95 o 98?

95? O potser 98?. Així, sense més, la pregunta no té gaire sentit. Però si te la fan en una gasolinera entendràs de seguida que et pregunten pel tipus de gasolina que vols. De 95 o de 98 octans. I la pregunta que de vegades ens fem és: Que coi és un octà? D’entrada podem pensar que deu ser una cosa bona ja que la de 98 és més cara que la de 95.

En un motor de gasolina (els dièsel són una altra història) passen un grapat de coses, però unes de les més importants són les quatre fases per cremar la gasolina. Primer entra una barreja d’aire amb una mica de gasolina. Tot seguit, el pistó baixa i comprimeix la barreja. Aleshores s’encén una guspira per provocar l’explosió de la gasolina i que els gasos generats es dilatin fent que el pistó es mogui cap a dalt. Finalment s’obre una vàlvula perquè els gasos surtin i n’entri de nou la barreja d’aire i gasolina. Tot aquest és el moviment que es transmetrà a les rodes i que farà moure el cotxe.

Perquè això funcioni suau i harmònicament cal que cada etapa tingui lloc en el moment corresponent. Ni abans ni després. Però això és una mica complicat d’aconseguir amb segons quins combustibles. El problema és que la barreja d’aire i gasolina es comprimeix al principi i aquesta mateixa compressió pot causar l’explosió del combustible abans d'hora. Quan això passa, el cicle de moviment és trenca. El pistó surt disparat quan encara no toca i, a més de perdre energia, el motor se’n ressent molt. Aquestes detonacions cal prevenir-les fent servir uns tipus de gasolina que no s’encenguin amb facilitat en resposta a la pressió.

Hi ha maneres d’aconseguir-ho, perquè la gasolina és un derivat del petroli que està formada per centenars de tipus diferents d’hidrocarburs. Un hidrocarbur és un tipus de molècula que està feta únicament amb carboni i hidrogen. Només dos tipus d’àtoms, però que poden ser molt llargues i complexes. N’hi ha de pocs àtoms de carboni, com el butà, amb quatre carbonis, o el propà que només en té tres. Però també n’hi ha que en tenen dotzenes i que s’uneixen de maneres complicades, ramificades o fent anells. Una barreja interessant i ben complicada la gasolina.

El cas és que per mesurar la capacitat que tenien les diferents gasolines per evitar el fenomen de la detonació prematura es va dissenyar una escala agafant dos compostos que detonaven, un amb molta facilitat i l’altre amb molta dificultat. El que va malament, és a dir el que detona només amb la pressió és l'heptà, un hidrocarbur de set carbonis. Aquest seria un desastre per fabricar gasolina perquè sempre detonaria abans d’hora i el motor se n’aniria a fer punyetes en dos dies. Una gasolina feta al 100 % de heptà té un valor d’octanatge de zero.

L’altre compost, el que no detona per la pressió seria una gasolina feta amb un hidrocarbur anomenat isooctà. És un hidrocarbur de vuit carbonis, encara que el nom correcte seria 2,2,4-Trimetilpentà, però els detalls químics ara no venen al cas. Aquest té un valor d’octanatge de cent.

Aleshores, una gasolina de 98 octans vol dir que funciona igual que una barreja d’un 98 % d’isooctà i un 2 % d’heptà. I la de 95 octans seria equivalent a una barreja d’un 95 % d’isooctà i un 5 % d’heptà. Al tanto, que no vol dir que aquesta sigui la composició. Poden tenir la composició d’hidrocarburs que el fabricant prefereixi, però el funcionament ha de ser “equivalent” al d’aquestes barrejes.

I quina és millor? Doncs bàsicament la que digui el fabricant del cotxe. De totes maneres, la diferència només la noten els conductors molt bons. La majoria de mortals, que fem servir el cotxe bàsicament com una capsa dotada de moviment i que ens porta d’un lloc a l’altre, no notem gaire la diferència.