Fa un parell de dies vaig anar a donar sang. La primera vegada que ho fas impressiona una mica, però un cop passada la novetat has de reconèixer que no n’hi ha per tant. La punxada és empipadora, però en general ho passes pitjor abans, imaginant la punxada, que no pas quan et claven l’agulla. Desprès et sents una mica feble... fins que et distreus i poc desprès te n’adones que tot eren imaginacions. La recuperació és qüestió de minuts (a no ser, és clar, que marxis a fer esport tot seguit, cosa que tampoc cal).I de sang mai n’hi ha prou. D’una donació s’obté una unitat de plasma, una de plaquetes i una de sang, que és el concentrat de glòbuls rojos. No està malament, però si tenim en compte que la víctima d’un accident de cotxe pot necessitar fins a 50 unitats de sang, o que un trasplantament d’òrgans requereix 40 de sang, 30 de plaquetes i 25 de plasma, ens adonem com d’important pot ser el simple fet de la donació.
Però mentre estava allà estirat tenia temps per pensar en la sang i els grups sanguinis. Tots sabem que hi ha quatre grups de sang (A, B, AB i 0) que poden ser, o no, compatibles. Però quin és el motiu d’aquesta classificació?
Doncs la clau es troba en els glòbuls rojos. Aquests són unes cèl·lules carregadetes d’hemoglobina, que és la que els dona el color vermell, i que es dediquen a transportar oxigen per dins el nostre cos. Aquestes cèl·lules tenen, com totes les cèl·lules, una membrana. I aquesta membrana està feta de lípids (és a dir: greixos) on hi ha flotant diferents proteïnes.
Doncs hi ha un tipus particular de proteïnes, que pot tenir dues formes. Una s’anomena simplement “A”, i l’altre “B”. És evident que la imaginació no és una característica molt abundant en els que es dediquen a classificar aquestes coses.
El cas és que cada persona pot tenir als seus glòbuls rojos diferents combinacions. Si la que tens és únicament la proteïna “A”, el teu grup sanguini serà A. Si tens la “B”, doncs la teva sang serà del grup B. En el cas que tinguis les dues alhora, la teva sang formarà part del grup AB. I si no en tens cap, doncs serà el grup 0.
El problema està en que el sistema immunitari és molt sensible a aquestes proteïnes. Si soc del grup A, als meus limfòcits no els agradarà gens topar amb cèl·lules que tinguin la proteïna B. Si la detecten atacaran i destruiran les cèl·lules sense més. Per això, algú que tingui el grup A, no pot rebre sang del grup B.
Els afortunats són els del grup AB. El seu sistema immunitari està adaptat a les dos proteïnes, i per tant, si arriben cèl·lules provinents d’una transfusió del grup A o del grup B, cap problema. Els limfòcits ja hi estan acostumats i no en fan cas.
I en el cas dels que son del grup 0, doncs poden donar a tothom, perquè els seus glòbuls rojos no tenen res que pugui induir la resposta immunitària dels receptors de la sang. La mala notícia és que sols poden rebre sang del tipus 0. Qualsevol altre tindrà la proteïna A , la B, o les dues. Totes seran rebutjades pel sistema immunitari.
Però les coses són, com sempre, més complicades. També hi ha el factor Rh. En realitat és la mateixa història: El factor Rh és un altre tipus diferent de proteïna que també està a la superfície dels glòbuls rojos. I en aquest cas pot estar present (Rh+) o absent (Rh-).
I el problema amb el sistema immunitari torna a ser el mateix. Si la meva sang es Rh+ els limfòcits no en faran cas de la proteïna (normal, perquè sinó la meva pròpia sang em sentaria malament). Però si soc Rh-, el sistema immunitari es mobilitzarà i atacarà les cèl·lules que mostrin el factor Rh.
I ja sols cal fer combinacions entre els grups AB0 i els Rh.
Per això el grup 0 Rh- és considera donant universal. Pot donar sang a tots els grups del sistema AB0, i també als Rh + i als Rh-.
En realitat, de sistemes encara n’hi ha més, però generalment són menys problemàtics. A més, abans de rumiar-hi, ja havia enllestit l'extracció i ja tocava anar a prendre el suc i cap a casa!
14 comentaris :
I per què no podem donar els que hem passat hepatitis?
