Tàctiques electorals

Quan hi ha una campanya electoral és molt freqüent veure com eles candidats, que solen ser persones intel·ligents, s’acusen els uns als altres de dir coses que en realitat no han dit i d’haver fet coses que en realitat no han fet. No passa res, perquè en campanya tot s’hi val i l’únic que intenten és impressionar a l’electorat, que té molt mala memòria. A més, després de les eleccions s’oblidaran els retrets... fins la propera campanya.

Però això de tergiversar allò que s’ha dit o fet és una cosa molt freqüent. I un cas molt evident va passar a rel d’un congrés internacional sobre macroevolució que va tenir lloc a Chicago l’any 1980.

En aquella reunió es va discutir un dels postulats de Darwin pel que feia a la seva teoria de l’evolució. Darwin afirmava que les espècies anaven acumulant canvis a mida que els descendents més ben adaptats al medi tenien més èxit a l’hora de sobreviure i reproduir-se. Petites modificacions que mica a mica anirien fent que els descendents de la població original fossin cada vegada més i més diferents, fins arribar al punt de constituir una nova espècie.

Darwin va insistir molt en que el canvi havia de ser gradual i imperceptible. Per això, en analitzar els fòssils, seria molt difícil tenir la seqüència completa de canvis.

El cas és que ja de bon començament, algun dels seus més ferms defensors li va retraure que aquell graudalisme era innecessari. Desprès de tot, la teoria de Darwin explica el mecanisme general de l’evolució, però els detalls poden ser motiu de discussió.

Però si Darwin deia que l'evolució havia de ser gradual, lenta i constant, ningú gosava contradir-lo, malgrat que el registre fòssil no concordava amb això. Hi ha espècies que si que van canviant d’una manera lenta i progressiva. Però altres semblen aparèixer de cop!

I en aquell congrés, finalment l’Stephen Jay Gould i en Niles Eldredge van proposar un mecanisme per l’evolució que proposava que les coses no anaven com Darwin havia dit. Una espècie podia mantenir-se estable durant milions d’anys i, sobtadament començar a canviar per generar altres espècies en poc temps. Era la teoria de l’equilibri puntuat o puntualisme.

És clar: Quan un paleontòleg diu “poc temps” o “sobtadament” vol dir que parla de menys de deu milions d’anys. Però aquest va ser un detall que molta premsa afí als moviments creacionistes va passar per alt. De seguida van afirmar que en un congrés els mateixos científics acabaven d’invalidar Darwin i la seva teoria de l’evolució de les espècies!

I durant molts anys, en Gould i l’Eldrege van haver de repetir milers de vegades que ells no posaven en dubte (ni molt menys!) la teoria de Darwin, que ells únicament matisaven un dels mecanismes. Desprès de tot, les teories científiques sempre s’estan polint a mida que es disposa de més i millors dades. Malament quan s’adopten com a dogmes de fe.

Tant se valia. Segons els creacionistes uns famosos científics havien corregit una afirmació del propi Darwin i, per tant, tot el que havia dit Darwin quedava invalidat. A més, com acostuma a passar, les afirmacions tergiversades eren titulars grans, mentre que els aclariments apareixien en notes a peu de pàgina on ningú se n’adonava.

En realitat ara sembla clar que els dos fenòmens (gradualisme i puntualisme) poden passar sense ser necessariament excloents. Hi haurà poblacions que poden anar modificant-se lentament, mentre que altres espècies han d’adaptar-se molt més ràpidament per causa de canvis climàtics o de migracions, per mantenir-se estables després.

Però sembla que els defensors del creacionisme (o del Disseny Intel·ligent com ara s’anomenen) estan sempre de campanya electoral.