dijous, de maig 27, 2010

No n'hi ha per tant.

Una de les molèsties inevitables d’Internet són les cadenes de missatges enviats per amics que s’espanten amb facilitat o que s’ho empassen tot. Naturalment ho fan de bona fe, però aquestes altures ja haurien de saber que això de reenviar missatges dramàtics, inquietants o apocalíptics és una pèrdua de temps. Fa poc n’he vist un d’aquests. Un que corre des de finals de l’any passat (que jo sàpiga). En aquest missatge avisen dels terribles perills que comporta tenir a casa una planta decorativa tant habitual com la Diffenbacchia.

En el missatge afirmen que la setmana passada (?) un amic que estava tallant fulles de Diffenbacchia se’n va posar una a la boca durant un instant. De seguida es va començar a trobar malament, la cara se li va inflar, s’ofegava, la boca li cremava, un pulmó li va col·lapsar, va patir danys en òrgans interns, quasi té un infart i etc. etc. etc. En resum, una història de terror.

Naturalment, els metges no s’expliquen com va poder sobreviure perquè el verí de la planta és terrible i el fan servir els indis per fabricar fletxes verinoses i pot deixar cec en pocs segons i etc. etc. etc.

Per tant aconsella que no es toqui sinó és amb guants i amb moltes precaucions. En realitat potser és millor no tenir aquesta planta tan perillosa a casa, sobretot si hi ha criatures. Finalment demana, com no!, que es reenviï el missatge a tothom de seguida, per evitar més desgràcies.

És clar. Jo, que he tingut Diffembacchies a casa molts anys, que les he tocat sense gaires escrúpols i que mai no he tingut problemes, em quedo una mica parat. De manera que dedico cinc minuts a buscar informació sobre la planta (una cosa que, pel que sembla, mai no fan els que reenvien aquests missatges) i de seguida en treus l’entrellat.

La planta si que és tòxica. Però no tant. De fet, moltes plantes resulten tòxiques si te les menges. Una de les primeres coses que se’ls diu als nens és justament que no han de menjar-se les fulles ni els fruits que trobin pel bosc i que no coneguin. I això també s’aplica a les plantes decoratives. De la mateixa manera que mai se’m passaria pel cap anar rossegant fulles de ficus, tampoc ho faria amb Diffembacchies ni amb cap altre planta d’aquestes.

En el cas de la Diffembacchia la toxicitat és perquè conté una certa quantitat oxalat de calci en forma de cristalls. Aquests cristallets, que tècnicament s’anomenen rafidis, els tenen moltes plantes i serveixen per desanimar als herbívors. Com que és un cristall, trenquen les mucoses i es claven a les capes superficials de la boca en el cas que les mengis. De passada, per les petites ferides entren enzims i productes irritants com el mateix àcid oxàlic que són els que fan mal, llagues i un seguit d’efectes desagradables.

Quan això passa, cal rentar amb aigua la zona afectada i glopejar llet i, si la zona s’inflama molt, trucar a urgències.

Normalment l’efecte no és més greu que una picada d’ortiga. Quan passa, acostuma a ser en nens petits que se l’han posat a la boca. I és que per molt que els pares vigilin, un nen sempre sap com trobar la manera de fer-se mal. Però en tot cas no passa gran cosa. En un estudi que va durar 24 mesos a un centre de toxicologia dels Estats Units van recollir 61 cassos d’intoxicació per Diffembachia. Tots van ser lleus i sense símptomes excepte tres. En aquests tres, els efectes es van notar durant els cinc primers minuts i es van considerar lleus.

Aleshores, el drama que explica el missatge es inventat? Potser. O potser no. El que suposo és que l’amic en qüestió seria al·lèrgic a algun component de la Diffembacchia. Els símptomes que descriu són literalment els d’un shock anafilàctic. Un brot al·lèrgic molt greu i que efectivament pot causar la mort en poc temps si no es controla. Si és així, aquell amic si que s’ha d’apartar de la planta, però la resta podem ignorar-la. Les al·lèrgies són personals i cada persona pot ser al·lèrgica a una cosa diferent. Allò que a tu no et fa res a mi, en el cas que hi sigui al·lèrgic, em pot matar.

De manera que la Diffembacchia pot seguir al seu lloc sense que haguem de patir. Tot i que, naturalment, no aconsellaria a ningú que se la mengi!

17 comentaris :

Carquinyol ha dit...

la Diffenbacchia va matar la meva planta de plàstic i es va menjar al meu gat. En breu faré un mail-cadena per avisar a la resta de la població mundial !!

Tot i que, naturalment, no aconsellaria a ningú que se la mengi!.. home, depenen de a qui fos... (idea maquiavèlica muahahaha!!!)

Alepsi ha dit...

Uh... jo que ahir em vaig fer una truiteta de Diffenbacchia i em va semblar d'allò més bona....

McAbeu ha dit...

