La gran epidèmia

Els microorganismes sempre han tingut un paper important en la vida dels humans. Però segurament el que més ha afectat la història va ser un bacteri anomenat Yersinia pestis. Ell solet ha matat més persones que la resta d’epidèmies i guerres juntes. I és que com el seu nom suggereix, és el responsable de la gran plaga, la Pesta negra.

Quan ens parlen de la pesta negra ja ens imaginem alguna epidèmia letal. El seu nom ha creuat els segles associat a una imatge de mort espantosa, però tot i així, segurament no ens en fem idea de com de terrible va ser la plaga dels anys 1347-1351. Mireu al vostre voltant, la gent que us envolta a la feina, al carrer, a la família... i ara imagineu que arriba una epidèmia desconeguda que causa la mort d’un de cada tres!

Doncs això és el que va passar al segle 14. Decenes de milions de morts en poc temps. Un nombre que en aquella època, representava una proporció enorme de la població. Amb l’afegit que no tenien ni la més remota idea del que passava. Una maledicció divina? Un desastre universal? La fi dels temps? Cap societat pot resistir un cop com aquest i Europa va veure deturat el seu progrés durant uns quants segles.

De fet, és molt indicatiu comparar les mostres artístiques europees d’abans i de després de l’epidèmia. El tema de la mort, esporàdic fins aleshores es torna una constant a partir d’aquell moment. I la imatge de l’esquelet amb capa negra i una dalla segant vides va aparèixer justament arrel d’aquella epidèmia.

A sobre, la mort era particularment dolorosa. Els famosos bubons que van donar-li el nom de pesta bubònica eren els ganglis extraordinàriament inflamats. Extenses hemorràgies subcutànies causaven les taques negres a la pell. Dolors, vòmits, hemorràgies, tot inexorable. Des del primer símptoma, tres dies d’agonia i la mort. Això si no et mataven abans amb els remeis que assajaven en aquells temps. A sobre també hi ha una forma que afecta als pulmons i que es transmet per microgotes que expulsem amb la tos. És la pesta pneumònica. La que s’estén més ràpidament.

El problema, que en aquell temps naturalment ignoraven, eren les rates. O millor dit, les puces. Les rates son portadores del bacteri, i les puces que primer piquen la rata i desprès piquen als humans eren les transmissores. Rates infectades van arribar a Sicilia per vaixell, junt amb els mercaders que venien d'orient.Com que les condicions sanitàries en aquella època eren senzillament inexistent la transmissió de la malaltia era sencillíssima. I l’anar tots plegats a resar a l’Església sols feia que facilitar la transmissió.

Afortunadament, la Yersinia pestis es pot tractar amb antibiòtics, perquè no penseu ni molt menys que ha desaparegut. Encara hi ha animals portadors de la malaltia. Rates salvatges, però també esquirols i altres petits mamífers. El que no hi ha són les condicions socials perquè s’expandeixi com ho va fer.

Per això, quan hi ha tanta histèria amb la grip aviar, (que de moment ha causat menys morts a tot el món que la setmana santa a les carreteres espanyoles), penses que potser hem perdut el sentit de les proporcions.