dimarts, d’abril 18, 2006

Escoltant i mirant l'Univers

La pregunta es planteja de seguida que mirem una estona al cel. Hi ha algú allà? Com deia en Carl Sagan a la seva obra “Contact”, segurament si, perquè sinó, quant d’espai desaprofitat!

Però això sols és una opinió i potser si que està desaprofitat l’espai. En realitat no ho sabem, i aquesta és una de les típiques preguntes que sols poden tenir una resposta positiva ja que, si no trobem res, sempre podrem pensar que encara no hem buscat prou.

Per això es van posar en marxa ja fa anys els diferents projectes de recerca d'intel·ligència extraterrestre “SETI”.

El més popular ara mateix és el seti@home, que fa servir un estalvi de pantalla d'usuaris voluntaris d’arreu del món per anar processant les dades que recullen al radiotelescopi d’Arecibo, a Costa Rica. Segurament haureu vist en algun PC la pantalla que va trillant dades a les estones perdudes. El seti@home analitza tot el cel (de l’hemisferi nord) buscant senyals de ràdio que puguin atribuir-se a un origen extraterrestre. El plantejament és: “Com que no sabem on son, mirem a tot arreu, a totes les llongituds d'ona, tot tipus de senyals”. Per això cal tanta potència de càlcul.

Però hi ha altres projectes SETI. Per exemple, el projecte Phoenix (aquest a l’hemisferi sud) busca també senyals de ràdio, però centrant-se exclusivament en les proximitats d’estrelles de tipus semblants al nostre Sol. Fins al 2004 havia observat 800 estrelles, però en cap d'elles va trobar evidència de senyals extraterrestres.

Altres projectes són el SERENDIP o el BAMBI, que també busquen (infructuosament?) senyals de ràdio. I aviat entrarà en funcionament el radiotelecopi Allen, que en realitat és una xarxa d’antenes i que augmentarà moltíssim la flexibilitat i sensibilitat de la recerca.

Però la majoria de projectes es centraven en les ones de ràdio. Això és perquè el senyal de ràdio està menys interferit per la pols espacial i hauria de ser més fàcilment identificable. Ara, però, s’ha afegit un nou projecte que busca senyals visibles. Un nou telescopi instal·lat a Harvard es dedicarà a buscar senyals lluminosos hipotèticament emeses per extraterrestres. Potser el que cal buscar sigui una comunicació a base de làsers.

Fins ara hem escoltat l’univers esperant "sentir" el senyal dels ETs. Ara toca mirar-lo, a veure si el “veiem” el senyal.

És evident que la probabilitat de trobar res és molt baixa, perquè el senyal hauria d’estar dirigit directament cap a nosaltres. De totes maneres i com diuen sempre, la probabilitat d’èxit en aquesta recerca és molt baixa, però si no la comencem la probabilitat serà zero.

8 comentaris :

Guillem ha dit...

Si de tant en tant es descobreixen éssers vius a indrets de la terra on no pensàvem que n'hi poguessin haver, sembla bastant raonable que n'hi hagi en altres planetes.

Labmaniakes ha dit...

Home... a mi personalment mai m'ha interessat la vida extraterrestre però no dic que no n'hi pugui haver, el que passa és que.si ho són i realment encara no ho sabem, potser és perqè "ells" no ho volen,no???No seria millor deixar-los en pau i preocupar-nos per les realitats més visibles d'aquest planeta on vivim?Vamos, digo yooooooooooo!!;P

frederic ha dit...

penso també que potser no volen ser trobats (si son més inteligents que nosaltres) o potser no estan tan avançats com per emetre senyals de ràdio o lluminoses (si estan més atrasats).
De totes maneres la meva pregunta és: si es troben les evidències què passarà? estem preparats?

Dan ha dit...

Potser algun dia en trobarem. Jo espero que si. Sols per la curiositat. Com son? quina base biologica te ? Quin material genetic gasten? tenen estructures cel.lulars? Com ha evolucionat? Quin metaabolisme gasten? Tenen aminoacidas? sucres? membranes lipidiques? I en plan mes elevat, com funciona la seva ment? la percepcio de les coses? la seva sociologia? Un munt de preguntes i de coses per aprendre.
Pero no crec que siguin "ells" que estan alla. L'univers es molt gran. Hi poden haver tota mena de formes de vida o de socientats. Alguns no voldran ser torbats, pero altres, com nosaltres, poden estar emetent senyals de radio sense ni adonar-se. Això es el que es preten buscar.
I sols saber que no estem sols ja implica una nova manera de mirar l'Univers. Si que val la pena mirar de respiondre la pregunta, em sembla.

bellosoli ha dit...

Ja n'havia sentit a parlar d'aquest projecte. El fet és que costa de creure que en un univers tan bast només hi hagi vida a la Terra. N'estic segur que a algun indret (a molts, de fet) també hi ha vida. El tema rau en saber quin tipus de vida i si està dotada d'intel·ligència. Sigui com sigui, unes distàncies tan enormes ens condemna a la solitud. Si l'estel més proper és a 4 anys llum... imagina't com pot estar de lluny la vida! (be, sempre hi ha els forats de cuc i tal... però a mi em sona més a ciència ficció)

Dan ha dit...

Uf! Tant sols saber que n'hi ha vida ja fora molt. Contactar, visitar i tot plegat ja es molt mes dificil.
Més ficcio que ciencia.

Cosespetites ha dit...

Mirar al cel les nits clares d'estiu és una meravella, però a la vegada m'abruma pensar en qüestions no només de qui i com seran els nostres companys d'espai, sinó, per exemple, el simple fet de pensar en el concepte d'infinit... que la meva ment sigui incapaç d'abastar aquest concepte em fa sentir encara més petita.

Jacme ha dit...

el programa SETI! jo el tinc instal·lat fa teeeeeemps! des del principi em va semblar una idea fantàstica: aprofitar tots els ordinadors del món per a que en les seues estones lliures processen milions i milions de dades (que cap govern s'atreviria mai a finançar). Fa goig vore com gent de tot el món treballa plegada en un projecte comú (i a mi m'il·lusiona encara més que sia per buscar vida "allà fora"). Alguna cosa bona havia de tindre això de la globalització i internet, no?