dijous, d’abril 27, 2006

L'oli marcat pel destí

De vegades hi ha paraules que s’associen indefectiblement a conceptes que no sempre son certs. I un exemple molt clar és el que passa a Espanya amb l’oli de colza. Immediatament es pensa en toxicitat, risc per la salut i empresaris sense escrúpols.

Naturalment la causa és el que va passar als anys 80 amb la intoxicació massiva per culpa de l’oli de colza adulterat i que va donar lloc a la “síndrome de l’oli tòxic”. Hi van haver milers d’afectats i centenars de morts, per una malaltia que al principi desconcertava als metges. Primer es va parlar d’una neumònia atípica, que bàsicament és una manera de dir que alguna cosa afecta als pulmons però que no està gens clar el que és, desprès es va parlar de diferents microbis, bacteris, micoplasmes. Però finalment els estudis epidemiològics van indicar que la malaltia l'havia causat el consum d’un determinat oli provinent d'una determinada factoria.

Els efectes eren greus. A més de l’afectació pulmonar, molts pacients van patir alteracions musculars i nervioses, problemes vasculars i dolor crònic a les articulacions. Avui en dia encara n’hi ha molts que segueixen patint-ne les conseqüències.

Com sempre, al darrera de tot hi havia personatges sense gaires escrúpols. Agafaven oli de colza, el tractaven amb determinats productes (anilines) i desprès el refinaven i el comercialitzaven com si fos oli d’oliva (I a preu d’oli d’oliva). Una de les plantes que feia això va funcionar incorrectament i les anilines ni es van eliminar. Van reaccionar amb l’oli i van donar lloc a tota mena de compostos exòtics que, segurament, son els que van causar la malaltia.

Però hi ha una cosa que cal tenir present. El problema eren les anilines que hi havia posat. L’oli de colza és perfectament comestible i saludable. De fet, es consumeix a molts països sense problemes. El que passa és que aquí ja s’associa amb l’oli tòxic i és gairebé impossible trobar-ne. Conec investigadors que treballaven en aquella síndrome i que quan volien comprar oli de colza normal (sense adulterar) per comparar amb el tòxic, simplement l’havien de comprar a França, perquè aquí la resposta dels supermercats era una mirada hostil i un comentari del tipus “nosaltres no venem aquestes coses”.

Tot plegat té nassos, perquè alguns dels que van comercialitzar l’oli adulterat ni tant sols eren del ram dels fabricants d’oli. Simplement algú els va convèncer que amb facilitat es podien guanyar diners en un sector que, aleshores, no estava gaire controlat en les vendes a granel. Ja sabeu: ampolles d’oli sense cap etiqueta venudes pels “mercadillos”.

Hi ha qui es sorprèn que encara es mantinguin línies de recerca centrades en investigar la toxicitat de l’oli adulterat. Però és que encara no està gaire clar. Sabem que va ser l’oli, i ja s’han identificat els components que segurament en van ser la causa. Però com afectaven a l’organisme? L’oli va resultar ser tòxic únicament pels humans. Les rates, els porcs, els ratolins..., tots els animals als que se’ls va donar, simplement s’engreixaven. I quan feien algun símptoma, eren tant lleus que no justificaven la gravetat en els humans.

Però cal seguir investigant. Segur que en un futur, tornaran a sortir quatre espavilats que faran alguna cosa semblant. I la tornarem a tenir liada. De fet, en països del tercer món no és infreqüent aquesta mena d’intoxicacions. Hi ha paios que, en algun país del nord d’Àfrica, van arribar a comercialitzar oli de motor d’helicòpter com si fos pel consum humà. Per tant, el que es pugui arribar a saber ara sobre aquella síndrome potser serà d’utilitat en un futur.

Però recordeu que el pobre oli de colza, segurament no és tant bo com el d’oliva, però és perfectament apte pel consum humà.

8 comentaris :

maiagust ha dit...

sí, sembla quasi impossible treure-li la (mala)fama. però aquí tenim un oli d'oliva que deixa't estar! :)

Joana ha dit...

Recordo molt bé la preocupació de la meva mare aqueslls dies, había comprat oli no se molt bé a quin lloc, per sort, no va passar rés.
L'oli d'olives és el millor del mon, sense cap dubte, gaudim d'un munt de varietats i sabors, però noi... al preu que va, tornarem a fregir patates amb el de girasol, ni que el gust no te comparció!.
Un petó... ejm.. és que no em se despedir si no en dono :).

Dan ha dit...

maiagust. Tens rao, per descomptat. Elnostre oli d,oliva es el top.

joana. En realitat va anar d'un pel. Els que van comercialitzar l'oli toxic tenien tres plantes. I sols en una va fallar i va donar lloc a la toxicitat. La que abastava catalunya no va donar problemes.

Dhamma ha dit...

Què hi ha de cert amb una noticia apareguada fa uns anys en la que es va dir que a una fàbrica belga es reciclaven olis usats de motors per a fer-los aptres per al consum humà? Recordo que circulava una llista de productes que utilitzaven aquests olis i d'entre ells recordo les galetes Pim's.

Mery Cherry ha dit...

els camps de la meva comarca aquest any s'han omplert d'un color groc preciós. Vaig demanar què era i em van dir que era precisament per fer oli de colza. No n'havia sentit a parlar mai i ara em trobo amb el teu post :-) Tot i que sí que recordo la intoxicació dels anys 80 però era massa petita per recordar el tipus d'oli que el va provocar. Només recordo que, des de llavors, sempre m'ha quedat una mena de por inconscient a l'hora de comprar determinats productes

Dan ha dit...

Hola dhamma. No ho se aixo de l'oli de motor, pero malfio d'aquesta mena de noticies que apareixen i despres queden en no res. Seria massa greu com per no muntara un bon escandol.

mery Cherry! Pobre colza quina fama te aqui. realment va creatr una por inconscient i col.lectiva. I mira que els camps de colza con bonics!

La reusenca ha dit...

Jo sí que recordo la intoxicació de l'oli de colza... és increíble com la gent pot jugar-se-la amb un tema tan important com la salut! Saps que hi ha hagut una estafa recent amb oli de girasol que feien passar per oli d'oliva???

Joan ha dit...

Hola a tothom! No fou l'oli! mireu aquest enllaç: http://www.free-news.org/botinc01.htm no sé fins a quin punt és cert, però el trovo força versemblant... a veure què us sembla!