Carnívores!

De vegades les coses es capgiren i l’ordre natural queda invertit. Són situacions que ens creen una certa inquietud, una sensació d’incomoditat barrejada amb curiositat. I un bon exemple d’això el tenim en les relacions entre el món vegetal i el món animal. Tots sabem que hi ha animals que s’alimenten de plantes, això no té res de sorprenent. Però quan són les plantes les que mengen els animals la fascinació s’obre pas i la imaginació es dispara. Fins quin punt pot ser perillosa una planta carnívora?

Doncs la resposta és que si, que molt perillosa, fins i tot letal... si ets un insecte. De vegades s’ha descrit que alguna d’aquestes plantetes havia capturat alguna granota o un ratolí, però eren casos d’animalons ferits o malalts.

De fet, un humà podria caure desmaiat sobre un llit de plantes carnívores, i no li passaria res. Segurament les úniques víctimes serien les plantes esclafades.

La més famosa de les plantes carnívores és la “venus atrapamosques” (Dionnaea muscipula). És la que té les fulles amb uns petits pèls que quan una mosca els toca fa que es tanqui de cop capturant la seva presa. És molt espectacular i, és clar, de seguida van aparèixer relats i pel·lícules de persones amb la cama capturada per una Dionnaea de mida gegant. Espectacular, però fantasiós. No existeixen aquestes plantes tant grans.

I d’estratègies per capturar insectes, les plantes en tenen moltes. Hi ha més de 600 espècies de plantes carnívores! Algunes fan servir substàncies enganxoses per captura la presa. D’aquestes n’hi ha algunes espècies per casa nostra, com la Drosera rotundifolia. Altres tenen substancies que fan que els insectes en posar-se sobre la flor rellisquin i caiguin a una mena de sac digestiu.

I la digestió és, com totes les digestions, desagradable. La planta segrega enzims digestius que degraden les proteïnes o els sucres del cos de la víctima, de manera que va quedant una pasta que la planta pot absorbir. Cal precisar que són líquids digestius molt febles. Oblideu la idea de les pel·lícules de posar un dit en el líquid de la planta i treure'l desfet com si fos àcid. Els nostres sucs digestius són infinitament superiors.

De fet, algunes plantes ni tant sols es prenen la molèstia de fer líquids digestius. El que fan és tenir bacteris que viuen sobre les fulles i que son els que s’encarreguen de desfer la presa.

En tot cas, el procés és molt lent. Podíem dir que tot va a ritme vegetal.

Les plantes carnívores són un exemple de com de difícil és establir límits precisos en el món real. Als humans ens agrada catalogar i posar cada cosa en una categoria determinada. Però les plantes carnívores, son estrictament vegetals? Perquè en teoria els vegetals s’alimenten únicament de CO2, aigua, sals minerals i llum del Sol.

De fet, les plantes carnívores poden viure sense menjar animals. L’únic que passa és que creixen més lentament. Per elles, el que capturen és com un suplement a la dieta. Vaja! Una llaminadura.

I si us regalen una planteta carnívora per mantenir la casa lliure de mosquits i altres insectes... doncs molt amables, però no serveixen. Primer per la qüestió del ritme vegetal. Eliminar una mosqua de tant en tant no serveix de gran cosa. I a sobre, tampoc ens alliberaran de cap mosquit. I és que als mosquits els que els atrau és la sang, de manera que ignoren olímpicament les plantes carnívores.

Però mirar-les i observar com la vida desenvolupa recursos tant imaginatius i inesperats per adaptar-se i optimitzar la supervivència si que és fascinant.