Ressaca

Diuen que tot té dues cares. Una de bona i una de dolenta. El ying i el yang. Un pol positiu i un de negatiu. I un exemple ben clar és l’alcohol, que s’associa a festes, gresca, diversió... i al daltabaix d’una ressaca.

De totes maneres, cal dir que el que causa la ressaca no és exactament l’alcohol, sinó un dels productes del seu metabolisme. El que ens corre per la sang quan tot gira al voltant i l’estòmac lluita per buidar el seu contingut, allò que interfereix els senyals entre neurones i fa que totes les percepcions estiguin alterades, el dolent de la pel·lícula és... l’acetaldehid.

Quan prenem alguna beguda alcohòlica, l’etanol s’absorbeix ràpidament i passa a la sang. De seguida arriba al fetge i allà es converteix, molt de pressa també, en acetaldehid. Aquest s’acabarà transformant en àcid acètic, que l’organisme pot fer servir pel metabolisme. El problema està en les velocitats a que passen aquestes coses.

El primer pas, d’etanol a acetaldehid és molt ràpid. Però el segon, l'eliminació de l’acetaldehid, és molt més lent. En conseqüència, es va acumulant i al final el fetge comença a enviar-lo a la sang i a la resta del cos. I és un problema, perquè l’acetaldehid és força més tòxic que l’etanol.

En realitat en té molts d'efectes, però els més empipadors per la ressaca son els que afecten a les neurones. L’acetaldehid interfereix els senyals entre neurona i neurona, i com que perquè el cervell funcioni correctament hi ha molts grups de neurones que han d'activar-se simultàniament, quan algunes comencen a respondre amb una mica de retràs, tot funciona malament.

Un altre fenòmen important en la ressaca és la deshidratació. Aquesta apareix perquè l’alcohol és diürètic, que vol dir que fa generar molta orina. La típica imatge de borratxo pixant a la paret no és perquè si. Els ronyons filtren molt més que de normal i la bufeta s'omple de pipí, però això fa que l'organisme perdi molta aigua i les cèl·lules se'n ressenten molt.

I, evidentment, allò que diuen que per la ressaca va bé prendre una altra copa, doncs no és gaire assenyat. L’únic que fas és afegir més deshidratació i més acetaldehid al sistema.

Un altre efecte interessant és la diferència entre sexes. L’alcohol afecta més a les dones. Això passa perquè hi ha vàries diferències en el metabolisme de l’alcohol entre dones i homes, però també perquè el cos de les dones conté més greix que el dels homes, cosa que vol dir que proporcionalment té menys aigua.

I això és important, perquè l’acetaldehid es dissol en l’aigua millor que en el greix. De manera que en els homes, la mateixa quantitat d’alcohol es reparteix en un volum d’aigua més gran i , per tant, queda diluït i els seus efectes són menors. A més, els homes tenen més actiu l’enzim que elimina l’acetaldehid (l’acetaldehid deshidrogenasa), de manera que el tòxic desapareix més de pressa de la sang dels homes que de les dones.

Precisament aquest enzim l’han fet servir en teràpies per deshabituació en pacients per alcoholisme. La idea és fer desaparèixer la part agradable de prendre una copa i potenciar la part dolenta. Amb fàrmacs que inhibeixen l’activitat de l’acetaldehid deshidrogenasa... l’acetaldehid no s’elimina! Això fa que les ressaques siguin tremendes! Llarguíssimes! Espantoses! Una cosa com per no acostar-se a una copa ni en somnis.

D’acord, no tot és dolent en el consum d’alcohol si és amb moderació. De fet, té algunes propietats saludables. La llauna és que amb una mica d’alcohol és tant fàcil que desapareixi la moderació...