dijous, d’abril 20, 2006

"Try SCE to aux"

En la conquesta de l’espai hi ha algunes frases molt famoses. La de Neil Amstrong quan va trepitjar la Lluna “Un pas petit per l’home, però un gran pas per la humanitat” (que segurament la tenia preparada setmanes abans), o la de l’Apol·lo 13 “Houston, tenim un problema”. Però fa poc en vaig descobrir una molt menys coneguda, però que trobo molt més suggerent, més que res per les circumstancies en que es va pronunciar. La frase és: “Intenta S.C.E. en Aux”.

El que passa és que en les missions espacials, sempre estem pendents dels astronautes, del coet, del llançament, però rarament pensem en els de control de missió. Aquells paios amb camisa blanca rere els taulells que, de fet, son els que controlen que tot vagi com ha d’anar. Però la seva feina ha de ser extremadament estressant. De vegades han de sortir imprevists, i a ells els toca donar les directrius del que cal fer. I ho han de fer de pressa i sense errors. Una vegada vaig llegir que les instruccions pels astronautes son: Si no saps que has de fer, no facis res! Però això no s’aplica a Control de Missió.

I una situació difícil va tenir lloc just desprès del llançament de l’Apol·lo 12. Era la segona missió a la Lluna, i per tant, no hi havia tanta tensió com en l’anterior, el mític Apol·lo 11. Però poc abans del llançament hi va haver una tempesta i un llamp va impactar en el coet Saturn V. Posteriorment es va comprovar que la descàrrega va afectar alguns sistemes elèctrics, però en els moments finals del compte enrere no es va notar res estrany.

El problema va començar molt pocs segons després de la ignició quan, de cop, tots els ordinadors van embogir (en aquella època no estaven acostumats a que es pengés el Windows). El cas és que no hi havia dades de telemetria, ni de velocitat, ni de direcció..., no hi havia dades de res. I a la cabina de vol, els astronautes informaven que totes les llums del taulell de control estaven encenent-se sense ordre ni concert. Simplement els ordinadors no anaven i havien perdut totalment el control de la nau!

Durant uns segons es va donar per sentat que caldria avortar la missió. I això volia dir fer saltar la càpsula on hi havia els astronautes i fer esclatar el coet! L’ordre havia de donar-la en John Aaron, responsable de EECOM, això és el d'Electricitat, ambient i consumibles. Però quan tots esperaven la fatídica ordre el que va dir va ser “Intenta S.C.E. en Aux”.

El cas és que ningú a la sala tenia ni la més remota idea del que era l’interruptor S.C.E. És un diàleg divertit, perquè més o menys va ser: “QUE?” L’Aaron va repetir “S.C.E. en Aux”. El Cap de control va insistir: “Torna-ho a dir, S.C.E. en off?” I l’Aaron com si res: “Aux” i desprès va especificar “Aux, Vol Auxiliar” De manera que van avisar a CAPCOM (comunicacions) “S.C.E. en Aux”. I la resposta de nou va ser: “Que dimonis és això?”

El cas és que ningú, tret de l’Aaron coneixia que era allò de S.C.E. Però en aquestes situacions és important mantenir la calma i transmetre confiança de manera que ho van transmetre: “Apol·lo 12, Houston. Intenteu S.C.E. a Auxiliar. Fora.”

Aquí van tornar els problemes. L’astronauta va dir dubtant “NCE a auxiliar?”. I Houston va haver de corregir “S.C.E., S.C.E. a auxiliar”. La preocupació que tenien a Houston era que potser els astronautes ni tant sols sabien on era l’interruptor, però un d’ells el va trobar i el va posar (finalment) en Aux. I aleshores els sistemes informàtics es van restablir i la missió va poder seguir!

Tot plegat no va durar ni trenta segons. I si escolteu les gravacions de la NASA, sembla que no passi res. Parlen en un to tranquil, com si tot estigues sota control. Però no ho estava gens ni mica. I és que tenir tres astronautes dins un coet fora de control i a punt de fer-lo esclatar deu ser un malson per un controlador.

Tot va ser gràcies a que en John Aaron va recordar que un any abans, durant unes simulacions, va tenir curiositat per conèixer el sistema S.C.E. (Signal Condition Equipment) i va veure que quan aquest no funcionava correctament els ordinadors es tornaven bojos, (just el que els estava passant aleshores) cosa que es podia arreglar passant al mode auxiliar.

Curiositat, memòria i sang freda. Segur que era un controlador excel·lent.

13 comentaris :

Joana ha dit...

Cumpleixo just les condicions per ser "controladora", dubto que tingués la sang freda...
M'ha encantat aquest post.

Alae ha dit...

Quina intriga amb la frase! Que curiós. Jo li haguera dit que reiniciara l'ordinador. És el que faig quan es torna boig (i a mi em torna boja)

Mery Cherry ha dit...

és després de posts com aquests que m'alegro profundament de tenir la meva merda feina passant comandes i sense preocupacions de res i poder fer la migdiada tranquil·lament després de dinar

Adagio ha dit...

doncs els de la nau espacial haurien d'estar tb calmats, pq jo estira fins els nervis i no trobaria el punyeter S.C.E.
Molt bó!

Dan ha dit...

Joana, a mi em passa com a tu. Memoria pse, curiositt molta, pero sang freda... ai! Tant de bó la tingues.

Alae. La pega era que reiniciar requeria temps... i no en tenien gens de temps. Els ordinatas ja feien tornar bojos en aquells temps.

Mery Cherry: Oi que de vegades la nostra feina sembla millor i tot?

Adagio: No se com estarien els astronautes. Sols un d'ells va saber trobar l'interruptor. Pero si ets astronauta ja deu ser d'una pasta especial. Sobretot en aquella època!

Labmaniakes ha dit...

Ui, quina por!Si a mi em toca ser un d'aquests em moro en l'intent!!!S'ha de tenir molta capacitat per reaccionar ràpid...

ñ ha dit...

Ostres, ostres... quina sang freda en John Aaron.
El metge tampoc s'espanta quan li arriba un malalt amb un tret de bala, el saltador de trampolins de l'1 de gener no s'espanta perquè l'estiguin mirant milions de persones, la professora no s'espanta quan entra en una classe amb 25 adolescents, l'actor de teatre no s'espanta quan veu la platea plena (si que ho faria si estigués buida)..
Suposo que cadascú té la seva feina i la fa tant bé com pot.

Mery Cherry ha dit...

està clar, però mai no hi haurà cap "centpeus" disposat a escriure un post sobre les meves heroïcitats a la feina. Cadascú fa el que pot...

omalaled ha dit...

Dan: no tinc més remei que preguntar-ho. D'on has tret això?

Salut!

Mlavix ha dit...

Molt interessant...

Joana ha dit...

Dan... prefereixo la meva sang calenta... je je
Ara seriosament, soc massa emotiva per tenir aquesta sang freda i mira que per la feina m'aniria molt bé.. però és el que tinc, quin remei!.
Un petonet.

Un nàufrag ha dit...

Felicitats pel bloc, et vaig seguint intermitentment i encara no sé com t'ho fas per tenir llest una 'galeta' diaria! :-)
Salut i endavant!

Un nàufrag

Dan ha dit...

Nú. El que passa es que, de vegades, n'hi ha que la feina la fan més que bé. Com quan un music aconsegueix fer una interpretacio extraordinaria.

Omalaled: Doncs de un reportatge sobre els controladors a "Canal de Historia"

Joana, anirem fent amb la sang que tenim. Cap problema.

Naufrag. Sincerament. Jo tampoc. Ara ja em pregunto fins quan tindre rotllo per fotre ;-)