L’any 2006 un espeleòleg aficionat a la fotografia va notar un fet curiós. Els ratpenats que fotografiava en una cova dels Estats Units tenien una mena de polsim blanc a la cara. També hi havia alguns ratpenats morts per terra. Això passava durant l’hivern, però quan va tornar el bon temps es va veure que la cosa era més greu del que semblava. Ratpenats amb el nas emblanquinat tenien un comportament estrany, volaven sense rumb clar i molts van morir. Era el primer senyal d’una malaltia que ara es coneix com “la síndrome del nas blanc” i que afecta un gran nombre de ratpenats que viuen en coves de l’est dels Estats Units i Canadà.Semblaria que una malaltia que afecti als ratpenats no ens ha d’amoïnar massa, però això seria un error. Recordeu que els ratpenats s’alimenten d’insectes. El departament d’agricultura dels Estats Units ha calculat que ja ha mort més d’un milió de ratpenats i la conseqüència és que al voltant de mil tones d’insectes no han sigut devorats pels ratpenats. Una mala notícia pels pagesos i pels humans en general.
Els ratpenats tenen una certa mala fama, perquè són més aviat lletjos. Però el cas és que ens fan la vida molt més agradable en lliurar-nos d’una quantitat enorme de bitxos.
De manera que calia investigar que diantres els passava als ratpenats americans. Es van prendre mostres, es van fer les autòpsies corresponents i, després d’un temps es va establir que estaven infectats per un fong anomenat Geomyces destructans. Curiosament a Europa també hi ha poblacions que presenten aquest fong però que no semblen emmalaltir. Potser els ratpenats europeus tenen una certa resistència que els falta als seus col·leges americans.
La cosa és sorprenent ja que aquest fong és més aviat oportunista. Això vol dir que ell per si sol no acostuma a causar malalties. El que fa és infectar quan l’animal ja està malalt, aprofitant-se de la feblesa general de l’organisme. Potser en aquesta ocasió alguna soca més agressiva ha tingut èxit amb els ratpenats.
En tot cas, una vegada identificat el sospitós caldria trobar la manera de fer-hi alguna cosa. S’han analitzat diferents estratègies possibles, diferents productes per tractar i al final una de les possibles conclusions sembla prometedora. En estudis en laboratori sembla que el fong es pot eliminar amb els tractament habituals per curar ... el “peu d’atleta”.
No és tan sorprenent si recordem que el peu d’atleta és justament una infecció per fongs que creixen a la pell. Encara que el que afecta als ratpenats sigui un tipus diferent de fong, el tractament no és dirigit específicament contra un fong concret sinó contra la família de fongs en general.
Però a cosa no és tan fàcil. Primer perquè no podem anar a posar pomada al nas de milions de ratpenats. Tampoc podem entrar amb una mànega i ruixar les coves. Potser curaríem els ratpenats però mataríem molts altres organismes. I l’estrès que causaríem podria ser tant dolent com la mateixa malaltia.
S’especula en aprofitar el comportament molt gregari dels ratpenats quan es posen a hivernar, apinyats els uns al costat dels altres mentre pengen de les parets. Potser aplicant fungicida a un percentatge petit d’animals, els fregaments que tenen lloc durant la hibernació permetria escampar el producte per la colònia sencera.
De moment es faran proves en algunes coves que ja estan sotmeses a pressió dels humans i que no patiran per una mica més d’emprenyament. Si funciona, el tractament s’aplicaria a les coves més feréstegues. I aleshores només caldrà creuar els dits. Esperar que el tractament funcioni i que no fem més mal que be.
I és que si volem seguir mantenint els insectes sota control hem de cuidar els ratpenats.
6 comentaris :
Penso que és una bona notícia que es faci aquest actuació amb els ratpenats per mirar que l'equilibri ecològic no es perdi.
Ara bé, no puc evitar pensar en que si els humans no estiguéssim al planeta suposo que la natura trobaria a la llarga un mecanisme per refer aquest equilibri (com ara l'exemple de les margarides negres i blanques que explicaves l'altra dia) i em fa certa por veure fins a quin punt l'equilibri ecològic està influenciat pels humans. Sobretot sabent que ens movem més per motius econòmics que per una altra cosa.
Ja tenen sort els ratpenats que són favorables a l'economia...
imagino que és difícil prendre decisions al respecte, amb l'angoixa que deu suposar interferir en un procés que potser és natural i la possibilitat de vessar-la per una altra banda. Com s'ha fet tantes vegades que s'han introduït espècies per solucionar maldecaps d'una mena i n'han acabat ocasionant d'una altra :(
Per cert, aquesta notícia té certa relació amb això que comentes.
Interessant que, tot i haver descobert la solució, el problema resulti ser dur-la a la pràctica.
Més que motius econòmics, en aquest cas, els humans tractarem d'alterar l'equilibri cap a bé per raons de salut mental: mil tones d'insectes són la diferència entre l'alerta i la paranoia :-).
No hi ha perill de que en un futur els ratpenats siguin afectats per més espècies de fongs, si els apliquen un fungicida d'ampli espectre??
Carquinyol. Aquesta vegada potser no ha estat culpa nostra (valeeee, jo tampoc ho crec). Però hi tant que la natura troba els seus equilibris. Som nosaltes els que volem forcar els que ens interessen.
Clidice. La veritat és que no tenim gaire bona experiencia en arreglar desastres. però al final ens en sortirem, no?
Carquinyol. Brutal!
Arcàngelo. I això que la malaltia encara no afecta a la totalitat dels ratpenats. Que com segueixi matant-los tindrem un superàvit d'insectes que ens podrem calçar.
Laia. Doncs suposo que si. La qüestió és no passar-se ni quedar-se curt. No és un tema senzill no
Publica un comentari a l'entrada