diumenge, d’abril 02, 2006

Colonitzadors subterranis

A la Terra la vida es manifesta de les més variades maneres. Hi ha animals de molts tipus, infinitud de plantes, fongs de totes menes. Però sobretot hi ha bacteris. Encara que no els veiem, n'estem envoltats, els respirem, els toquem, els mengem, cobreixen tot el que veiem: la nostra pell, el terra que trepitgem, l’aire que ens envolta. Podem classificar les edats de la terra com ens faci més gràcia, (l'edat dels dinosaures, la dels mamífers...) però de fet, sols hi ha una edat, la dels bacteris. Va ser la primera, i encara hi som.
N’hi ha tants que si en el plat una balança poséssim tots els bacteris del món, i a l’altre plat tota la resta d’éssers vius plegats, els bacteris pesarien més.
Però fins i tot tenint en compte aquestes dades, sembla que encara infravaloràvem la seva distribució. I és que estem acostumats a pensar que la vida a la terra s’extén al llarg de la superfície del planeta. Fins i tot en ambients extremadament hostils. Però fa uns anys que s’ha vist que els bacteris també han colonitzat l’interior del planeta!
Durant un temps es va estudiar la vida microbiana a les profunditats de la Terra d’una manera gairebé anecdòtica. I quan apareixien microorganismes sempre es donava per sentat que estaven relacionats amb contaminació provinent de la pròpia maquinària emprada per fer els forats. Però quan finalment s’hi van posar en serio, obtenint mostres en condicions que evitessin la contaminació per bacteris de la superfície, van trobar que seguien apareixent microorganismes.
En alguns indrets, els porus microscòpics de les roques contenien fins a deu milions de bacteris per gram de roca. En realitat no és molt, perquè si ho comparem, un gram de terra de conreu pot tenir més de mil milions de bacteris. Però la seva presència obria uns interrogants molt interessants. Els principals eren: Fins a quina fondària n’hi ha? I, com s’alimenten?
Pel que fa a la primera pregunta, a Suècia en una perforació de 6800 metres de fondària s’han trobat microorganismes fins als 3500 metres. De fet, la pressió no els afecta massa. En realitat els factors limitants son la presència d’aigua infiltrada a les roques i, sobretot, la temperatura. De totes maneres, hi ha bacteris que han resistit fins a 130 °C.
I pel que fa a l’alimentació. Doncs es basa en reaccions químiques, normalment relacionada amb el sofre. No els cal matèria orgànica, no els cal llum, no els cal res més que aigua i alguns compostos químics. Ah! i també temps: el seu ritme vital és extremadament lent. En condicions ideals un bacteri es pot dividir cada vint minuts, però aquests colons subterranis ho fan a ritme d'una divisió cada varis anys.
Naturalment aquests organismes son molt interessant cara a buscar formes de vida en altres planetes. Perquè sembla que la vida potser sigui difícil que aparegui (o potser no), però quan ho fa, la seva capacitat d’adaptació a qualsevol ambient és increïble.

Cap comentari :