dimecres, de gener 03, 2007

Migranya

Normalment, totes les malalties presenten una sèrie d’avisos que ens indiquen que el procés està iniciant-se. Altra cosa és que en fem cas, però en general notem quan estem incubant un refredat, o alguna cosa se'ns ha posat malament. I una de les afeccions que tenen un avís d’allò més curiós és la migranya.

La migranya es defineix com “Un tipus de mal de cap, usualment molt intens i que pot incapacitar a qui el pateix, associat amb alguna de les següents característiques: dolor tant sols en un costat del cap, nàusees, vòmits, fotofòbia, fonofòbia i empitjora amb el moviment. A més, acostuma a anar precedida d’un símptoma específic, anomenat aura, que s’experimenta com una distorsió de la visió”.

Encara que jo no he patit (per sort) cap atac de migranya, conec gent que li passa, i quan parlen de l’aura sempre m’ha intrigat. Durant aquesta fase, veuen llums, colors, formes distorsionades i altres fenòmens relacionats amb la visió. Els observo i veig com acluquen els ulls en un intent de fer desaparèixer aquells colors que envolten el camp de visió mentre busquen la medicació o simplement pleguen i marxen, perquè saben que aproximadament una hora estaran completament incapacitats.

L’origen de la migranya sembla que està relacionat amb la circulació sanguínia del cervell. És un flux de sang molt gran, perquè el cervell requereix molt oxigen i glucosa per funcionar. I no es pot permetre gaires canvis en l’aport de sang. En general la sang circula de la part del davant cap al darrere. Com en tot el cos, la sang és aportada per artèries, i hi ha un grapat de venes que la porten de tornada. Les venes es van agrupant fins quedar en dues grans venes de sortida: les jugulars internes.

El que passa de vegades és que els músculs del coll poden tensar-se massa i fer que s’estrenyi el forat que tenim entre el crani i les vèrtebres, que és per on passen les venes jugulars internes. Si recordeu la geometria, disminuir una mica el radi d’una circumferència fa que l’àrea és faci proporcionalment molt més petita. Doncs això és el que li passa a les venes, que el pas de sang queda molt reduït.

Però això comporta un parell de conseqüències importants. Si la sang no pot sortir del cervell a ritme normal, vol dir que tampoc podrà entrar, perquè els vasos estaran plens. Per tant, el que fa el cos és intentar augmentar la pressió amb que es bombeja sang cap al cap, fet que es tradueix en un augment de la pressió sanguínia intracranial. I per altra banda, arribarà menys sang oxigenada a la zona de sortida del cervell, cosa que deixarà zones del cervell amb un dèficit d’oxigen. Això farà que el cos encara s’esforci més en enviar sang cap al cervell, augmentant encara més la pressió.

I resulta que els vasos sanguinis són força sensibles a la pressió. Si passa de determinats límits, les cèl·lules que constitueixen els vasos, comencen a enviar senyals d’alarma per informar que alguna cosa no marxa bé. Probablement aquests senyals són els que activen els nervis que desencadenen el sentiment de dolor tant intens. És paradoxal, perquè el cervell precisament té pocs receptors de dolor. De fet, es pot fer operacions de cervell sense anestesia (tant sols per la pell) ja que el pacient no nota que li estan tocant la massa encefàlica. Al menys no es nota com a dolor.

Tot això explica perquè la migranya acostuma a ser un dolor que afecta tant sols un costat del cap. És el costat corresponent a la vena que té el pas de sortida comprimit. I per això, molt factors desencadenants d’un atac de migranya són coses que poden provocar tensió muscular (estrés, insomni) o vasoconstricció (cafè, vi, xocolata,...).

Però i l’aura?

