No n'hi ha per tant.

Una de les molèsties inevitables d’Internet són les cadenes de missatges enviats per amics que s’espanten amb facilitat o que s’ho empassen tot. Naturalment ho fan de bona fe, però aquestes altures ja haurien de saber que això de reenviar missatges dramàtics, inquietants o apocalíptics és una pèrdua de temps. Fa poc n’he vist un d’aquests. Un que corre des de finals de l’any passat (que jo sàpiga). En aquest missatge avisen dels terribles perills que comporta tenir a casa una planta decorativa tant habitual com la Diffenbacchia.

En el missatge afirmen que la setmana passada (?) un amic que estava tallant fulles de Diffenbacchia se’n va posar una a la boca durant un instant. De seguida es va començar a trobar malament, la cara se li va inflar, s’ofegava, la boca li cremava, un pulmó li va col·lapsar, va patir danys en òrgans interns, quasi té un infart i etc. etc. etc. En resum, una història de terror.

Naturalment, els metges no s’expliquen com va poder sobreviure perquè el verí de la planta és terrible i el fan servir els indis per fabricar fletxes verinoses i pot deixar cec en pocs segons i etc. etc. etc.

Per tant aconsella que no es toqui sinó és amb guants i amb moltes precaucions. En realitat potser és millor no tenir aquesta planta tan perillosa a casa, sobretot si hi ha criatures. Finalment demana, com no!, que es reenviï el missatge a tothom de seguida, per evitar més desgràcies.

És clar. Jo, que he tingut Diffembacchies a casa molts anys, que les he tocat sense gaires escrúpols i que mai no he tingut problemes, em quedo una mica parat. De manera que dedico cinc minuts a buscar informació sobre la planta (una cosa que, pel que sembla, mai no fan els que reenvien aquests missatges) i de seguida en treus l’entrellat.

La planta si que és tòxica. Però no tant. De fet, moltes plantes resulten tòxiques si te les menges. Una de les primeres coses que se’ls diu als nens és justament que no han de menjar-se les fulles ni els fruits que trobin pel bosc i que no coneguin. I això també s’aplica a les plantes decoratives. De la mateixa manera que mai se’m passaria pel cap anar rossegant fulles de ficus, tampoc ho faria amb Diffembacchies ni amb cap altre planta d’aquestes.

En el cas de la Diffembacchia la toxicitat és perquè conté una certa quantitat oxalat de calci en forma de cristalls. Aquests cristallets, que tècnicament s’anomenen rafidis, els tenen moltes plantes i serveixen per desanimar als herbívors. Com que és un cristall, trenquen les mucoses i es claven a les capes superficials de la boca en el cas que les mengis. De passada, per les petites ferides entren enzims i productes irritants com el mateix àcid oxàlic que són els que fan mal, llagues i un seguit d’efectes desagradables.

Quan això passa, cal rentar amb aigua la zona afectada i glopejar llet i, si la zona s’inflama molt, trucar a urgències.

Normalment l’efecte no és més greu que una picada d’ortiga. Quan passa, acostuma a ser en nens petits que se l’han posat a la boca. I és que per molt que els pares vigilin, un nen sempre sap com trobar la manera de fer-se mal. Però en tot cas no passa gran cosa. En un estudi que va durar 24 mesos a un centre de toxicologia dels Estats Units van recollir 61 cassos d’intoxicació per Diffembachia. Tots van ser lleus i sense símptomes excepte tres. En aquests tres, els efectes es van notar durant els cinc primers minuts i es van considerar lleus.

Aleshores, el drama que explica el missatge es inventat? Potser. O potser no. El que suposo és que l’amic en qüestió seria al·lèrgic a algun component de la Diffembacchia. Els símptomes que descriu són literalment els d’un shock anafilàctic. Un brot al·lèrgic molt greu i que efectivament pot causar la mort en poc temps si no es controla. Si és així, aquell amic si que s’ha d’apartar de la planta, però la resta podem ignorar-la. Les al·lèrgies són personals i cada persona pot ser al·lèrgica a una cosa diferent. Allò que a tu no et fa res a mi, en el cas que hi sigui al·lèrgic, em pot matar.

De manera que la Diffembacchia pot seguir al seu lloc sense que haguem de patir. Tot i que, naturalment, no aconsellaria a ningú que se la mengi!