Salut!
jo sóc del grup O, però diria que amb un Rh+... però sóc massa aprensiva amb la sang i no he anat mai a donar-ne, tot i que m'encantaria poder-ho fer: fa menys d'una setmana vaig anar a fer-me un anàlisi de sang i estava anant tot bastant millor que altres vegades, però quan ja havia fet quatre passes per marxar vaig caure al terra per una baixada de tensió... i no és la primera vegada... espero superar-ho algun dia ;) com sempre, molt interessant dan :)
omalaled, de vegades, despres de pasar l'hepatitis queden virus latents en l'organisme. Normalment no son un problema perque ja tens anticossos, i si el virus s'activa te'l carreges de seguida. Però una transfusió de sang pot passar amb les cèl.lules sanguinies partícules víriques a algú que no tingui els anticossos i encomanra la malaltia. De fet, tota la sang de donacions s'analitza per varies malalties, entre elles l'hepatitis. pero per si de cas, els que poden ser portadors ja ni entren.
aina. La sensibilitat a la sang varia molt entre les persones. A tothom li fot una mica, pero si t'has de desmaiar, millor no fer-ho a no ser que sigui un cas de necessitat extrema.
D'acord, puc dir poca cosa, un post estupendo.
Una - com jo, donant de fà més 15 anys, l'agraiex.
Un petonet.
Jo vaig ser donant durant molt de temps (em van donar fins i tot un diploma a l'Hospital de Sant Pau), però després vaig baixar de pes i sóc massa al límit dels 50 kg, així doncs no m'atreveixo fins que no torni a guanyar pes. El darrer cop vaig desmaiar-me mentre dinava a un restaurant xinès i és una situació gens agradable.
Em sap molt greu no poder-ne donar doncs crec que és una de les millors aportacions que podem fer al estar ajudant a salvar la vida d'algú.
Hola Joana! Ets una donant de llarga trajectoria eh! :-)
gemma, si peses menys de 50 no t'has d'arriscar. Donar sang no es cap risc si estas fisicament bé. Pero en el dubte, millor esperar a estar en forma.
Es curios aixo de les donacions, perque sang en fa falta cada dia, però normalment no hi pensem. En canvi, recordo que el dia de l'atemptat del 11M em va resultar impossible donar: Hi havia tanta gent que la cua al banc de sang era de hores d'espera!
Jo va ser fer els 18 anys i fer-me donant de sang i d'òrgans i és una de les decisions que més contenta estic d'haver près.
I em fot més quan vaig a donar sang i em tomben cada dos per tres per estar baixa de ferro....
Amb aquest post t'has guanyat un consultori!!
Ho havia estudiat a l'institut això dels grups sanguinis i la veritat és que està motl ben explicat, i tens molta traça!!
Salut!
Es bo fer prendre conciencia de l'importacia que te ser donant.
Jo tambe fa molts anys que en soc.
Hola ocell. Lo del ferro es divertit, perquè jo creia que la mostra inicial que agafen era per determinar el grup sanguini, fins que em van aclarir que era per saber els nivells de ferro i evitar donants amb anèmia. Ja ho saps: A menjar llenties, que tenen molt ferro!
Gracies Emma. Benviguda per aquí!
tresucs, si que va be de tant en tant recordar-ho. És estimulant observar, a rel dels comentaris que heu posat, que els donants habituals n'estan ben satisfets de ser-ho. Pels que dubten pot ser més mobilitzador això que no pas els raonaments sobre la necessitat i tot això.
llenties? però si a mi sempre m'han dit de menjar carn, que el ferro de les verdures gairebé no s'absorveix, que si fos al contrari, els vegetarians no tindrien mai anèmia ferropènica... clar, sempre puc menjar llenties amb xoriço no? ;P
Home! La carn també, sobretot el fetge... mmmm, a la planxa amb all i julibert.
Jo sóc o Rh-
Hola tinc dos dubtes:
1.- és cert que menjar fetge per a combatir l´anemia va bé, però és una de les parts del cos on es concentren més toxines?
Si jo soc A negatiu i el meu marit O positiu, necessàriament el grup sanguini ha de ser un d´aquests, o només s´hereda el RH positiu o negatiu?
Publica un comentari a l'entrada