Salut i xapapote

Al Novembre de l’any 2002 va tenir lloc l’enfonsament del “Prestige”, un fet que va esdevenir focus d’atenció mundial per molts factors. Per la catàstrofe ecològica que representava el vessament de 67.000 tones de fuel, per les imatges espectaculars de la nau partida en dos i enfonsant-se, pel seguit de decisions errònies que es van prendre en aquell moment i per la feina ingent de neteja que va caldre fer a les costes de Galícia quan la taca del famós “xapapote” va arribar a terra.

Milers de voluntaris van anar a netejar fuel i van estar dies a les platges carregant sacs i cubells ples d’aquella pasta negra que s’adheria a la sorra, les pedres i els éssers vius. Va ser una feinada immensa i que, pel que ara comencem a saber, no estava exempta de risc.

Un parell d’anys després de l’enfonsament del Prestige, es va començar un estudi per avaluar si les persones que havien participat en les feines de neteja havien patit alguna afectació. L’estudi, enfocat sobretot als efectes sobre els pulmons, consistia en repartir qüestionaris amb preguntes sobre si dormien bé, tenien tos, mocs, i coses així. També es fa fer una recollida de mostres portant una mena d’unitat mòbil de recollida. A les persones participants els van fer probes de funció pulmonar i recollida de mostres de l’aire que exhalaven en respirar. Aquest aire conté, en quantitats molt petites, però mesurables, diferents marcadors que poden indicar com està el pulmó.

Va ser un estudi important en el que van participar molts laboratoris i que va incloure 501 persones exposades al fuel i 177 que vivien per allà però que no van participar físicament en la recollida. A l'estudi hi entraven moltes més persones, però aquests és el nombre final dels que es van incloure en el tema de les analítiques. Durant un temps les mostres es van anar analitzant i processant i van fer-se un parell de publicacions al respecte.

Fa poc ha sortit a la llum el resultat final i ha quedat clar que per anar a fer feines de neteja en casos de marees negres per vessaments cal anar ben equipat. Es tracta d’aquelles situacions delicades de descriure. Si que s’han trobat efectes en les persones que van estar exposades, però aquests efectes surten només a les anàlisis i de moment no ha causat cap conseqüència en la salut. Per tant, encara no és pot dir que treballar en la neteja sigui dolent per la salut, però alguna cosa ha passat i no es pot ignorar. Al menys fins que en tinguem més dades.

Per exemple, els treballadors exposats deixen anar més 8-isoprostà que els no exposats. Aquesta molècula indica processos oxidatius dins el pulmó. També mostren nivells més alts de proteïnes com el bFGF i el VEGF, que podem dir que participen en feines de reparació del teixit. Finalment, també s’han detectat més alteracions en els cromosomes dels limfòcits que van analitzar.

De nou, tot plegat només indica que la neteja del xapapote ha tingut efectes sobre l’organisme, però encara no s’ha detectat cap malaltia com a conseqüència. Si un grup de persones es dediquen a treure ferits d’entre esbarzers és previsible que trobarem un augment en talls, esgarrinxades i crostes a la pell. A la llarga, l’organisme es recuperarà i santes pasqües. La pregunta en el cas del xapapote és si l’organisme també es recuperarà dels efectes d’inhalar i estar en contacte amb aquells hidrocarburs. Això de moment no ho sabem.

Però el fet que aquests efectes s’hagin detectat quan ja havien passat dos anys és, si més no, inquietant. El que cal fer és, evidentment, seguir de prop com evolucionen aquestes persones. En realitat això ja s’ha fet. L’any 2009, set anys després del vessament, es va tornar a fer una campanya de recollida de mostres per veure com anava evolucionant la cosa. Ara, les mostres recollides s’estan analitzant i d’aquí a un temps podrem saber el que hi ha. Ja ho sabeu, la ciència requereix paciència. I en aquest cas també, diners, coordinació i la feina de molts grups.

En tot cas, el que queda clar és que, a les properes catàstrofes mediambientals relacionades amb els vessaments de cru, caldrà equipar als equips de neteja d’una manera més eficient i seriosa. Abans podíem pensar que no era massa greu, però ara ja tenim dades que no es poden ignorar.