dimecres, d’abril 19, 2006

La gran epidèmia

Els microorganismes sempre han tingut un paper important en la vida dels humans. Però segurament el que més ha afectat la història va ser un bacteri anomenat Yersinia pestis. Ell solet ha matat més persones que la resta d’epidèmies i guerres juntes. I és que com el seu nom suggereix, és el responsable de la gran plaga, la Pesta negra.

Quan ens parlen de la pesta negra ja ens imaginem alguna epidèmia letal. El seu nom ha creuat els segles associat a una imatge de mort espantosa, però tot i així, segurament no ens en fem idea de com de terrible va ser la plaga dels anys 1347-1351. Mireu al vostre voltant, la gent que us envolta a la feina, al carrer, a la família... i ara imagineu que arriba una epidèmia desconeguda que causa la mort d’un de cada tres!

Doncs això és el que va passar al segle 14. Decenes de milions de morts en poc temps. Un nombre que en aquella època, representava una proporció enorme de la població. Amb l’afegit que no tenien ni la més remota idea del que passava. Una maledicció divina? Un desastre universal? La fi dels temps? Cap societat pot resistir un cop com aquest i Europa va veure deturat el seu progrés durant uns quants segles.

De fet, és molt indicatiu comparar les mostres artístiques europees d’abans i de després de l’epidèmia. El tema de la mort, esporàdic fins aleshores es torna una constant a partir d’aquell moment. I la imatge de l’esquelet amb capa negra i una dalla segant vides va aparèixer justament arrel d’aquella epidèmia.

A sobre, la mort era particularment dolorosa. Els famosos bubons que van donar-li el nom de pesta bubònica eren els ganglis extraordinàriament inflamats. Extenses hemorràgies subcutànies causaven les taques negres a la pell. Dolors, vòmits, hemorràgies, tot inexorable. Des del primer símptoma, tres dies d’agonia i la mort. Això si no et mataven abans amb els remeis que assajaven en aquells temps. A sobre també hi ha una forma que afecta als pulmons i que es transmet per microgotes que expulsem amb la tos. És la pesta pneumònica. La que s’estén més ràpidament.

El problema, que en aquell temps naturalment ignoraven, eren les rates. O millor dit, les puces. Les rates son portadores del bacteri, i les puces que primer piquen la rata i desprès piquen als humans eren les transmissores. Rates infectades van arribar a Sicilia per vaixell, junt amb els mercaders que venien d'orient.Com que les condicions sanitàries en aquella època eren senzillament inexistent la transmissió de la malaltia era sencillíssima. I l’anar tots plegats a resar a l’Església sols feia que facilitar la transmissió.

Afortunadament, la Yersinia pestis es pot tractar amb antibiòtics, perquè no penseu ni molt menys que ha desaparegut. Encara hi ha animals portadors de la malaltia. Rates salvatges, però també esquirols i altres petits mamífers. El que no hi ha són les condicions socials perquè s’expandeixi com ho va fer.

Per això, quan hi ha tanta histèria amb la grip aviar, (que de moment ha causat menys morts a tot el món que la setmana santa a les carreteres espanyoles), penses que potser hem perdut el sentit de les proporcions.

7 comentaris :

Mery Cherry ha dit...

molt bona la reflexió final, ara bé... jo que sóc una mica/molt hipocondriaca, aquest post no sé si m'ha anat gaire bé. Ja començo a notar tots els símptomes

omalaled ha dit...

Molt bo. S'agraeixen aquestes píndoles de biologia ;)

Salut!

ñ ha dit...

Ostres Dan, quin repàs a la història. Només t'ha mancat esmentar la novel·la "La peste" d'Albert Camus.

;)

Nica ha dit...

Hola Dan!!! Buff, quants dies sense passar per aquí, entre el congrès i la setmana santa ;-). Amb tot, la pesta negra ha donat molt que parlar en la literatura i cinematografia, i si no m´equivoco, de fet encara es donen infeccions per Yersinia Pestis (potser 1 o 2 a l´any...). Quan no sigui un bacteri o un virus, serà un altre, així que...

Dan ha dit...

Mery Cherry. Tu no pateixis, que amb antibiotics et curarien. Hi ha coses pitjors.

Omalaled, gracies.

Nú. Me l'haure de llegir.

Hola Nica. Al mon es donen uns 1000-3000 cassos anuals. pero com dius molt be, quan no es un nap es una col...

bellosoli ha dit...

Quan em diuen que la vida d'avui és molt dura, molt estressant i tal, sempre penso que si jo hagués viscut en una altra època no hauria tingut temps d'estressar-me, pq segur que l'hauria palmat en qualsevol d'aquestes malalties (jo ho pillo tot).

Amb la grip aviar s'ha extès tanta por perquè la por ven. I els telenotícies fan el seu agost. L'altre dia donaven la notícia del centenari del gran terratrèmol a San Francisco. Algunes cadenes van fer esment al terratrèmol que diuen que s'espera. Antena 3 no en va fer esment, li va dedicar un especial: "el gran terratremol que acabarà amb tot el que es mou a sanfrancisco i que pot succeir en qualsevol moment pq ja toca..." tot molt sensacionalista, el que ven.

Jacme ha dit...

amb la grip aviar els afectats més importants (a banda dels que han mort o l'han patit) hem estat tots els contribuents (¿quants diners s'han degut deixar en les preteses "vacunes"?).
La pesta negra va ser una plaga que va matar molta gent a Europa... amb tot seria interessant fer una comparativa entre els morts per la pesta negra, i els de la Primera Guerra Mundial. M'hi jugo una piruleta a que ens enportaríem alguna sorpresa...

;D