Viagra i hipertensió

Com és d’esperar, quan es parla de Viagra tothom comença a fer un somriure mal dissimulat. La pastilleta blava que ha contribuït a fer més rics als laboratoris Pfizer ha esdevingut tot un símbol relacionat amb el sexe. Però el cas és que es continuen fent estudis sobre la Viagra, o millor dit sobre el seu principi actiu, el sildenafil, per aplicar-ho a diferents patologies.

El motiu és fàcil d’entendre. Un medicament que ja es fa servir no necessita passar de nou tots els controls de seguretat i qualitat inicials. De manera que si ets un laboratori i descobreixes que un medicament serveix per tractar una malaltia diferent a la inicialment prevista, doncs t’estalviaràs molts diners i temps a l’hora de comercialitzar-lo.

En certa manera, això ja va passar una vegada en el cas de la Viagra. Inicialment s’estudiava l’ús del sildenafil per tractar malalties cardíaques. Això és perquè el sildenafil actua afavorint la dilatació de les arteries. Be, en realitat és una mica més complicat. El que fa és que quan una arteria es dilata, trigui més estona a tornar a contraure’s. En tot cas, si tens problemes per la circulació de la sang, o tens risc d’infart, és bona cosa que els artèries estiguin més aviat dilatades. Així la sang circula amb més facilitat i el risc d’infart disminueix.

Els resultats eren bons, però no espectaculars. De totes maneres els metges van notar que molts pacients dels grups d’estudi inicials demanaven si podien seguir amb el tractament degut a que havien notat que la qualitat i durada de els seves ereccions eren molt millors. Un efecte potser poc notable amb vint anys, però que pot marcar la diferència si en tens seixanta.

I el motiu era senzill. Una erecció no deixa de ser un mecanisme pel qual, en resposta a estímuls nerviosos, les artèries que porten sang al penis es dilaten de manera que deixen passar més sang. Aquesta sang omplirà unes cavitats anomenades cossos cavernosos, que s’inflaran i tindrem l’erecció. Una erecció que afluixarà quan les venes de sortida s’obrin i les arteries recuperin el seu diàmetre inicial. El sildenafil evitava aquesta tornada de les arteries a la normalitat de manera que la sang continuava entrant i l’erecció era més duradora i intensa.

Els de Pfizer se’n van adonar del que representava, van deixar de banda les malalties cardiovasculars i la van vendre com a Viagra amb l’èxit innegable que ha tingut. Però el cas és que la investigació sobre les aplicacions d’aquest fàrmac per malalties relacionades amb la circulació de la sang segueix. Per això ara es mira si un tractament amb sildenafil pot millorar les perspectives de vida de pacients amb hipertensió pulmonar. Amb una mica de sildenafil les artèries dels pulmons poden estar més dilatades i aleshores la sang circularà amb més facilitat i la pressió arterial baixarà.

I si són homes, tindran efectes secundaris que en principi no seran empipadors (o potser si). En el cas que siguin dones, la diferencia serà poc notable, en els efectes secundaris vull dir. Malgrat els intents de les farmacèutiques per colar la Viagra a les senyores, tenir una erecció no és una prioritat en aquest cas.

Més que res perquè cal recordar que amb Viagra, l’erecció és la conseqüència d’estar excitat. No pas la causa. La Viagra millora la qualitat de les ereccions però no pas el grau d’excitació. Amb massa freqüència s’oblida que l’òrgan sexual per excel·lència és... el cervell.