flascons amb un medi que tenia glucosa i també citrat. La gràcia és que aquests bacteris poden fer servir la glucosa per alimentar-se, però no el citrat. L’altre detall era que la quantitat de glucosa era més aviat poqueta. Els bacteris podien créixer, però no anaven sobrats d’aliment.

Les generacions de bacteris es succeeixen amb molta rapidesa, de manera que passats vint anys portaven l’equivalent a 45.000 generacions. De fet, aquest febrer han arribat a les 50.000 generacions. I aquest ja és un període en que algun efecte evolutiu es podria veure. Per començar, els bacteris ara són més grans, quasi el doble, dels originals. A més, també creixen més de pressa. I quan han analitzat els seus gens han vist un bon nombre de mutacions que s’han anat acumulant.

Però el més interessant va passar en una de les colònies durant la generació número 33.127. Un cultiu de bacteris comença sent un líquid transparent, fins que la població creix tant que esdevé tèrbol. Com en aquest experiment estaven amb la glucosa limitada, els medis eren més aviat transparent, però en aquella generació, un dels cultius, catalogat com A-3, va esdevenir tèrbol. Aquells bacteris havien canviat i ja podien fer servir el citrat i això els permetia aprofitar un nutrient abundant amb el que créixer molt més de pressa.

No és una curiositat sense més importància. La incapacitat per fer servir el citrat és una de les característiques que se fan servir per catalogar un bacteri com E.coli. però aparentment, aquella soca en concret havia evolucionat i s’havia adaptat a un medi ric en citrat.

La cosa, però era més complicada. Al llarg de l’experiment, havien guardat mostres congelades cada 500 generacions, de manera que van poder tornar enrere en el temps. Van anar agafant mostres de les generacions antigues i les van posar a créixer en medi amb citrat. Durant les primeres 20.000 generacions cap no ho va aconseguir, però a partir d’aleshores la capacitat d’aprofitar el citrat anava apareixent i desapareixent esporàdicament. La gràcia és que això passava únicament en la colònia A-3.

Tot plegat indica que la mutació que feia que el bacteri pogués aprofitar el citrat no era una cosa que apareixia com un bolet, per atzar. Primer calia que altres gens patissin alteracions. Unes mutacions que aparentment no feien res, no servien per res, però que obrien la porta a que altres mutacions en el futur si que tinguessin algun efecte.

Aquest és un fet que els que s’oposen a la teoria de l’evolució semblen no captar del tot. Els efectes de les mutacions s’acumulen en el temps. La única condició és disposar de molt temps, però la natura és pacient.

Ara toca esbrinar la seqüència de canvis genètics i quins efectes moleculars tenien. E.coli no pot aprofitar el citrat perquè no te manera de portar-lo a l’interior de la cèl·lula. La soca nova ha trobat la manera. Segurament una proteïna que abans servia per alguna altre cosa, ha patit un seguit de canvis i ara també pot transportar citrat. O potser el gen que codificava per la proteïna s’ha duplicat. Això permetria que un dels dos segueixi fent la feina antiga mentre que l’altre pot experimentar canvis, algun dels quals, amb sort, serà útil.

Fixeu-vos que els canvis, de vegades semblen no servir per a res. Els bacteris ara són més grans i això no sembla tenir cap utilitat. Una bona mostra de la manera de funcionar de l’evolució. Al llarg del temps els organismes agafen molts camins i, si en proves molts, segurament alguns resultaran ser útils (com l’ús del citrat) mentre que altres resultaran irrellevants (com tenir la mida més gran).

Naturalment també n’hi ha molts que resulten dolents, però aquests s’eliminen ràpidament per la selecció natural i desapareixen de la història.