Et preguntes perquè ningú perd cinc minuts en comprovar aquestes "informacions" doncs és ben clar. Si ho fas en surt un post com el teu, molt interessant i raonat però, i m'ho has de reconèixer, molt menys divertit que el mail "terrorífic", no?. ;-)

I ara us he de deixar, la meva Diffenbacchia em comença a mirar malament i no em convé que s'enfadi. :-DD

Carquinyol ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carquinyol ha dit...

En Chuck Norris menja amanides de Diffenbacchia !

Dan ha dit...

Carquinyol. Mestre, ja trigues a enviar el missatge d'alarma. El planeta ha de saber el perill a que s'exposa!
i mmmm si que li podriem donar a segons qui, si.

Alepsi. Doncs si li poses una mica de ceba està dper morir-se!

McAbeu. Si es que un bon esglai no ho supera res. Vigila, que una diffembacchia ferotge es molt perillosa!

Carquinyol. Rotllo popeie pero substituint espiacs per diffembacchies?

Alasanid ha dit...

Ben mirat diria que és perquè aquestes plantes toleren el DHMO.
I nosaltres en patim les conseqüències. Per sort molt diluïdes, perquè tots sabem que el contacte directe amb DHMO és perillosíssim.

Dan ha dit...

Ostres. Es cert. Segur que les fulles tenen una certa quantitat de DHMO. I ja sabem com les gasta aquesta substància!!
(aquí hauriem d'afegir... bazinga!)

Dislian ha dit...

Jo crec, que a part de creu-re s'ho és una manera d'agafar els mails i que les empreses els utilitzin per fer publicitat...

Gràcies a aquesta entrada ja sé alguna cosa més :)

en Girbén ha dit...

Quan, després d'un patiment superior, vaig acabar expulsant la meva pedra del ronyó, el doctor em va dir que era d'oxalat de calci i que havia d'anar amb cura amb els créixens, la xocolata... Res em va dir de la Diffembacchia!

Joana ha dit...

Quina falera que te la gent de posar-se coses a la boca!!! No tot es pot posar a la boca! i segons que millor no dir-ho

Assumpta ha dit...

Jo estic cansada i avorrida d'aquestes cadenes (igualment dels pps de meravelles del món, Paris de nit i cants a l'amistat que -això sí- si no reenvies ràpidament, amenacen amb omplir-te de desgràcies)

Fa anys vaig conèixer una persona, una noia de Navarra, que ho comprovava tot per després poder refregar pels nassos de l'empipador que li havia passat el mail que allò era mentida. A mi em feia gràcia el sistema i també m'hi vaig acostumar ;-))

Corre un mail amb unes suposades fotos d'obres de Dalí que salta a la vista que no són de Dalí... ja no sé quantes vegades m'ha arribat!!

He descobert uns quants nens segrestats o amb infermetats estranyes als que "algú" ajudaria cada vegada que aquell mail es reenviés que fa anys que donen voltes per la xarxa...

Una vegada me'n va arribar un que deia que si et feies una bona cremada, la millor forma de curar-ho era tirant-hi pel damunt clara d'ou (la qual, immediatament es fregia i regenerava el col•lagen de la pell)

En quant a les al•lèrgies, si jo em menjo un préssec el trobaré boníssim i se'm posarà la mar de bé... Si se'l menja la meva germana ja cal que anem corrents a urgències!! (i el mateix amb les faves, els maduixots, les nous...) llavors hauríem de fer una cadena de mails dient que ningú mengi préssecs ;-)

Elfreelang ha dit...

Hi ha gent que té neurium oleander...baladre o en castellà crec que és adelfa que sí que és molt tòxica ( si s'ingereix)i n'hi ha arreu pels jardins i aquesta sí que és perillosa

Anònim ha dit...

El que aquí sembla increible és com és possible que algú es foti una fulla d'una planta a la boca sense més. Què costa, com has fet tu, mirar-s'ho abans?!

Laia ha dit...

Aaaarg!!! Cadenes!!! Això sí que és tòxic!

La d'al·lèrgies que hi ha... Si ens haguéssim d'alarmar per això gairebé ni respiraríem!

Dan ha dit...

Patricia. Aquesta també. Una cadena es una bona manera d'obntenir adreces de mail en funcionament.

Girben. Si, l'oxalt càlci que precipita a la bufeta es una cosa seriosa. Però aquest no és per injesta de diffenbachies!

Joana. No siguis dolenta :-D (O si)

Assumpta. Aixcò de les cadenes dona per una enciclopedia de fantasmades. I per aclarir com d'innocents arribem a ser. Que hi ha qui s'ho empassa tot!

Elvira. Si. De baladres n'hi ha molts, arreu. Per això va be recordar als nens que no han de menjar plantes desconegudes.

Albet B i B. Segons el missatge va ser per un "acte reflex". Una explicació molt bona com pots veure. :-D

Laia. Tòxiques i víriques!

Marga ha dit...

I el baladre, que tan sovinteja a les nostres rambles, també és ben tòxic. Potser començaré una cadena jo també ;-)