La lletra desapareguda

La frase es va fer famosa arreu del mon. Quan en Neil Armstrong va trepitjar la Lluna, va deixar anar allò de “Un petit pas per l’home, però un gran pas per la humanitat”. Però semblava que no va ser exactament això el que va dir.

I és que si ho analitzem en detall, ens adonem que és una d’aquelles ocasions en que en parlar de l’"home" es podria sobreentendre que es refereix a l’ésser humà en sentit global. De manera que la frase seria redundant. “Un petit pas per la humanitat, però un gran pas per la humanitat”. Ridícul. El que hauria d’haver dit seria “Un petit pas per un home, però un gran pas per la humanitat”.

I el cas és que en anglès la diferència encara és més petita. Una simple “a”: That's one small step for a man, one giant leap for mankind”. De totes maneres, l’Armstrong sempre va afirmar que ell creia haver-ho dit correctament, amb la “a”, tot i que reconeixia que amb els nervis del moment potser s’havia fet un embolic. Comprensible. Qui no estaria nerviós si estàs a punt de ser el primer ésser humà en trepitjar la Lluna? I pensant que la teva vida depèn que la tecnologia que t’envolta no falli? Encara em sorprèn que fos capaç dir alguna cosa amb cap i peus.

Però sembla que finalment ell tenia raó. Aprofitant les noves tecnologies, un programador anomenat Peter Shann Ford ha netejat les antigues gravacions de la missió Apol·lo 11. Ha tret el soroll de fons, les interferències i ha ralentizat la veu i ho ha representat en una gràfica. I si! La “a” estava allà!

Es veu que, a més de la mala qualitat de les comunicacions, l’amic Armstrong si que devia estar nerviós i parlava massa de pressa. Tot plegat va fer quasi desaparèixer la “a”. I això li va reportar crítiques durant quaranta anys.

Cal dir que les crítiques són comprensibles. Aquí podeu escoltar la gravació original (dura com un minut i la frase és al final), i la “a” no s’escolta per enlloc. De totes maneres, també cal dir que alguns crítics són perepunyetes. L’Armstrong va deixar clar que potser es va confondre, però l’important era allò que volia dir.

De totes maneres aquests retrets segurament no van afectar gaire al protagonista. Una de les crítiques que es va fer a la NASA en triar en Neil Armstrong per anar a la Lluna era la seva extrema “soseria”. Un home extremadament eficient i fiable, que no perdia mai la calma, però que era un relacions públiques lamentable. Gairebé mai somreia, no sortia a les fotos, no s’apartava mai del guió. Molt poc “humà” en contrast amb el seu company en “Buzz” Aldrin. De fet, a gairebé totes les fotos que hi ha dels astronautes a la Lluna, el que surt és l'Aldrin. L’Armstrong no tenia massa interès a fer-se fotos. Potser en tenia prou apareixent al reflex del casc del seu company.

Fins i tot diuen les males llengües que la frase se la van preparar a la NASA, tot i que això també ho nega i diu que la va pensar en les darreres hores abans de l’allunatge.

En realitat, fins i tot ara, quan li reconeixen que si que ho va dir correctament, la seva reacció ha sigut simplement comentar que troba que la tecnologia que ha fet servir en Peter Shan “és interessant i útil”, i que “...la conclusió és persuasiva. Persuasiva és la paraula apropiada”.

Un home impertorbable. Ideal per enviar-lo a la Lluna.