Doncs el que passa és que la zona més afectada per aquest procés és la part del darrere del cervell, la zona occipital és la que quedarà inicialment amb un dèficit de sang oxigenada i on les cèl·lules, les neurones, començaran a tenir problemes per funcionar correctament. I justament aquesta és la zona on hi ha els principals centres de la visió. Aquí és on els senyals provinents dels ulls es processen i generen la visió, i aquí és on, si el sistema no funciona correctament, es poden generar visions inexistents i alterades. Ni més ni menys que una aura.

15 comentaris :

Guillem ha dit...

Molt interessant!

Jo n'he tingut algun cop de migranyes, i sí, tot comença (com a mínim en el meu cas) amb una pèrdua de visió puntual, normalment només d'un ull.

Amb l'experiència, he descobert que si em tranquilitzo i deixo estar el que estigui fent, puc invertir el procès, cosa que coincidiria amb el tema de les venes... o que pot ser efecte placebo :p El millor, però, es fotre's a dormir directament i l'endemà serà un altre dia ;)

A reveure!

Joana ha dit...

Un post magnífic.
Per desgràcia pateixo de migranyes fà més de 20 anys i son increibles.
El que si he notat és que en èpoques de nervis i estrés, tant de feina com personal, son insufribles.
Un petonet guapo.

Violette Moulin ha dit...

Vaig viure amb un home que patia molt de migranyes, moltíssim. Curiosament les tenia quan començava les vacances. Consequència de la tensió de l'estrès laboral, imagino.

Carquinyol ha dit...

Un post molt interessant, com sempre. A mi les migranyes no, però els maldecaps em començaran dilluns !!

Petitabruixa ha dit...

La meva parella pateix de cefalees tensionals que, evidentment, milloren si li faig quiromassatge perquè se li posen els músculs de l' esquena i del coll tan tensos que semblen una pedra.

En tot cas, la meva mare si que patia migranyes que, curiosament, van aprèixer en una etapa de la seva vida i van desaprèixer d'un dia per l' altre, anys desprès...

Són un pal!

Petons, Grisom! ;-)

èlsinor ha dit...

Home, si la qüestió és dilatar les venes, supose que no hi anirà gens malament un bon whisky, no?

Per sort jo no tinc migranyes sinó algun mal de cap ocasional que també és bastant fort (punxades intenses, vòmits de vegades, i estar-me al llit unes quantes hores), però sense arribar a tant; i, a banda de l'analgèsic inicial, crec que una de les coses que acaben de posar-me bé del tot és prendre'm un cafè irlandès cap al final del procés (igual és un placebo, però mira, jo crec que em funciona).

Dan ha dit...

Guillem, suposo que cada persona coneix com li agafa la migranya. Si a sobre saps que has de fer per controlar-la en les fases inicials, doncs perfecte. Intentar dormir es freqüent, sempre que la migranya ho permeti, que n'hi ha que ni això poden.

Joana! Quant de temps!!! Doncs is les migranyes son pitjors en èpoques d'estress, ja ho saps. A prendre's la vida amb calma... però no se si tu això de la calma... Massa guerrera et veig per anar calmada! ;-)

Hola Violette. De fet, hi ha molts desencadenants diferents, tant ambientals com menjars o fàrmacs o emocionals. Els canvis en el ritme de vida hi ha qui els porta malament i s'estressen. Potser era això.

Carquinyol. Tu ets dels meus. Els maldecaps dilluns. I no hi ha teràpia que ho freni.

petitabruixa. En algunes migranyes, sobretot si es deuen a agarrotaments musculars, un quiromassatge si esta ben fet deu ser extremadament útil.
Petons...

Élsinor. En teoria si, però hi ha qui se li desencadena amb l'alcohol, de manera que... Ara, que el que descrius, segur que no es una migranya?
I això del cafe irlandes, punyetero, que segur que va be per qualsevol cosa al final del proces.

Trena ha dit...

Uau...

No sé si en tens tu de migranyes... jo en tinc massa. M'ha agradat saber el perquè em fa mal el cap, tot i que el que voldria saber de debò és perquè se'm produeixen.

querida_enemiga ha dit...

