divendres, d’octubre 29, 2010

Coses de pops

Ha mort el pop Paul, aquell que predeia el resultat dels partits del Mundial de futbol. He de dir que m’importa un rave la vida del pop i les seves capacitats d’endeví. I quan sento que al Sea Life Aquarium li pensen fer un monument penso que la fi de la civilització no deu estar gaire lluny i a sobre ens ho mereixem. Però el cas és que el pop Paul era justament això, un pop. I per tant un animal amb unes característiques extraordinàries.

De vegades costa recordar que els pops pertanyen a la família (estrictament del fílum) dels mol·luscs, igual que els caragols o les ostres. Anatòmicament són molt diferents perquè ja fa més de cinc-cents milions d’anys que van agafar el seu camí. Això fa que calgui una mirada molt atenta per veure el parentiu. Per exemple, el peu dels cargols, aquella mena de múscul sobre el que s’arrosseguen s’ha anat fent gran en el cas dels pops i s’ha modificat per convertir-se en tentacles.

És més fàcil anar mirant com han anat evolucionant. Avui encara hi ha els nàutils, uns autèntics fòssils vivents que van pel mar dins unes bellíssimes closques. (Al mar potser no en veurem gaires, però a les botigues de petxines i souvenirs de la costa si que n’hi ha.) Allò va ser el principi de l’aventura dels cefalòpodes. Encara vivien dins una closca, com els cargols, però van aprendre a omplir-la de gas, de manera que podien regular la flotació i es van alliberar del fons marí.

El problema era que si baixaven molt, la pressió podia trencar la closca. Convenia tenir closques petites, que eren més resistents. I posats a fer-la petita, la majoria van acabar per ferla molt petita i ficar-la dins el cos. A mida que la closca disminuïa van anar modificant la manera de flotar fent servir diferents greixos que els donaven la flotabilitat requerida. I al final van adoptar la forma característica del pops, calamars i sèpies. Dels que seguien amb la closca externa, la majoria es van extingir junt amb els dinosaures i moltes altres espècies. Només els nàutils van sobreviure, i amb dificultats.

Els pops pertanyen a la família dels cefalòpodes, que vol dir que tenen “els peus al cap”. I realment els tentacles i les seves ventoses són una adaptació extraordinària a més d’un arma temible. En un pop petit no hi parem atenció, però amb els grans pops i calamars gegants, les ventoses han de ser una trampa mortal. La pell també és ben curiosa i pot canviar de color amb una velocitat impressionant.

Però el més fabulós d’aquests animals és l’ull. Un òrgan que aparentment és molt similar al nostre tot i que en realitat els seus ulls i els nostres han evolucionat de manera independent. Simplement davant dels mateixos problemes, la natura va trobar solucions similars. L’ull dels pops és una esfera transparent amb una lent al davant i una membrana dotada de receptors per la llum a l’altre banda. Si fa no fa com el nostre, però amb algunes diferències.

Per exemple, nosaltres enfoquem modificant la curvatura del cristal·lí. En canvi els pops ho fan desplaçant el cristal·lí endavant i enrere. Tots dos sistemes funciones, però ells no perden eficàcia en fer-se grans. També hi ha diferències en la retina. La nostra és un nyap. Els nervis passen per la banda on arriba la llum i les cèl·lules sensible a la llum (els cons i els bastons) estan apuntant cap enrere (després parlen de disseny intel·ligent). En canvi, en els pops els nervis estan situats a la part del darrera i les cèl·lules sensibles (anomenades rabdòmers) estan de cara a la llum.

Al final, l’ull dels pops és una peça fantàstica del disseny evolutiu. Només tenen un pigment, de manera que no hi veuen en color, però això és perquè al fons del mar els colors desapareixen de seguida, de manera que tampoc els fa falta.

De fet, l’ull més gran que coneixem és el d’un calamar gegant i tenia la mida d’una pilota de bàsquet. Amb aquests ulls, si l’animal decidia clavar-te la mirada havies de posar-te molt i molt nerviós! Encara que per nervis, els d'alguns quan el pop Paul es mirava les capses amb les banderes. He de reconèixer que la campanya publicitaria de l'Aquari aquell ha resultat un èxit.

