dilluns, de gener 22, 2007

Una nova malaltia?

Un pacient va al metge per mostrar-li un seguit de ferides a la pell. Erupcions, zones vermelles, pústules… i explica uns símptomes aterradors. Nota com si tingués petits insectes movent-se per sota la pell, ha observat larves, o potser ous, en les ferides, i veu com dels porus li emergeixen petites fibres de diferents colors, negres, blaves, vermelles...

Aquest és el quadre típic que descriu una malaltia que sembla afectar cada vegada més persones en alguns estats dels Estats Units. El nom, encara no oficial és “Malaltia de Morgellon” ja que al 2002 una biòloga va relacionar aquests símptomes amb els descrits al segle XXII per Sir Thomas Browne en unes cartes en les que explicava que a la Provença hi havia uns nens que patien de pústules a l’esquena i que allà eren conegudes com morgellons (mosques petites en provençal).

Però hi ha un problema. Els dermatòlegs, quan analitzen la pell d’aquestes persones no hi troben res. Tant sols les marques i lesions causades per gratar-se compulsivament. Les fibres que han analitzat i que suposadament estan supurant pels porus semblen ser fibres tèxtils que, presumiblement venen de l’exterior. Fils de la roba que s’enganxen a les ferides. Els cultius donen negatiu per bacteris, fongs o paràsits. Aleshores?

Una possibilitat és el tema de les alteracions psicològiques. Alguns tractaments antipsicòtics fan desaparèixer la malaltia, cosa que pot fer pensar en una síndrome imaginària. S’han descrit símptomes de parasitosis imaginàries i la Morgellon podria ser una d’elles. De totes maneres, això no vol dir que en els pacients el seu malestar i dolor no siguin reals.

Hi ha altres explicacions. De vegades si que hi ha infeccions subcutànies. El nostre sistema immunitari es posa en marxa i pot destruir els bacteris invasors. El que passa és que desprès queden les restes de la “batalla”: fragments cel·lulars, restes de teixits morts, clapes de sang... tot això pot agafar tonalitats fosques sota la pell que, si ets aprensiu, tens molta imaginació, o fa poc t’han parlat de la malaltia de Morgellon, es pot confondre amb paràsits que habitin sota la pell. Un error comprensible, però extremadament anguniós.

També hi ha una versió, no del tot ximple, de la teoria de la conspiració. En aquest cas té a veure amb una novel·la ce ciència ficció d’en Philip K. Dick: A Scanner Darkly. Aquesta malaltia apareix a la novel·la, i fa poc n’han fet una curiosa pel·lícula protagonitzada pel Keanu Reeves i la Winona Ryder. Potser han fomentat el que es parli de la malaltia com a reclam publicitari per la pel·lícula? Això no és impossible, ni molt menys.

O potser realment hi ha un paràsit que no és detecta amb els assaigs convencionals. Sembla que el “Center for Disease Control and Prevention” als Estats Units, ha posat en marxa una línia de recerca per esbrinar que hi ha al darrera d’aquesta intrigant síndrome.

No és una feina fàcil, perquè quan es comença a parlar molt d’una malaltia es donen casos de psicosi col·lectiva. Aleshores és fàcil que apareguin presumptes afectats fins a sota les pedres. Persones suggestionables que tinguin alguna afecció a la pell es poden arribar a convèncer que pateixen del Morgellon, i quan els metges ho neguin els acusaran de ser tancats, dogmàtics o incompetents.

Caldrà esperar una mica a veure si estem davant del descobriment d’una nova afecció, o d’un simple fenomen mediàtic.

10 comentaris :

Joana ha dit...

Quina angoixa...
Prefereixo lo sicològic, sols imaginar bitxets sota la meva pell em dona unes esgarrifances...
Bon dia!
Petonet.

Alepsi ha dit...

A classe de psicopatologia ens n'han parlat d'aquesta malaltia, tot i que el nom que li donen és el "síndrome de la caja de cerillas" (ja que els pacients solen aparèixer amb els trossos de pell que s'arrenquen ficats dins d'aquest recipient, i dient que són els bitxos que ells mateixos s'han tret...) som poc rigorosos, els psicòlegs... xDDDDD

Jo aposto per una pandèmia psicològica... jajajaja! Però vés a saber, cabria la possibilitat de que, si ha crescut tant la prevalença de la patologia fos deguda a una nova malaltia biològica... vés a saber. En tot cas, a Estats Units, tot és possible... (fins i tot un "foliè a deux" ampliat a límits insospitats....)

Carquinyol ha dit...

Ufff quin mal son de malaltia, ja que com tu ben dius, encara que sigui un transtorn psicològic, pels malalts és ben real!!

De veritat que no hi ha res com tenir bona salut.

Grigri ha dit...

Buff... acabo de reviure els capítols de la mítica "V"... quin fàstic redéu!!!

Realment no havia sentit a parlar de la malaltia aquesta. Que hi ha gent capaç d'imaginar-se de tot ho sé i ho tinc comprovat perquè fins fa poc treballava amb una hipocondríaca que cada vegada que tenia mal de cap sospitava que tenia un tumor (com a mínim)..

En fi, tot un fenòmen ben curiós..

sants ha dit...

Buff, sí, jo moltes vegades pensava en els bitxos aquells que hi ha per l'Amazones i que es fiquen dins la pell i els veus moure's per dins.. terrible terrible! i dóna igual si és veritat o si és psicològic perqué l'histerisme és el mateix (a l'hora de curar la malaltia no té res que veure, però és un altre tema).

Crec que ha de ser una de les pitjor sensacions existents!

També hi ha uns animalons pels rius selvàtics que es fiquen pels teus òrgans reproductors, oi? Quin altre malson!!

èlsinor ha dit...

Que criden a House i el seu equip, que ells resoldran el misteri... :D

Petitabruixa ha dit...

Quina angúnia, no?

M' ha recordat un amic del meu germà que, estant de lluna de mel a Egipte, en un d' aquells creuers pel Nil, una insecte li va picar a la parpella i..uff! aquest si que li van sortir larves i de tot. Va haver de tornar correns i estar en tractament més d'un any perquè no hi veia bé...

Si és que com a casa....

;-)

Dan ha dit...

Joana, es que tenir alguna cosa viva sota la pell es d'allò més esgarrifós!! Suposo que és un malson freqüent en nens.

Alepsi, síndrome de la caja de cerillas? Molt bo el nom! Psicosi contagiosa, potser?

Carquinyol. Realment, la salut es dels millors bens que es poden tenir.

Grigri. Vigila que els hipocondríacs al final acaben convencent als que els envolten. (La serie V, quins temps!)

Sants. Ostres, aquells peixets dels rius, brrrrrr... Ja n'he sentit a parlar.

Elsinor. Tens raó. House ho arreglaria en una horeta. Peró els pobres pacients nos e que preferirien, perquè aguantar en house també te merit!

petitabruixa. Jo també en vaig conèixer un cas, de larves sota la parpella. També és mala sort eh!

sants ha dit...

élsionor.. si és House, no ho dubtis, serà lupus. (tot i que al final es veurà que no, però bueno)

Alepsi ha dit...

Foliè a deux = psicosi contagiosa si vols, sí. xDDD