No atropelleu al linx!

És un animal fantàstic. De fet, tots els felins són admirables, però alguns tenen un puntet d’elegància afegida que els caracteritza, i el linx n’és un d'ells. Amb aquell pelatge que li dona un aspecte gairebé aristocràtic el gran gat de la península hauria de ser una de les joies més ben cuidades... però res més lluny de la realitat.

L’any 1990 és calculava que tant sols quedaven uns 1.200 exemplars. Era un nombre alarmantment reduint que ja va alarmar als amants dels felins. Però res comparat amb la situació actual. Avui en dia tant sols queden uns 150 linx vius a la península..., perdó, volia dir a tot el món.

És per això que, junt amb el tigre de Bengala, el linx és el felí més amenaçat d'extinció del planeta. En realitat es troba en el límit de "no retorn" Si la poblaciò no es recupera molt aviat, ja serà impossible fer-ho. Cal un nombre mínim d'exemplars per tirar endavant una espècie.

La població està repartida en cinc poblacions, però sols dues son genèticament viables. Una al coto de Doñana i l’altra a la serralada d’Andújar. La resta d’animals estan massa dispersos com per poder mantenir poblacions estables i desapareixeran inevitablement.

El pobre linx no està resistint dues amenaces ben concretes. La primera és la manca d’aliments. La dràstica disminució de la població de conills els ha deixat sense la seva principal font d’aliment. Un exemple ben clar de com les alteracions que afecten a una espècie sempre tenen conseqüències sobre la resta de l’ecosistema.

I la segona amenaça és, com sempre, la pressió dels humans. Aquests invasors que edifiquen als seus boscos, que cremen els seus terrenys de caça, que el cacen directament... i que l’atropellen!

I aquí hi ha una de les més cruels ironies. La majoria dels linxs morts en els darrers anys ha sigut per atropellament. A Doñana la gran amenaça pels pocs linxs que hi resten és simplement... que molt pocs respecte el límit de velocitat de 40 km/h de l’interior del parc. La gent té pressa i de tant en tant s’emporta un linx pel davant. Si simplement respectessin el límit de velocitat, molts d’ells no haurien mort.

Tant simple com això, però no hi ha manera.

Ara ja hi ha iniciatives com el “Proyecto lince”, que intenta facilitar la seva cria en zones controlades on s’intenta evitar les construccions i reduir l’activitat humana. I curiosament, el que han de fer també passa per recuperar la població de conills. Sense preses no hi ha caçadors, per tant qualsevol estratègia que no tingui en consideració aquest fet tant senzill estava destinada al fracàs.

L’altra feina que tenen és la de fer propaganda del linx. Si no s’aconsegueix que la població propera als terrenys on habita el linx s’el miri amb bons ulls, malament. I és que encara queda qui veu el linx com una amenaça per la ramaderia o per alguns interessos. I és que les coses sempre són complicades. Si tens un terreny amb el que pots guanyar molts diners venent-lo per que hi facin xalets i de cop et diuen que no pots per que cal protegir al linx... I és que quan et toquen la cartera, l’interès per les espècies protegides desapareix molt de pressa!

La llàstima els que els linxs no van triar Suïssa per viure. Allà tothom respecta els límits de velocitat i no els atropellarien com aquí.