dijous, d’octubre 16, 2008

Omega quant?

Un dels èxits de la publicitat ha sigut aconseguir que tothom parli de complexes estructures químiques amb total naturalitat. Altra cosa és que tinguem clar del que parlem exactament, però això ja és menys rellevant. L’important és estar segurs que necessitem ingerir aquests productes per gaudir de millor salut. Un cas paradigmàtic d’això són els “omega 3”.

Perque, exactament... que és un omega tres?

Aquí he de fer una petita confessió. Durant molt temps jo tampoc tenia una idea exacta de que coi eren. El meu problema era que vaig estudiar la nomenclatura que fan servir els químics, mentre que això d'omega 3 (abreviat ω3) és la nomenclatura que fan servir en fisiologia. Dos noms per una mateixa cosa. Per això em feia un embolic.

Però una vegada t’adones del problema, ja ha sigut fàcil entendre que és això tant important que hem d’afegir a la llet, la mantega, els cereals i, com ens descuidem, també ho afegiran als xampús o als preservatius.

En realitat no cal entrar en massa detalls químics per comprendre la importància. N’hi ha prou de saber que un àcid gras és una cadena d’àtoms de carboni units un rere l’altre, com si fossin nens agafats de les mans, i amb un grup àcid a un extrem. Segons el nombre de carbonis tindrem un o altre àcid gras. Per exemple un àcid palmític és un àcid gras de 16 carbonis, mentre que un esteàric en té 18. Acostumen a ser nombres parells perquè les cèl·lules els fabriquen afegint els carbonis de dos en dos.

La gràcia és que la manera com s’uneixen els carbonis pot presentar una particularitat química anomenada “insaturació”. Ara no entrarem en el que és, però si que és important el nombre d’insaturacions que té i la posició que ocupen. Per exemple, l’àcid oleic, el de l’oli d’oliva, té 18 carbonis i una única insaturació en la posició 9.

Doncs el que fa importants els ω3 és el fet que les cèl·lules dels animals poden afegir insaturacions sense problemes en les primeres posicions. Però més enllà de la 9 ja no poden. L’enzim que s’encarrega de fer-ho ja no hi arriba. I el cas és que realment ens fan falta àcids grassos amb insaturacions més enllà de la posició 9. Ja que no els podem fabricar, doncs els hem d’incorporar a través de la dieta. Vaja que ens els hem de menjar!

Per aquest motiu es diuen “àcids grassos essencials”. Perquè és essencial que la nostra dieta en contingui. En cas contrari, apareixen malalties, igual que passa quan ens falta alguna vitamina.

Doncs uns d’aquests àcids grassos essencials són alguns ω3. Que es diuen així perquè, a diferència dels químics, els fisiòlegs conten des del final i no des del principi de l’àcid gras. Un ω3 té la insaturació en el carboni que fa tres contant des del final de l’àcid gras.

El problema segueix sent que nosaltres (els animals) no els podem fabricar i que cal ingerir-los. Per tant cal obtenir-los de les plantes que si que els poden fer o, encara millor, del peix.

Un moment! He dit que els animals no en poden fer i ara resulta que els peixos si? Doncs no. El que fan els peixos, com el salmó, és incorporar i acumular els ω3 a partir de les algues que mengen. I posats a triar, sempre és millor un bon plat de salmó a la planxa, amb el seu sofregit amb all i alguna coseta més, que no pas un comprimit d’algues espirulines.

Les sardines també en són una bona font. De petit no m’agradaven, però ara pensar en un esmorzar a base de sardines a la planxa amb pa amb tomàquet i un glopet de vi s’acosta a l’ideal de paradís. Si això pot ser un cap de setmana a prop del mar ja ni us ho explico.

És clar. Amb incloure peix a la dieta ja n’hi ha prou per tenir els ω3 que necessitem. També ens calen ω6, però com que aquests es fan servir en l’elaboració de molts aliments, tots n’anem sobradíssims.

I com passa amb les vitamines, el que cal és tenir el necessari per no patir una deficiència. Tots els que tinguem de més no fan nosa, però per descomptat no faran que ens trobem millor, ni que ens aprimem i no acceleren el metabolisme ni ens garanteixen millor salut.

De manera que com sempre que parlem de nutrició, i si no tenim cap malaltia que obligui a controlar el que mengem, el millor és fer una dieta ben variada i oblidar-se de suplements. Tant simple com això.

Una cosa que aquí, a la Mediterrània, és fàcil de fer i amb possibilitats extremadament saboroses.

10 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Com tu dius, aquests components són essencials... ara bé, darrerament la publicitat de diferents aliments s'ha centrat molt repetidament en això, tan que al final quan parlen d'un suc/llet amb omega 3, vitamina C, D i no sé quantes coses més un no pot evitar preguntar-se si amés de tot això també portarà suc/llet...

