dimarts, de febrer 21, 2006

Trasgredint els límits

Per quin motiu han de ser tant complicats? I és que una característica de la ciència és que, en general, resulta difícil de comprendre pels que no son experts. D'entrada, els temes son realment complexos i en algunes ciències estan molt lluny de la nostra experiència de cada dia. A més, les noves teories estan sustentades en altres de més antigues, que es basen altres, que alhora... Això fa que per entendre la darrera versiò calgui tenir coneixements de totes les anteriors.
Però sobretot és el llenguatge allò que fa de barrera entre els científics i el que s'anomena "el gran públic". Un text científic està farcit de paraules tècniques incomprensibles pels no iniciats. I a sobre, alguns s'hi recreen, fent el text com més obscur i difícil, millor. Però d'això se n'arriba a abusar fins extrems ridículs i el 1996 l'Alan Sokal, un jove físic de la Universitat de Nova York se'n va fartar. I va decidir gastar una broma.
El seu objectiu van ser la filosofia postmoderna. Una branca de la sociologia en la que s'estava fent servir cada vegada més els avenços científics per fer construccions filosófiques dubtoses. Dubtoses en el sentit que la interpretaciò que feien de les teories científiques eren, com a mínim, tendencioses i, sovint, incorrectes. Però com que el llenguatge era sempre tant obscur, qui podia notar-ho?
El que va fer en Sokal va ser escriure un artícle completament inventat i sense sentit. Literalment absurd. Però tant ple de paraules complexes i hermétiques, que "sonava" a molt erudit. El va titular: "Transgrediendo los límites: Hacia una hermenéutica transformativa de la gravedad cuántica" i el va enviar a la revista Social Texts, que el van acceptar sense problemes, segurament encantats de que finalment un físic entrés en el seu camp. Però quan inmediatament en Sokal va anunciar que tot l'article era un sense-sentit es va muntar un bon merder. Aquí hi ha una traducció al castellà i si el llegiu i no enteneu res, tranquils. Realment és que no te cap ni peus el que diu.
A mi, sincerament, m'encanta que encara quedi sentit de l'humor per fer aquestes coses. A més, malfio molt dels que abusen del llenguatge incomprensible. La ciència ha de poder ser entesa per tothom. Desprès de tot, la majoria de les persones son raonablement intel.ligents i capacitades per fer l'esforç de comprendre conceptes encara que siguin una mica complexos.
I si no es així, la culpa és únicament dels científics, que fracassen a l'hora de transmetre els seus descobriments.

5 comentaris :

Labmaniakes ha dit...

Tens molta raó en quant a la mala comunicació que existeix entre el món científic i la societat en general. Per aquest motiu sovint la gent es creu coses sense cap ni peus, perquè sense fonaments, tothom es pot creure tot,i això passa en tots els àmbits...
De l'escrit de l'Alan Sokal només he pogut llegir els primers paràgrafs i evidentment,entenc ben poca cosa!Però val a dir quel'home s'ho ha currat força, encara que no tingui sentit, si et deixes emportar per les paraules, queda ben escrit i tot!Ara la pregunta és la següent: Quantes coses com aquestes, sense-sentit, ens creiem sense saber-ho?

Dan ha dit...

Segurament masses. Es un pensament una mica angoixant, oi?

Nica ha dit...

A part d´això, el que és important no és la paraula en sí, si no el concepte que hi ha darrere, que serà més o menys complicat independentment de les paraules que es facin servir per descriure´l... per sort jo crec que les coses estan canviant i que avui dia el científic s´esforça per integrar-se a la societat (no es veu ja com el típic "personatge estrany-rata de biblioteca apart del món") i la societat accepta més la figura del científic, i que per això s´està fent més divulgació de tot plegat, o almenys això espero :-)!

Dan ha dit...

Tens raó, Nica. I tambè entre els cientifics comença a mirar-se mes be aixo de divulgar el que es fa. Abans es considerava una perdua de temps a la que sols es dedicaven els que no eren prou bons per fer ciencia amb majuscules.

Cosespetites ha dit...

És fantàstic que aquestes paraules hagin sortit de la boca (o del teclat) d'un científic. És la millor prova de que el tema va canviant.