Llum sobre el calamar gegant

Si enmig de la foscor apareixen sobtadament un grapat de llums en forma d’estrella, pot ser que s’acosti Nadal i estiguin encenent la il·luminació del carrer. Però cal no refiar-se, perquè també pot ser que estiguis a punt de ser devorat per un calamar gegant!

Això ho sabem ara gràcies de nou a l’equip de Tsunemi Kubodera, un investigador japonès especialitzat en aquestes bestioles. L’any 2005 va ser ell qui va aconseguir les primeres imatges d’un calamar gegant sota l’aigua. De totes maneres era un exemplar modest, que mesurava únicament uns vuit metres de llargada. El cas és que hi ha diferents espècies de calamars gegants. El que s’ha pogut gravar és un Taningia danae que es coneix com “calamar gat”, i tot i ser impressionantment gran, és un nan al costat del “calamar colossal” Mesonychoteuthis hamiltoni. D’aquest darrer es van trobar unes restes a l’estómac d’un catxalot que permeteren calcular que en vida tenia una mida d’uns vint-i-cinc metres!

Però el més espectacular del treball de Kubodera ha sigut presentat fa poc. Van posar un esquer i una càmera submarina a l’extrem d’un cable i van anar obtenint imatges entre els 200 i els 940 metres de fondària. I finalment van poder cridar l’atenció d’un calamar gegant que va decidir atacar l’esquer.

I si teníeu en ment un animal amb moviments lents i rítmics, com un pop o una sèpia, però en gran, ja us ho podeu treure del cap. Aquell monstre es desplaçava a més de dos metres per segon, nedava cap endavant i endarrere sense problemes i es movia amb espectacular agilitat. Tampoc hauria de ser una sorpresa per un animal que lluita amb catxalots, però els esquemes mentals sovint es mantenen contra la lògica.

Si voleu veure unes imatges, les teniu aquí.

I el més impressionant és que en el moment d’atacar, l’animal desplega els tentacles i aquests, sobtadament, s’il·luminen! Una mostra extraordinària de bioluminiscència, que és ben coneguda en molts animals marins, però mai a aquesta escala.

La llum pot servir per desconcertar les seves preses, o potser també per il·luminar-les i ajustar millor l’atac final. Després de tot, els calamars disposen d’un dels millors ulls que ha generat l’evolució.

I no és cap ximpleria pensar que si poden controlar la llum que emeten, allò pot ser un sistema obvi per comunicar-se entre ells en la foscor de les profunditats abissals on viuen. Coneixem poquíssim del que passa allà baix. Qui sap si, a més dels cants dels mamífers marins, el fons de l’oceà està ple d'espurnes de llum que representen un altre sistema de comunicació entre aquests animals tan i tan desconeguts.

Tot plegat una nova mostra de quantes coses ignorem del que passa al fons dels oceans. Una ignorància que es pot justificar pel fet de ser animals terrestres. Però si hem aconseguit anar fins la Lluna i obtenir imatges des de la superfície de Mart no s’entén com tenim tant poques dades del que passa al nostre planeta al que, com alguns diuen encertadament, en lloc de Terra hauríem d’anomenar, planeta Oceà.