La fredor dels caramels de menta

Si hi ha un producte que associem amb la sensació de frescor, aquest és la menta. Un xiclet o un caramel de menta són, quasi per definició, refrescants. En realitat, si ens posem una mica d’extracte de menta a la boca notem una intensa sensació de fred. Però això planteja una pregunta interessant ja que, en realitat la boca no s’ha refredat. La temperatura segueix sent la mateixa. Aleshores, que causa el fred en la menta i els seus derivats?

La qüestió és senzilla si ens adonem que el que notem no és literalment fred sinó la “sensació” de fred. Des d’un punt de vista subjectiu no hi ha cap diferència, però amb un termòmetre de seguida ens adonem que no és el mateix. El nostre cos disposa de terminals nervioses per detectar els estímuls que ens generen les diferents sensacions que experimentem. Si notem calor és perquè hi ha neurones que es posen en marxa a partir de determinada temperatura. El cervell sap que fa calor només quan aquestes neurones envien senyals. El mateix passa amb el dolor, amb la pressió, amb el tacte o amb la llum. Escampats en diferents indrets del cos tenim neurones especialitzades en detectar aquests estímuls i, quan ho fan, envien un senyal nerviós al cervell.

Doncs també tenim receptors per detectar el fred. Neurones que tenen a la membrana cel·lular unes proteïnes que, quan la temperatura baixa per sota dels 26 graus, comencen a activar-se, fent que la neurona envii el senyal al cervell. Es quan aquest senyal arriba, que nosaltres experimentem la sensació de fred.

Doncs resulta que, casualitats de la vida, a més del fred hi ha alguns composts químics que també posen en funcionament aquest receptor. I un dels més eficients és el mentol. Quan el mentol entra en contacte amb els receptors de fred que tenim a la boca, els estimula intensament. Aleshores el cervell reb senyals de fred i interpretem que la boca sen’s refreda.

Per aquest motiu, la proteïna receptora és coneix amb el nom de CMR-1 per Cold and Menthol Receptor 1, és a dir, Receptor del Fred i del Mentol 1. També es coneix amb un altre nom TRPM8 (Transient receptor potential cation channel subfamily M member 8) molt menys imaginatiu.

Aquest receptor s’està estudiant molt ja que la sensació de fred s’ha relacionat amb un cert efecte anestèsic. Sembla que el funcionament de les neurones que tenen aquest receptor hi té alguna cosa a veure i potser es podrien dissenyar anestèsics basats en l’activació dels receptors del fred. La cosa però no és senzilla. Segons la intensitat, el fred pot insensibilitzar una zona o bé pot resultar intensament dolorós. Segurament caldrà entendre millor el mecanisme que hi ha al darrera abans de disposar d’anestèsics amb gust a menta.

A més, aquest receptor també es localitza en indrets inesperats. Que hi hagi receptors de fred a la pell o a la boca sembla entenedor, però també n’hi ha a la pròstata i a la bufeta. I realment no sabem que hi fan allà.

En tot cas, això dels caramels de menta és un bon exemple de com al final no importa com són les coses en realitat sinó com les experimentem subjectivament. Si em vull refrescar la gola, no cal que la refredi, n’hi ha prou amb que el meu cervell s’ho cregui.

Sospito que enganys similars ens els fem en molts més aspectes de la vida, però que hi farem. Els humans som així.