dijous, de febrer 16, 2006

Una llengua... morta?

Tothom sap que en ciència, l'idioma de treball és l'anglés. Els treballs, els experiments, les revisions d'altres treballs, tot s'ha de publicar en una revista en llengua anglesa si es pretén que aquell treball tingui reconeixement internacional. Quan es va a un congrés internacional, sempre serà en anglés, i sense traducció a cap idioma. S'espera que tothom domini l'anglés.
Això és un problema més important del que pot semblar a simple vista. Perquè molts cops cal defensar el teu treball argumentant amb altres col.leges que tenen dades diferents a les teves, o que defensen teories oposades o que simplement no veuen clara la teva interpretació dels fets. I si estàs discutint en anglès amb un lituà per exemple, doncs no passa res, tots dos fem el que podem. Però com et toqui amb un americà de Little Rock, que parlarà de pressa, amb un acent tancat, fent servir construccions complexes i que no ha de patir per expresar allò que vol dir, doncs simplement tens totes les de perdre. I és que la ciència, com totes les activitats humanes, també té un important component de política, de diplomàcia i de relacions públiques.
Però l'anglés no és l'idioma de referència en tots els ambits! Encara queda un reducte en que un anglòfon està en igualtat de condicions que la resta del mon a l'hora de presentar el seu treball. Quan m'ho van dir, em va costar de creure. Però és cert. Els botànics mantenen dempeus la flama de la civilitzaciò enfront els bàrbars del nord. Perquè en les revistes de botànica, quan es fa la descripció d'una nova espècie de vegetal, les normes internacionals especifiquen que cal fer-ho en... Llatí!!!
Si senyor; Llatí! Qui va dir que el llatí era una llengua morta? Avui encara es publiquen revistes que tenen un apartat escrit en la llengua de Virgili (la resta en anglès, off course). La conseqüència és que hi ha webs dedicades a facilitar les traduccions botàniques de l'anglés al llatí (i a l'inrevés). Així que la propera vegada que pateixi intentant explicar en anglés un resultat experimental extraordinari, de manera que realment sembli extraordinari, recordarè que els botànics anglesos encara deuen passar-ho pitjor intentant expresar-se en llatí i recordant com anaven les declinacions.
El més divertit és que encara avui es poden llegir textos científics recents però amb un encantador aire neoclàssic. Per exemple un que he trobat en una publicaciò del 2005: Planta amphibia; cormus globosus, trilobatus; radices 3–7, dichotomes; squamae et phyllopodia absentes; folia subulata, apice attenuata, 24–26 cm longa, basi 8–13 mm lata... Està ben clar, no?

6 comentaris :

Nica ha dit...

Com ho saps! Estic farta de trobar-me la llengua de Shakespeare per tots racons!! El pitjor és quan has d´escriure un article i te n´adones de les faltes que fas i com de difícil és expressar aquesta idea com vols en una llengua que no és la teva... però bé... suposo que hi ha d´haver uniformitat en aquest tipus de temes... l´altra cosa és el que has explicat sobre el llatí, m´ha sorprés moltíssim i ho trobo genial (i ho dic jo, que a l´institut vaig fer la ESO i no em van ensenyar llatí, i que consti que ho hagués trobat molt útil i no només per llegir les làpides de les esglésies, si algú em vol donar classes....), també els va bé als angloparlants adonar-se´n de què la seva llengua no és el centre del món literari ;-)! (i que consti que no tinc res en contra de l´anglès, eeeeeehhhh?)

Dan ha dit...

El que fot mes es haver de fer servir sempre les mateixes expresions per explicar idees subtilment diferents. Sempre penso que els articles queden molt sosos als no-anglofons. (els meus per descomptat)
Si si, Que pringuin una mica amb el llati, ni que sigui testimonialment!!!

llum ha dit...

Això que expliques de l'anglès em va passar un cop amb un de Glasgow... Buf, que malament que ho vaig passar! En aquest cas jo també hagués preferit el llatí... i és que el meu anglès, pobret... Jo sóc incapaç de dir quatre paraules seguides sense cometre algun barbarisme...

annatarambana ha dit...

Si, l'anglès, és a tot arreu, afortunadamanet, sino com es guanyaria la vida, una pobra noia com jo?? Però, us he de dir que el snaglesos són molt conscients que la seva llengua no ha estat sempre la primera, de fet, moltes paraules relacionades ambl'art i la cultura venen directament del francès, que alhora deuen venir del llatí! Ah! I, a més, si us hi fixeu, si un anglès es troba davant una paraula estrangera té tendència a pronunciar-la amb accent francès! D'altra banda, he de dir que l'anglès es una llengua molt flexible, sobre tot a l'hora de fomar parules o adjectivar-les... imagineu-vos intentar fer-ho amb alemany! Perdó per la pallissa, no puc evitar tenir debilitat per aquesta llengua!

Jacme ha dit...

m'han saltat les llàgrimes de la il·usió que he tingut en veure que el llatí, a més de ser la única llengua oficial del Vaticà, és la llengua vehicular de la botànica!!
sempre he cregut que el llatí hauria d'haver continuat sent la llengua de la ciència, sense deixar pas a l'anglès... però ja se sap, l'Imperi romà queda lluny, i l'Imperi americà és ben viu... i qui mana, parla! :D

èlsinor ha dit...

Doncs si voleu llegir i escoltar (a Internet o a la ràdio) les notícies d'actualitat en llatí, podeu visitar Nuntii Latini o Radio Bremen.