dimarts, de maig 11, 2010

La goteta que es fa pregar

Fa cinc anys, quan aquest blog tot just començava, vaig escriure sobre un curiós experiment que estaven fent a la universitat de Queensland, a Austràlia. L’experiment havia guanyat un premi IgNobel, de manera que ja es podia esperar alguna cosa inesperada, tot i que en principi només consistia en posar un líquid en un embut i veure a quina velocitat queien les gotes. La clau era triar amb gràcia el líquid en qüestió, perquè de moment només han caigut 8 gotes i l’experiment va començar l’any 1927!

Es tracta de “the pitch drop experiment” o “l’experiment de la gota de brea” i la idea del professor Thomas Parnell era demostrar que algunes coses poden semblar sòlides, però en realitat són líquides. El que passa és que són molt viscoses, extremadament viscoses, com la que va triar per fer l’experiment, la brea.

La brea és, segons el diccionari “Substància viscosa de color roig negrenc obtinguda per destil·lació de la fusta o del carbó o com a residu de la destil·lació dels quitrans, emprada com a aglomerant i impermeabilitzant, i per a fins medicinals.” Durant molts anys, els vaixells feien servir brea per segellar les juntures. Una pasta negra que en escalfar-la esdevenia líquida i que quan es refredava solidificava. La brea en realitat és una barreja d’hidrocarburs i altres compostos amb noms estranys com ara compostos policíclics heteroaromàtics.

Doncs l’home va agafar brea, la va escalfar i, mentre era líquida, la va posar en un embut amb la sortida tancada. Va deixar que es refredés i solidifiqués durant tres anys, i tot seguit va obrir l’embut. I a esperar...

Resulta que la brea té propietats de líquid. Les seves molècules poden moure’s unes respecte de les altres, igual que l’aigua, però a un ritme molt més lent. Per això es diu que te una elevada viscositat (elevadíssima de fet). Això fa que mica a mica, aquella brea, aparentment sòlida, anés regalimant per l’embut. La primera gota va caure el 1938, la segona va fer-ho el 1947, i ara estem esperant que caigui la novena gota.

El cas és que el ritme de caiguda no és homogeni. Depèn del temps més o menys calorós que tinguin. I des que a la universitat van posar aire condicionat, la cosa s’ha alentit encara més. Les primeres gotes queien cada 8 o 9 anys, però la número 8 va trigar 12 anys, va caure l’any 2000. I sembla que la 9 encara trigarà més.

Això és una mica estressant. Quan vaig escriure aquell article, el novembre del 2005, esperava que la gota caigués cap al 2009 i per això, quan hi he pensat he anat a veure com estava el tema. Però és evident que era massa optimista.

Però fins el aparentment més simple dels experiment pot tenir complicacions, i el responsable actual del projecte, el Professor J S Mainstone es va trobar en un dilema. Quan l’experiment va començar l’embut es va posar sobre un vas de precipitats a una certa altura, però el vas es va emplenant i els gotes tenen tendència a ser cada vegada més llargues. Cal modificar les condicions inicials de l’experiment? Treure les gotes que ja han caigut? Posar a més altura l’embut? La idea era deixar-ho tot tal com va començar, però com diu el mateix Mainstone, si podem admirar catedrals gòtiques és perquè han anat reparant i reposant les parts més desgastades o malmeses pel temps.

Si comparem les fotos antigues amb les més modernes, es veu que si que han retirat el material que ja ha caigut, però l’altura de l’embut diria que no ha variat. Ja veurem que passa en un futur.

En tot cas, esperem que la tècnica no faci més males passades. Perquè el cas és que ningú ha vist caure cap de les gotes. Les primeres era qüestió de sort, ningú s’hi passa gaire estona observant un fenomen tant lent. Mirar créixer una planta és un ritme frenètic en comparació. I en la gota de l’any 2000 ja hi havia una webcam... que es va penjar justament aquella nit.

Potser l’any 2012, o 2013, o quan sigui, hi haurà més sort!

11 comentaris :

Carquinyol ha dit...

De moment només podem dir que "sembla ser" que cauen gotes, fins que ningú no ho vegi no tindrem la certesa absoluta, així que ja poden anar preparant les càmeres per a la propera, tot i que sembla que no han de córrer molt.

Alepsi ha dit...

Uhm... i què se suposa que ha de demostrar aquest experiment? Vull dir... si la història era demostrar que les partícules de brea es comporten com un líquid, ja està demostrat amb la primera gota, no?

Jo és que m'imagino al responsable de la investigació allà tot el dia assegut fent força mental per empènyer la goteta cap abaix.... xDDDD

Mo ha dit...

diuen que "la paciència és la mare de la ciència." però aquí la paciència s'esgotaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Dan ha dit...

Carquinyol. Tot indica que cauen. En tot cas el segur és que es formen, de manera que la característica "líquida" la té.

Alepsi. Efectivment ja està demostrat. Però per caldcular la viscositat cal tenir en compte la caiguda de unes quantes gotes per fer estadístiques. I com que molta feina tampoc dona...

Mo. Suposo que es d'aquells experiments que el començes i te n'oblides. Ja l'acabarà algú altre.

Rita ha dit...

Si la meva iaia llegís això estic segura que diria "qui no té feina, el gat pentina!"

:P

Joana ha dit...

Anava a dir el mateix que l'Alepsi, tot i que la teva resposta és racional, saber la freqüencia i fer una estadística, no hi veig cap sentit a l'experiment, tret de que no es pot fer servir la brea per segellar res que volem que sigui estanc.

Assumpta ha dit...

Ostres, i quina forma de gotes que tenen, eh? ;-)

Però... a qui se li va ocòrrer posar aire condicionat?? :-)

Alasanid ha dit...

Segur que hi ha qui li pot semblar una estupidesa, però ha guanyat un Ig Nobel...

Potser l'estudi de fenomens intermitjos (com la brea) ens ajudi a entendre una mica millor les deformacions dels vitralls de les catedrals.

PS: clar que aquest experiment passarà a la història de la ciència, sens dubte.

Salvador ha dit...

Sempre s'ha de tenir en compte el factor "excentricitat" quan es tracta d'anglesos o similars, en aquest cas australians.

Dan ha dit...

Rita. En tot cas, molta feina no els donava. Altra cosa seria que no fessin res esperant la goteta :-D

Joana. L'experiment va tenir èxit amb la primera gota. Ja quedava desmostrat. La resta és un "divertimento" científic.

rtfgvb785. Que pesats que sou els spams...

Assumpta. Una senyora gota! Dona, no els faràs passar calor només per aquest coi d'experiment... :D

Alasanid. L'experiment passara a la història, potser de la ciència no, però si a la dels records Guiness.

Salvador. he he. Tampoc era una cosa massa cara ni ocupava gaire lloc. De manera que deixar-lo té la sva gràcia.

Assumpta ha dit...

Ostres!!! I tant que els faria passar calor! ;-) En nom de la ciència :-))