dilluns, d’abril 17, 2006

La por al cos

La salut és un objectiu, diuen que també és un dret, i per descomptat, és un negoci. Això últim no ha de ser necessàriament dolent. De vegades sembla absurd que algú s’empipi pel preu dels medicaments alhora que està disposat a gastar el que sigui en entreteniments. Potser valorem més l’oci que la salut? O potser tenim tant assumit que la salut és un dret pel que no hem de pagar res?

A més, sembla que s’oblida l’extraordinari cost de la recerca biomèdica. Costa una fortuna comprendre que és el que va malament en una malaltia i trobar la manera de guarir-la. Les indústries farmacèutiques destinen milions per desenvolupar nous medicaments i, naturalment, desprès volen recuperar les inversions. Tothom faria el mateix, per això moltes vegades semblen excessives les crítiques a que son sotmeses.

Però de vegades també es passen.

Recentment han sortit a la llum crítiques sobre les maniobres d’algunes indústries farmacèutiques per exagerar el risc de determinades malalties, o simplement per imposar el criteri que determinades situacions són patològiques i requereixen tractament, quan en realitat no és així. Per això, darrerament va parlant-se amb més freqüència de síndromes o de disfuncions per a les que s’ha trobat una teràpia, però que molts metges opinen que en realitat son malalties inexistents.

El més de moda és la “síndrome de disfunció sexual femenina”, que afectaria, segons alguns estudis, al 43% de les dones dels Estats Units. Com és defineix? Doncs que amb el sexe, de vegades no s’ho passen prou bé. I la solució? Cap problema, s’està treballant en un fàrmac que ho solventarà. Una mena de viagra per senyores.

Un altre és la “síndrome de les cames inquietes”. Això és una sensació d’incomoditat que és nota a les cames quan estan quietes i que no desapareix fins que et mous. Una cosa com la que es nota quan portes moltes hores assegut i el cos comença a demanar a crits que caminis una mica. Hi ha persones a les que això els passa molt fàcilment i és causa d'importants incomoditats. Però s’ha arribat a afirmar que afecta al 10% de la població, cosa que evidentment és una exageració. A molts ens pot passar alguna vegada, però d’aquí a que ens incloguin en el grup que hauria de requerir teràpia n’hi ha un bon tret.

Algunes idees son més subtils. Per exemple confondre riscos amb malalties. Tenir el colesterol elevat no és una malaltia, és un factor de risc. Cada situació és motiu d’un nivell d’alarma diferent i cal no barrejar-ho.

Però és clar, com més por ens posin al cor, més medicaments prendrem i més negoci hi haurà. A més, els metges no s’arriscaran a demandes per no haver tractat malalties encara que siguin inexistents i els aprensius estaran més satisfets pensant que fan alguna cosa per la salut prenent medicaments que, potser, no els calen.

I és que al final ens convencen que enlloc de salut, el que necessitem, o al que tenim dret, és a cossos d’anunci, salut de ferro, cap incomoditat, i la felicitat en una pastilleta.

8 comentaris :

Joana ha dit...

Realment és així, cada cop conec més persones hipocondriaques, no se si ho escric bé. Persones que prenen pastilletes al més lleuger doloret, molèsties etc..
A mi, el que em molesta molt, és que cada vegada que vaig al metge, per sort poquetes, veig els venedors de medicines allà fent cua, després i per coneguts se els viatges que relaen als metges per receptar aquestes medicines.. poc seriós vaja..
Entenc que la medicina te una funció, i bona, és clar, però com tot abusar no es gens bó ni intel·ligent. En fi, que estic d'acord amb tu.
Per cert... una "viagra" femenina?, no sería millor un mascle amb imaginació? :).

martuxa ha dit...

Aps...tens raó, tot i que sempre no és així. Tot i q ma mare és farmacèutica no hi entenc tot amb tot això però penso q tot això de les malelties inexistens i tals seria un tema força interessant a debatre.

Dan ha dit...

Exacte Joana. Un mascle amb imaginacio, o potser ben informat, o potser al que li diguessiu que espereu que faci (que de vegades sou dificils, ostres). Pero sempre es vol arreglar per la via facil (i lucrativa)
I el muntatje dels venedors acosant als metges... es com un circ!

Martuxa, doncs tens una bona font d'informacio amb ta mare! Segur que sap molt bé quants medicaments hi ha que en ralitat no calen.

Mery Cherry ha dit...

em sembla que ja fa temps que, per trobar la felicitat, tenim posades les esperances en "pastilletes" en forma de fàrmac, de bitllet de loteria o de vacances. Què hi farem... es viu d'il·lusions

bellosoli ha dit...

Els fàrmacs a vegades són cars, però estic d'acord en que la recerca és també molt cara, i més car que un fàrmac és un partit del barça i la gent ho paga més de gust. Però com el barça mai no ha entrat (be, pel moment) en al seguretat social doncs la gent no es queixa. També estic d'acord en la excessiva por que ens intenten inculcar a tots sobre suposades malalties que al final ningú no veu. Pel que si que pagaria de gust és per alguna cosa que evités que em tornes a constipar mai més!!!

Dan ha dit...

El laboratori que ho aconsegueixi es farà d'or. Mentrestant, sopetes calentes, lleteta amb mel, suc de llençols i paciencia.

omalaled ha dit...

De totes maneres, Dan, aquí hi ha un tema d'ignorància. Conec molts metges que diuen que si no recepten res els tenen per dolents i que si recepten alguna cosa, llavors són bons.

D'altrabanda (o sé si estaràs d'acord amb mí), els metges mai et diuen el que realment pasa i el que saben. Quan no saben que tens et diuen qualsevol paraula tècnica (ideopàtic els hi agrada molt) i et despatxen, et donen quelasevol tonteria i torni la setmana que ve ... oi?

Molta gent creu que tot es sap i tot està controlat a nivell mèdic, però és una bona cosa a ensenyar a les escoles, que això no és del tot cert, no trobes?

Salut!

Dan ha dit...

Exacte. Els metges estan sotmesos a una bona pressio per part dels pacients. No accepten un "no cal fer res" per resposta. Tampoc hi ha temps per discutir, de manera que pastilleta i avall.
I cert. Moltes coses no es saben, pero els pacients esperen que el metge els ho curi tot. I com que donar confiança tambe es important, de vegades va be aque el metge agfafi actitud de "ja se que es el que passa"
Pero sobretot es el que dius. Acceptar que no tot se sap.