dissabte, d’abril 22, 2006

80 milions d'anys dins una cova

Si algun animal mereix el nom de fòssil vivent, no hi ha cap dubte que és el celacant. La seva descoberta, al 1938 va representar tot un daltabaix en la zoologia ja que se’l considerava extingit des de feia 80 milions d’anys.

Tot va començar quan la Marjorie Eileen Doris Courtenay-Latimer, conservadora del museu de Cape Town, a Sudàfrica va rebre una trucada. Normalment parlava amb els pescadors de la zona i els demanava que l’avisessin si algun dia pescaven peixos poc freqüents o estranys. Però aquella trucada havia de ser especial. Quan va veure el que li mostraven ja es va adonar que tenia al davant alguna cosa fora de sèrie.

Un peix molt gran, de color blavós iridescent, amb quatre aletes massa semblants a cames i una estranya aleta caudal. El va portar al museu i va començar a buscar pels llibres a veure si el podia identificar. No ho va aconseguir, i el problema era que el peix es feia malbé ràpidament. Al Museu no tenien on guardar-lo, de manera que va haver de deixar que un taxidermista el disseques com fos, guardant la pell i treient les vísceres.

Mentrestant havia trucat a un amic, en James Leonard Brierley Smith que treballava a la universitat, per tal que l’ajudes a identificar-lo. Quan un temps desprès aquest va arribar, el va reconèixer inmediatament com un celacant. No en va tenir cap dubte, coneixia els fòssils de celacant i era conscient que ningú n’havia vist mai cap de viu fins aleshores.

Per això quan el va batejar amb un nom científic li va posar Latimeria chalumnae. Latimeria en honor de la descobridora i chalumnae perquè els pescadors l’havien trobat mentre pescaven taurons prop de la desembocadura del riu Chalumna.

El problema va ser que ja no quedaven òrgans interns del peix per poder estudiar-lo. I un animal que es considera extinguit des del període Cretaci és com per tenir ganes de’estudiar-lo a fons. Per això es van organitzar expedicions a la búsqueda del celacant. Finalment s’en va trobar una colònia que habita a prop de les illes Comores. Aleshores es va poder estudiar la seva biologia, i també comprendre perquè ja no hi havia més fòssils. Resulta que els celacants viuen en coves submarines d’origen volcànic. Sols surten durant la nit per alimentar-se i passen el dia amagats. Es tracta d’un indret on no es formen fòssils fàcilment. Calen unes condicions determinades per que un organisme es fossilitzi i allà simplement no s'hi donen.

En realitat els celacants havien sigut relativament abundants fa 200 milions d’anys. Hi ha fòssils de diferents espècies de celacants i això va fer que sels relacionés amb els primers passos cap a la vida a terra ferma. Les seves aletes encara mantenen estructures embrionàries de membres per caminar, i de fet les mouen no com els peixos sinó com els animals que caminen amb quatre potes, els tetràpodes.

Les sorpreses amb el celacant encara no havien acabat. Al 1997 es va descobrir una segona colònia de celacants a Indonèsia. Però les anàlisis d’ADN van revelar que no son exactament la mateixa espècie i per això els van batejar com Latimeria menadoensis. Finalment, l’any 2000 es va identificar una tercera colònia a les costes de Sudàfrica.

Però de nou, el que no han pogut fer 80 milions d’anys, potser ho farà l’home. S’ha detectat una disminució important en el nombre de celacants de la colònia de les Comores. I això s’ha relacionat amb l’excés de pesca per la zona, que deu deixat als celacants sense prous preses per sobreviure. Potser les altres colònies resistiran millor, i potser hi ha encara indrets on no els hem trobat.

Però també serà molt probable que alguns que encara no hem trobat els matem abans d’arribar a descobrir-los.

3 comentaris :

Mlavix ha dit...

Així és la vida, no ens podem fer resposables del que no coneixem, no? O sí?

Jacme ha dit...

Un pagès analfabet del segle passat tenia un corpus lingüístic d'unes 9.000 paraules. Un estudiant universitari d'avui volta les 3.000. Suposo que estem condemnats a anar perdent espècies (animals i vegetals) d'una manera pareguda a com perdem les paraules...

Dan ha dit...

mlavix bona pregunta. pero jo diria que alguna responsabilitat tenim amb el que sospitem, no?

jacme! Nomes 3000? Ostres si que estem malament!