Veus... autorizades?

Una tendència molt humana és la d'acceptar com a bones les afirmacions de persones que per algun motiu sobresurten de la resta i a qui admirem. No és que ens els creguem cègament, tot i que hi ha qui si que ho fa, però tenim tendència a considerar la seva opinió com més autoritzada que les de la resta. Això passa molt sovint amb els guanyadors de un premi Nobel.

Però segurament és un error. No treurè cap mèrit a ningú que hagi merescut un Nobel, ni molt menys! Però sempre cal tenir present que un Nobel en física no dona autoritat per opinar sobre química o medicina. En tot cas, no dona una autoritat suplementaria.

I algunes opinions molt discutibles s'han recolzat en afirmacions més o menys encertades de premis Nobel. Algunes de realment discutibles. Per exemple considero admirable, i realment digne d'un premi Nobel, el treball de Mcfarlane Burnet que va portar a comprendre com es generava el sistema inmunitari. Però les seves idees sobre la eugenèsia i com millorar la espècie humana no em merèixen cap respecte, per molt premi Nobel que sigui.

I fins i tot quan es limiten a parlar del seu camp de coneixement, de vegades els premis Nobel cometen errors que amb el temps fan somriure. A mi m'encanta el que va cometre en Jacques Monod. Ell va guanyar el Nobel per explicar per primera vegada com funcionava la regulació dels gens. És, realment, un altre treball admirable. El seu model de l'operò és un clàssic en els estudis de genètica. Per això, quan en Monod parla sobre gens i regulaciò se'l pot considerar una veu autoritzada.

Però al seu llibre "L'atzar i la necessitat" (un altre clàssic) escrivia: "No solo la genética moderna no nos propone ningún medio para actuar en el patrimonio genético.... sinó que revela la vanidad de una esperanza así: la escala microscópica del genoma prohibe por el momento, y sin duda para siempre, tales manipulaciones".

Això ho afirmava un premi Nobel el 1970. Ara, tant sols 30 anys desprès, el genoma el podem manipular, tallar, enganxar, afegir, treure, modificar...

Tot i ser un Nobel, no la va encertar gens!