Medicina natural, immigrants i metges

De vegades topes sense esperar-ho amb petites joies que t’alegren el dia. Això és el que m’ha passat avui gràcies a un company que m’ha fet arribar un llibre titulat “Guia de plantas medicinales del Magreb”, publicat per la Fundació Dr. Antoni Esteve. Un tractat sobre les característiques de les plantes fetes servir tradicionalment com a medicaments al nord d’Àfrica. La idea del llibre és més important del que sembla. Amb l’increment en el nombre d’immigrants, els metges es troben cada vegada més sovint amb pacients que a més dels tractaments que els recomanen, també prenen algun tractament tradicional, com sempre han fet.

El problema és exactament el mateix que hi ha aquí amb els defensors de la medicina natural. Es dóna per fet que en ser natural no pot ser dolent de cap manera, i això és un error important. A més, com que opinen que aquelles infusions no fan cap mal, moltes vegades ni tant sols ho esmenten al metge. I aquí comencen els problemes.

Igual que no hi ha fàrmacs sense efectes secundaris, tampoc hi ha infusions, o tractaments naturals sense efectes secundaris. La saviesa popular acostuma a tenir-ho en compte i els entesos ja saben que prendre, quan prendre-ho i en quines dosis. Però aquesta informació és important que li arribi al metge que t’ha de fer una recepta. Moltes herbes tenen contraindicacions amb medicaments o tenen efectes que s’afegeixen al del medicament i caldria adequar la dosi. Si al metge no li dius res és fàcil que el medicament que et doni tingui menys efecte o en tingui massa. I cap de les dues coses és bona.

Això ja passava abans, però ara amb els nouvinguts s’hi afegeix el problema de l’idioma a més de les barreres culturals. Per això resulta entranyable anar descobrint els noms de les plantes, que en general són les mateixes que tenim aquí, en idiomes com l’àrab o l’amazigh. Al llibre també hi ha llistat de indicacions i de contraindicacions dels remeis naturals i, sobretot, té una cosa que a mi em sembla extraordinàriament important i que a la majoria de webs i llibres naturistes no trobo. Una llista de referencies on indiquin els estudis que s’han fet per afirmar si una infusió és astringent, antiinflamatòria o abortiva. Massa sovint topes amb afirmacions que no se sap d’on les han tret.

És curiós, perquè sempre sembla que la medicina convencional està absolutament distant de la tradicional. La realitat en canvi és ben diferent. Es fan molts estudis basats en les propietats de tractaments tradicionals. Amb l’aplicació de metodologia científica podem esbrinar per quin motiu una planta és antidiabètica o quin component dels molts que conté és el que fa baixar la pressió.

Aquesta mena d’estudis són els que poden obrir el camí a noves teràpies. Però mentrestant és un plaer repassar dibuixos de plantes ben conegudes i descobrir, per exemple que el romaní (Rosmarinus officinalis) s’anomena “Iklil aljabal” en àrab o “Aza” en amazigh, que es fa servir per tracta la diabetis i que efectivament s’han observat propietats antiglucemiants en experiments en conills. Però també que cal vigilar perquè augmenta els nivells d’estrògens i pot causar avortaments. (Aquí podeu baixar-vos exemples)

O la magrana (Punica granatum) que, quan era petit, la mare me la preparava amb molt de sucre per berenar i que en àrab és diu “Qashru arruman alhamid’u” mentre que en amazigh s’anomena “Aqshar n arreman mazag”. No cal dir que escrit en caràcters àrabs o amazigs els nom encara és més bonic. La magrana es feia servir per tractar paràsits com la tènia i també és antioxidant, antiviral, antibacterià, antiinflamatori i anti- unes quantes coses més. Naturalment, també té els seus efectes secundaris i les seves dosis tòxiques, però el que m’ha fet gràcia és que el seu contingut en tanins pot fer precipitar alguns medicaments. Un cas típic en el que cal advertir al metge. Simplement separant en el temps la presa del medicament i la de la magrana s’evitaria aquest problema. Però de nou, per poder adoptar aquesta precaució tant senzilla el metge ha de saber que el pacient s’ho està prenent.

Aquí cal especificar que també és important que el metge estigui informat d’aquests efectes dels productes naturals. Una cosa que, en un temps de super-especialistes, també cal promoure.