Hola dan, et torno la visita i em trobo amb un post que té molt a veure amb mi.
Per a mi, la migranya va ser l'avís de que alguna cosa s'estava coent al meu cos, millor dit al meu cap, va ser l'avís de la depressió. Així vaig començar, amb una forta migranya tensional que em feia vomitar, estar sempre esgotada i veure llumetes estranyes arreu.
És fatal el mal de cap.

Dan ha dit...

Trena. El factor que ho desencadena no sempre ha de ser el mateix. I cada persona pot tenir més sensibilitat a unes coses o a altres. I la llista de desencadenants és llarga. L'estress, el cafè, l'alcohol, aliments amb soja, la regla, el glutamat, canvis en la pressió atmosfèrica... hauràs de fer de detectiu de tu mateixa! ;-)

querida enemiga. Doncs si que es una putada. De fet, quan el cap deixa de funcionar com un rellotge es d'allò més emprenyador i desconcertant. A cuidar-se, eh!

Anònim ha dit...

Bones,

Em dic Raül, tinc 30 anys i pateixo mals de cap fa més de 10 anys amb una freqüència mitjana d’un atac cada 2 dies. Tinc un tipus de migranya anomenada "cluster crónico" de la família de les "cefaleas en racimo",ja que a l’inflamar-se les venes del voltant de l´ull sembla una espècie de "racimo". Els símptomes són el mateixos que expliqueu i en èpoques de vacances augmenten, també s’ha tenir en compte que tenen un component hereditari molt fort. Jo he provat tot tipus de medicina (medicina convencional, acupuntura, homeopatia, antiepilèptics, neourocirurgia..) i l´únic tractament que m´ha anat bé -recomanat per un metge amic del meu pare- ha sigut un que consisteix en vasolidatadors, s´anomena "Stugeron" i la veritat és que ho recomano. S´ha de prendre una càpsula al matí i una altra a la tarda durant 3 mesos.
També us recomano una tàctica que utilitzo quan el dolor és molt fort: em poso a la dutxa tirant-me aigua amb molta pressió a la zona afectada. Fa que disminuexi el dolor, les nàusees i relaxa els músculs.
Compadeixo a tota la gent que pateix migranyes com jo, mireu les coses bones que aporta com paciència i esperit de lluita.

Anònim ha dit...

Hola!
jo sóc la núria i, avui, m'he aixecat amb migranya. :-( Realment és un rollo perquè, a banda de que em fica de mal humor, és molt molesta. A mi també m'acostuma a venir en èpoques d'estrés, se'm fica una bola aquí a les cervicals i si no em relaxo normalment em desencadena en una migranya. Crec que m'hauré de relaxar jeje Res, que ànims a tots els i les qui patiu migranya, que és ben empipador. Una abraçada!

shimmy ha dit...

Hola sóc la Carme i també pateixo de migranyes amb aura, la veritat és que no m'esperava que hi hauria tanta gent que estigues com jo, és un consol, ara estic en una època dolenta perquè fa temps que no visito a la neurologa i he tingut algun episodi de migranya, la meva pregunta seria per en Raül: L'Stugeron te'l podem vendre sense recepte? és un tractament per evitar que en tinguis més sovint? gràcies per endavant.

Cristina ha dit...

he trobat el teu blog per casualitat. Et deixo un comentari per dirt-te que el blog que tinc jo és per l'avaluació d'una assignatura de psicologia. I l'altre dia parlant a classe de l'esquizofrènia va sortir el tema de la migranya, per aquest motiu, en faré una entrada al meu blog, si algun dia hi vols passar, ja saps.

Anònim ha dit...

holaem dic albert jo tambe petixo a migranya des dels 8 anys,i m'ho passo malament ihe trobat interssant el teu escrit sobre l'aura i les venes.
jo l'uni quan en tinc vaig a dormir fins que m'ha passat del tot i tambe prenc algun gelocatil

ja anire passan de tan en tan
fins aviat