11 comentaris :

Sergi ha dit...

Com a mínim, de la mort del pop de marres, n'has tret un bon post i molt interessant. Això de l'ull d'aquestes bèsties és fascinant, sembla que està més ben pensat que el nostre i tot. D'acord que la natura és sàvia, però per què va triar els cefalòpodes per donar-los un ull tan evolucionat i no d'altres bèsties marines?

Carquinyol ha dit...

A primer cop d'ull sembla mentida que un nautilus i un pop pertanyin a la mateixa família, realment l'evolució origina modificacions inimaginables.

I tal com dius, la importància mediàtica que se l'ha donat a aquest cefalòpode és una prova més de que la nostra societat està en un procés de decadència aguda, encara que et confeso que els pops també m'interessen força, sobretot a la gallega !

Alberich ha dit...

Per la Costa Brava, fent busseig d’estar per casa, he tingut ocasió de veure algun pop petitó, mig amagat, a les roques. Tenen una mirada que sembla intel•ligent. Et van seguint i sembla canviar la seva expressió: “No t’apropis, mala ànima!”- semblen dir.
Uns animalons prou interessants i un post molt ben documentat.
Una incertesa esperançadora: Si s’ha mort el pop Paul, vol dir-se que ja no guanyarem mai més el Mundial?

Clidice ha dit...

Sembla que li van fer "fer trampes", però bé, això ens dóna una idea del tipus de notícia que té èxit entre els éssers humans. No ho podem evitar i ecara anem a veure la dona barbuda i "la mujer serpiente viva" (aquesta venia a les fires del meu poble). M'has fet recordar imatges de lluites impossibles? entre un calamar gegant i un catxalot. M'imagino a un kraken mirant-me cara a cara i em moro de la por.

Assumpta ha dit...

A mi em feia una mica d'angunia veure el pop abraçant-se a la peixera... per cert que, per altres blogs ja l'han cuinat i fins i tot l'han entrevistat!! :-))

Júlia ha dit...

Però si no hi veuen en color, per què tenen l'habilitat de canviar la coloració del seu cos??

Arnau ha dit...

De la noticia de la mort del "famós" pop que endivinava resultats has tret un molt bon article d'informació general sobre l'anatomia del pops. Resulta interessant com s'aplica, en aquest cas concret, la teoria de l'evolució de Charles Darwin, tot i que hem pregunto el perquè d'algunes d'aquestes característiques que té. Un ull? i tant gran? un sol color?

Mr. Aris ha dit...

a mi em fa pena, el pobre Pop. hi ha una teoria de que l'han enverinat no sé per quins obscurs motius. El pop està molt bo, sobretot el pulpo a Feira, bullit amb pebre i sal grosa.

NOC Performance from Servers ha dit...

noc engineer
For instance, ExterNetworks is successful because their engineers, technicians, and shift supervisors know what they are doing and what they are responsible for. They work together to ensure that the NOC is working properly for their clients. A network operations center NOC needs competent engineers and mindful shift managers to run properly

Tamio enmu ha dit...

88point casino คือเว็บไซต์ที่ให้บริการคาสิโนเกมออนไลน์ได้เล่นแล้วได้เงินจริงสามารถสมัครทางเข้าคาสิโน 88point ได้ง่ายๆเพียงสมัครกับ isc888 สมัครได้ isc888 ทางเข้า ตลอด 24 ชม. เว็บคาสิโนรายการหนึ่งที่ได้รับความมั่นคงอย่างมากในขณะนี้เว็บเกมส์ต่างๆเช่นบาคาร่า, ยิงปลา, ไฮโล, กำถั่ว, บาคาร่าและไพ่เสือมังกรสามารถติดตั้งบนมือถือ

Abdul Moid ha dit...

Managed Onsite services
Our extraordinary service allows you to gain the best of both worlds from impeccable technical knowledge to shrewd business understanding.