divendres, de febrer 24, 2006

Un dormir curiós

En general es considera que els dofins son uns dels animals més simpàtics que hi ha. La seva gran intel.ligència i el seu caràcter amistós els han convertit en tot un símbol. Sospito que el somriure que sempre mostren ajuda bastant a crear aquesta imatge. No cal dir que en realitat no somriuen sinò que simplement tenen la boca amb una estructura similar a la del somriure dels humans. Però psicològicament a nosaltres ens captiva. Potser els taurons tindrien millor fama si enlloc de tenir la boca en una posició que recorda la de algú emprenyat mostrés un somriure amable.
Però, a més, els dofins presenten alguns trets fascinants. Molts d'ells rel.lacionats amb l'adaptació al medi marí. I una de les que més gràcia em va fer va ser el descobrir com s'ho feien per dormir. Perquè una conseqüència de viure en un medi aqüàtic és que la seva respiració no és automàtica com en els humans, que respirem sense pensar-ho. Els dofins han de notar que tenen l'espiracle (el forat per on respiren) fora de l'aigua abans de fer una inspiració. Això ha fet que un acte reflex en els mamífers terrestres, passés a ser un acte conscient en els marins.
Però aleshores, quan dormen... com s'ho fan?
Doncs amb una reprogramació del cervell d'allò més pràctica. Contra el que pugui semblar, quan dormim el cervell no descansa. De fet, està molt actiu. Un electroencefalograma mostra activitat de diferents tipus que ha permés classificar les diferents fases del son. En realitat, encara no sabem perquè necessitem dormir. Però no fer-ho porta ràpidament a estats patológics amb al.lucinacions i altres alteracions del comportament. De manera que, sigui quina sigui la funció del dormir, aquesta és imprescindible pel cervell.
I el que han fet els cervells dels dofins ha sigut dormir per tandes. El cervell està dividit en dos hemisferis. Doncs bé, en els dofins primer dorm un dels dos hemisferis i després ho fa l'altre. Una curiositat és que quan un hemisferi dorm, l'ull de l'altre costat està tancat i a l'inrevés. I és que, per algun motiu, el cervell i el cos estan creuats, de manera que l'hemisferi dret controla la meitat esquerra del cos.
D'aquesta manera l'animal pot respirar, nedar i vigilar.
També han desenvolupat alguna altre adaptació. Per exemple, quan neix un dofinet, la mare passe molts dies sense dormir, assegurant-se que el petit no s'enfonsa quan dorm. A més neda de manera que arrosega a la cria mentre aquesta dorm.
I finalment, una altre pregunta interessant: els dofins quan dormen, somien? De moment no hi ha una resposta definitiva, però d'això en podem parlar un altre dia.

4 comentaris :

omalaled ha dit...

Força interessant. Em sembla que el forat per on respiren els dofins en català es diu espiracle. M'ha va dir la meva filla de 5 anys que va a classe dels dofins :D

Salut!

Dan ha dit...

Ostres! Tens raó. Ja ho he arreglat.
Gràcies!

Nica ha dit...

Què interessant Dan! Però pobres mares dofins, ara entenc perquè al zoo encara crien menys... si afegeixes l´estrés de les visites al fet de no poder dormir per por a què els petits s´ofeguin ;-)!

elur ha dit...

llestos aquests dofins...
per sort el humans no som capaços de fer-la una cosa així, seria terrible...