dimarts, de gener 09, 2007

Després del tsunami

El 26 de desembre de 2004 va passar a la història, perquè va tenir lloc el tsunami més devastador que es recorda. La gran ona va causar un nombre de morts superior a les 250.000 persones i els danys van ser devastadors per molts països.

Es va parlar molt en aquells dies de la devastació que va representar el tsunami, de com va causar milers de desplaçats i la desaparició de pobles costaners, dels milions que feien falta en ajuda humanitària per aquells països. I, és clar, de la necessitat de muntar una xarxa de vigilància i alarma per tal de minimitzar els efectes de futurs tsunamis que, de ben segur, tornaran a produir-se.

Però ara, passat el temps, es pot dedicar alguna mirada a com va afectar la catàstrofe als sistemes ecològics. Algunes reserves naturals de diferents països van ser completament destruïdes i la pregunta era si tenia lloc, i de quina manera, la regeneració dels ecosistemes.

Un bon exemple el tenim al parc nacional de Yala, a Sri Lanka. Una gran reserva propera a la ciutat de Colombo habitada per elefants, búfals, lleopards i tota mena d’animals representatius de la fauna original de l’illa. Diverses zones del parc havien sigut molt afectades, però atès que un tsunami no deixa de ser un fenomen natural, els conservadors van optar per no intervenir i aprofitar per seguir el procés de regeneració en els boscos costaners.

El principal problema va ser, òbviament, l'enorme quantitat d’aigua salada que es va dipositar. Això fa fer desaparèixer l’aigua fresca de diferents fonts i petits llacs, i el terra va trobar-se sobtadament amb una concentració molt alta de sal. La majoria de les plantes i els arbusts van morir, però immediatament van començar a rebrotar. Els arbres, tret dels que van ser arrencats de soca-rel també van començar a refer-se prou aviat.

Pel que fa als animals, l’impacte va ser desigual. Com que no totes les zones van rebre de la mateixa manera, els animals ofegats no van ser, ni molt menys, majoria. De fet, no van trobar cap cadàver d’elefant o de lleopard. En part devia ajudar l’instint. Se sap que els elefants “senten” el soroll de l’onada quan s’apropa, perquè poden detectar freqüències molt més baixes que els humans. Això els permet allunyar-se de les zones de perill.

En tot cas, les zones no afectades pel tsunami van actuar com a centres de repoblació, de manera que ben aviat tornava a haver la fauna normal fins i tot als indrets en recuperació.

Ara es plantegen reconstruir les infraestructures del parc. I en realitat fins i tot ha trobat una sorpresa. L'onada va deixar al descobert una zona amb antigues restes de terracota de fa uns quants segles. Els arqueòlegs tindran una feina inesperada!

En tot cas, ha quedat clar que la natura té una enorme capacitat de recuperació fins i tot per fenòmens tant devastadors com un tsunami. L’únic que cal és que disposi de zones prou grans que no estiguin modificades per l’acció de l’home.

La llàstima és que aquestes zones són un bé cada vegada més escàs.


8 comentaris :

Pd40 ha dit...

Aquestes àrees es van repoblar pq hi ha havia població. Si l'home va extinguint les espècies ja ho veurem com es repoblarà. Arriba a passar això a Doñana i adéu linx per sempre (i d'aquí poc no caldrà ni que passi un tsunami). La natura està preparada contra fenòmens naturals, però una acció contínua de desgast massiu fa molt mal.

nina ha dit...

És ben curiós aquest sisè sentit dels elefants. És veritat allò que diuen que els animals es tornen inquiets abans d'un terratrèmol, com si se'l veiessin venir?
Els animals escolten més la terra que nosaltres, o només m'ho sembla?

Dolors ha dit...

Amb el teu article reforces la meva “creença” o intuició de que qualsevol fenomen natural és això, natural –amb cometes per què no n’he fet un estudi acurat del tema, saps-. Quan es qualifiquen de catàstrofe i adjectius similars no puc evitar pensar l’home sempre analitza les coses com a home, no pas com a part integrant de la natura, però clar, és que no ens hi sentim normalment: els homes estem per sobre, és com si la natura hagués de seguir unes regles establertes per nosaltres mateixos. Una llàstima, una veritable llàstima.

Dan ha dit...

pd40 el problema serà que la tendència és a reduir els espais naturals intactes com els Parcs nacionals. Sempre hi ha un motiu de pes (una estació d'esquí, un complex turístic...) per retallar espai. I a partir de certa mida, simplement ja no fan res aquestes àrees.

nina, si que tenen aquest sentit (tot i que de vegades s'exageren les capacitats dels animals) Molts poden sentir els soroll de baixa freqüència que fan les ones (marines o sísmiques) que s'apropen. En altres fenòmens com els huracans, el que detecten són les baixades de la pressió atmosfèrica.

dolors. Si, sembla com si la natura fos una cosa aliena a nosaltres. I de tant en tants, el recordatori és brutal.

Carquinyol ha dit...

La natura té els seus propis matallassos per parar el cops, llàstima que els homes ens encarreguem que aquest matalàs sigui cada cop més prim... al final no esmorteirà res.

sants ha dit...

A vegades la gent pensa que és una irresponsabilitat que l'home no intenti "arreglar" certes "catàstrofes" naturals que succeeixen en el món. Normalment la millor solució és deixar que la natura segueixi el seu curs i ho arregli ella soleta, que té més capacitat i MÉS CRITERI que no pas l'ésser humà.

Ara bé, com que cada vegada més territori és ocupat per nosaltres hem d'arreglar ràpidament el que ha passat per a que estigui perfecte per a la propera temporada turística.

Petitabruixa ha dit...

Crec que l'home ha volgut ser tan "persona" que ha perdut el contacte amb la Natura i ha menyspreat la seva saviesa.

I a la fí, de "persones", res de res...i si no, mirem els telenotícies. Són realment depriments!

Excel.lent post, Dan!

Dan ha dit...

Carquinyol, bon exemple. Al finazl, ni matalas ni res. I aleshores protestarem!

Sants, es que la pela es la pela! (i aixi ens va)

petitabruixa. Tant de bo el contacte amb la natura no es perdi del tot. Sobretot perque hi perdrem moltissim.