Virus i objectes

Amb el canvi de temps entrem en una època en la que són freqüents infeccions víriques més o menys lleus, que generalment només causen un dia de febre i un parell de dies de malestar. Culpem, amb una certa raó, els canvis de temperatura cada vegada més freqüents, les pluges sobtades que fan que ens mullem en el moment menys oportú, i el fet que el nombre de persones que agafen un refredat va augmentant. Si algú va estossegant al metro hi haurà més virus a l’aire i serà més fàcil encomanar-nos. Per això esperem que en tossir es tapin la boca amb la mà. Una manera de reduir l’escampall de virus.

O potser no.

En realitat, els virus tenen un grapat de característiques que els fan molt empipadors i resistents. De fet, quasi totes les seves característiques els fan empipadors i resistents. Segurament no és tant fàcil agafar una infecció respirant. Certament, si algú esternuda allibera moltes microgotes que estan farcidetes de partícules víriques. Si les respirem és relativament fàcil quedar infectat.

Però les microgotes es dilueixen relativament de pressa en l’aire. A no ser que sigui un ambient tancat aquesta via és relativament poc efectiva per infectar. Però els virus tenen altres possibilitats, com ara una cosa anomenada “fomites” (al diccionari no l’he trobat, però suposo que s’hauria de dir així en català).

Un fomite és qualsevol cosa, qualsevol objecte que tingui virus a la seva superfície des d’on els podem anar agafant per infectar-nos. Si la persona que esternuda es tapa la boca amb la mà, aquella mà quedarà coberta de partícules víriques, i tot el que toqui se n’emportarà unes quantes. Per això cal fer servir un mocador. El mocador serà també un fomite, però no estarà en contacte amb gaire gent i l’escampall de virus serà menor.

Un fomite típic són els panys de les portes. Tots obrim la porta agafant el pany. Si una persona amb virus a la mà l’ha obert abans, resultarà molt fàcil que un nombre indeterminat de virus arribin als nostres dits. Després et toques la boca o el nas i ja l’has enxampat. En aquest sentit, els virus que causen malalties digestives i respiratòries són els més coneguts dels que es poden transmetre per fomites.

Un altre fomite ben conegut és el paper. Els bitllets de paper moneda tenen un bon nombre de viatgers incorporats i van de mà en mà. Amb seguretat que abans o després passaran per la mà d’algú que tingui virus a sobre i els deixarà de record.

I quan comences a pensar pots acabar una mica paranoic. Tot pot ser un fomite, una font d’infeccions. He passat un parell de dies amb febre i tos, de manera que m’imagino que el teclat de l’ordinador no deu ser precisament estèril ara mateix. I cada vegada que he esternudat la pantalla s’haurà carregat amb un nombre indeterminat de virus. Ja l’he netejat, és clar, però els virus són resistents i sempre en queden alguns.

On segurament es poden trobar més fomites és als hospitals. Allà hi ha la concentració més gran de persones malaltes i el material que hi ha segur que està en contacte amb virus. Per això allà es tenen protocols de neteja molt estrictes. Tot i així, les infeccions hospitalàries són freqüents.

El motiu és que matar bacteris pot resultar relativament fàcil, però els virus són molt resistents. L’alcohol mata bacteris, però és relativament poc efectiu amb els virus. I els virus deixats sobre una superfície poden resistir mesos abans de perdre la capacitat infecciosa. Curiosament les superfícies poroses, que semblaria que han de contenir més partícules, són les que causen menys infeccions. Ens podem infectar més fàcilment tocant superfícies llises, com l’acer o el vidre. El motiu sembla ser que amb un contacte normal és difícil emportar-te els virus d’una superfície porosa. Els porus retenen els virus. En canvi, sobre metall llis els és fàcil de fer el salt a la mà.

Per això, si tenim virus a la mà, saltaran a l’aixeta amb la que obrim l’aigua per rentar-nos la mà. L’aixeta es convertirà en un fomite. I tot seguit, quan amb la mà neta tornem a tocar l’aixeta per tancar l’aigua...

Al final el millor és prendre-ho amb calma. Convivim amb els virus des de sempre i sempre hi estem en contacte. No podem evitar el contacte amb ells, però el nostre organisme pot desfer-se prou bé de la majoria. Com sempre, n’hi ha prou amb una mica d’higiene i sense obsessionar-se amb l’esterilitat.