dimarts, d’abril 25, 2006

Parts i tatuatges.

Va ser una de les arts més antigues, que ja es practicava en el neolític. I durant molt temps es va associar amb mariners, soldats i presoners. Tot i que algunes cultures l’han mantingut sempre. És la forma de guarnir el cos de manera indefinida i els resultats oscil·len entre la subtil elegància i la més hortera exageració. Son els tatuatges.

Però fa un temps que es comenta un problema amb els tatuatges situats a la part lumbar en el cas de les noies. Quan es quedin embarassades i arribi l’hora del part, potser no se'ls podrà posar l’anestèsia epidural per culpa del tatuatge.

No hauria de ser una sorpresa si es para un moment a pensar-ho. Un tatuatge és bàsicament pintar la pell, però no a la superfície, sinó en una de les capes intermèdies. La tinta es injectada entre la dermis i l'epidermis. D’aquesta manera, malgrat que la capa exterior de la pell, l’epidermis, es va renovant, la tinta continua al seu lloc.

I justament en la tinta emprada pot haver-hi el problema. Els components de la tinta inclouen diferent compostos inorgànics, com l’òxid de ferro i altres metalls, que en una zona com la pell no donen massa problemes (tot i que de vegades si), però que si s’arrosseguen fins l’interior de la medul·la espinal si que en poden portar. I greus.

L’anestèsia epidural ha sigut un dels grans avenços que ha ofert la medicina a l’hora d’ajudar les dones al part. És just el que es demanava a un anestèsic en aquell moment. Treu el dolor de les contraccions, però la mare segueix conscient, de manera que no es perd el moment del naixement del seu fill. Per aconseguir-ho, el que es fa és introduir l’anestèsic en la medul·la espinal per tal de frenar la transmissió dels senyals nerviosos des del punt d’injecció cap avall. Així, els senyals del dolor es queden deturats a aquell nivell i no arriben al cervell.

Per administrar l’anestèsic cal injectar-lo per entre les vertebres fins l’interior de la medul·la. Bàsicament la dona ha d’encorbar l’esquena per tal que les vertebres es separin una mica, l’anestesista busca l’espai on hi ha els discos intervertebrals (els que quan es mouen provoquen una hèrnia discal) i per allà clava una agulla connectada a un petit tub per on s’administra el fàrmac. Un avantatge afegit és que d’aquesta manera l’anestèsic és local i no afecta al nadó.

Però que passa si en el camí de l’agulla hi ha un tatuatge? Això és: una capa rica en compostos inorgànics que contenen metalls pesats. Part de la tinta pot ser arrossegada cap l’interior de la medul·la espinal. Certament és poc probable que passi. Les agulles ja les dissenyen de manera que penetrin arrossegant el mínim de material possible. Però pot passar.

Hi ha estudis que indiquen que la presència d’aquests compostos en el teixit nerviós pot relacionar-se amb alguns tipus de tumors. I tampoc es pot descartar arrossegar material infecciós, cosa que pot tenir conseqüències també molt greus. A més, l’anestesista tampoc sap quina mena de material van fer servir els que van fer el tatuatge. Eren professionals ben qualificats? Potser un amic de confiança? O un paio molt simpàtic que feia tatuatges barats per pagar-se el viatge iniciàtic al voltant del mon? Impossible de saber del cert. Per tant, a no ser que trobi una zona sense tatuar, segurament no s’arriscarà a posar l'epidural.

Naturalment que també es pot parir sense l’epidural. Al llarg de la història les dones ho han fet així quasi sempre. Però ara ja hi ha la possibilitat de minimitzar el dolor i la dona te l'oportunitat de triar com vol parir. Això si, sempre que no tingui el tatuatge en la zona lumbar. És un detall que les noies haurien de tenir en compte a l’hora de triar el lloc i el disseny del tatuatge.

11 comentaris :

Joana ha dit...

Aquest és un dels debats que tinc obert amb una de les meves "joves", tant ella com el meu fill gran son aficionats a fer.se tatuatges.
L'epidural trobo que per les mares com jo, que sols poden tenir fill per cesària, és un magnífic invent. El petit, que ja te 9 anys, és l'únic fill que he vist neixer, al ser el quart per mi va ser maravellos, els altres encara no s'aplicava aquesta "tècnica".
Un petonet.

Nica ha dit...

Com a orgullosa portadora d´un tatuatge des de fa anys (a la banda esquerra de l´esquena), haig de dir que em va sobtar el primer cop que em van explicar la història tan ben narrada que ens has explicat tu Dan ;-). De fet, a mi mai m´ha cridat fer-me un tatuatge a aquesta zona, però si que és veritat que està de moda... També haig de dir que, abans de fer-te una cosa com aquestes (o tot el que impliqui manipular-te el cos, més o menys, amb finalitats no sanitàries), has d´informar-te totalment del que et pot passar, per molt petita que sigui la complicació... bé, sense córrer el risc de tornar-te hipocondríac, és clar ;-). Si vols un dia et penjo la foto del meu tatuatge... Petons!!

Mery Cherry ha dit...

a mi em sembla que és una informació que caldria donar quan et fas un tatuatge perquè està replè de noies que porten tatuatges a la part lumbar de l'esquena i no en tenen ni idea de tot això que acabes d'explicar

Dan ha dit...

Joana. Sols en el quart? Be, doncs ets de les que pots comparr amb i sense epidural! I la teva jove, doncs ja sap el que hi ha. Que faci el que vulgui, pero amb coneixement de causa.
(Aquesta foto de cadaques em mata)

Nica! I tant si vull veure la foto! Ja saps... homes...
Home, i el tatuatje alla, n'hi ha que si que tenen el seu que.

Mery Cherry. Si que caldria avisar. Igual a la llarga troben una tecnica per evitar problemes, pero de moment, millor estar enterat. Pero hi ha tants que fan ttuatjes que es inevitable topar amb fantasmes.

Mery Cherry ha dit...

per cert, sovint miro "el cor de la ciutat" (va molt b per fer migdiada) i un dia, fa poc, hi havia un personatge que va comentar això mateix que expliques. Vaig pensar que era una bona manera de divulgar-ho

bellosoli ha dit...

Jo també vaig tenir l'època en que em volia fer un tatuatge, però això que durin per sempre em va aturar. Doncs no en tenia ni idea d'això que has explicat! Als prospectes d'informació sobre tatuatges no ho havia vist mai! S'ho hauré de comentar a una amiga que en tú un a la zona lumbar.

gudulina ha dit...

Si, jo també ho vaig sentir i la quantitat de noies q el porten allà... Ara q la gent està més informada s'ho pensaran abans de fer-ho. Hi ha alguns q són bonics, d'altres sense comentaris...

Joana ha dit...

Dan,
m'han regalat un llibre, petit amb un munt de fotos de Cadaqués... entens perqué n'estic enamorada?, fora de temporada, per mi, és el paradís..

Dan ha dit...

I tant si ho entenc!
Fora de temporada? Tu si que en saps!

Tempus Fugit ha dit...

Perdona, voldria saber si la foto correspon de veritat a un tatuatge o és una pintura a la pell. És una curiositat, res més.

Dan ha dit...

D'on la vaig treure posava tatuatje, pero sincerament no se mes.