Anna ha dit...

jaja, m'has recordat un examen test de bioquímica -mira que en fa anys, i em va quedar gravat- en el que el profe s'havia equivocat en posar el carboni a partir del que no podem afegir dobles enllaços, havia posat el 12 enlloc del 9. I quan vaig anar a reclamar, va tenir la barra de dir-me: carboni 9, carboni 12... és igual, és el mateix. Una mica més i l'escanyo!!!

Asimetrich ha dit...

He vist estudis en algun congrés en el que la suplementació amb aquest tipus d'àcids grassos causava resistència a la insulina en rates. Els àcids grassos, en general, ja ho tenen això, es coneix força bé el mecanisme. Sempre m'he preguntat si tant suplementar aliments amb tants àcids grassos, tot i que siguin "bons", no farà que al final augmentin els casos de resistència a insulina. Una cosa és prendre'ls en quantitats normals (peix, oli d'oliva i fruits secs) i una altra molt diferent que estiguin presents en grans quantitats en la nostra dieta.

Estic totalment d'acord amb tu en els dos darrers paràgrafs.

Laia ha dit...

Fa molta ràbia tota aquesta publicitat de productes enriquits amb cinquanta mil coses...

Jo em quedo amb les sardines i no amb el salmó ;-)

Ai, abans d'ahir, a botànica, ens van posar un minivídeo de Spirulina. Quina gràcia, com es movia!! I ens deien que els del llac Txad ho deixen assecar al sol i s'ho mengen com si fossin galetes...

Alasanid ha dit...

Si aviat seran més nutritius els xampús que el que hom pot trobar al mercat. I això que el que porten els xampús és només per fer veure que innoven.

El que m'agrada d'aquella llet (la de l'omega) és la seva redundància surt la omega majúscula encapçalant la paraula omega...

Núria ha dit...

L'etiqueta Omega 3 en molt productes és tan sols un reclam publicitari. La meva filla és al·lèrgica al peix i havíem de treure els Omega 3 d'algun altre lloc. Vàrem pensar en tots aquests aliments enriquits però, com que per deformació professional no em crec cap publicitat sobre productes bio-eco-molècules "rares", etc, vam començar a investigar. I clar, el que em pensava. Goiteu: 100 g de salmó fresc (dues rodanxes?) porta 5.175 mg d'Omega 3, el bónítol 2.326 mg i la truita de riu 1.473 mg. La llet Puleva amb Omega 3 porta tan sols 32 mg en 100 g de llet!!. Sabeu quants litres de llet necessitava la meva filla per suplir dos talls de Salmó!!!!??? Qui més qui menys sabrà fer els calculs...

Dan ha dit...

carquinyol. Si. Des que van veure que això dels aliments saludables augmentava les vendes no paren d'afegir coses. I al final ja no saps si ets al supermercat o a la farmàcia!

Anna. Es que hi ha profes que... els haurien d'escanyar!

asimetrich. És possible. Al final un excés de qualsevol cosa, per bona que sigui, té efectes deleteris. Un clàssic és la intoxicació per excés de vitamina A.

laia. Jo no se que triar, si el salmó o les sardines. Les espirulines, la veritat es que tampoc son dolentes. Per anar d'excursió, de vegades he menjat barretes que en tenien i no estan malament. Però comparat amb el peixet ben cuinat...

alasanid. Bé, si només fos una redundància. El que passa es que de vegades posen cada disbarat que sona molt científic, que acabes per no fer cas de res.

núria tomas. Ostres. Ja sabia que els suplements que posaven eren testimonials. però no imaginava que fos tant poquet! Em recorda alguns que deien "baix en calories" i únicament tenia un parell de calories menys que l'original.

Anònim ha dit...

Primer de tot enhorabona pel blog… i pel teu 1r llibre ”Blocs de Ciència”. El teu segon llibre encara no l’he llegit, però segur que aviat ho faré. Sóc una gran fan teva i no passa un dia que no comprovi si has posat alguna cosa de nou.
M’he decidit ha comentar-te avui, cosa que ho ves fet moltes vegades, però, aquest tema de la nutrició m’apassiona.
Voldria saber la teva opinió de si els vegetarians o més ben dit, la nova dieta alcalina (ph), gràcies als teus coneixements, pot ser creïble o no.
Gràcies.

Dan ha dit...

dolors. Ei! Gràcies. Benvinguda als comentaris! Si has llegit coses antigues del centpeus ja sabràs que no soc partidari especialment de les dietes vegetarianes, però tampoc tenen res de dolent si es fan ben fetes. El que passa és que obliguen a anar amb més compte per evitar desequilibris o carències. Però això de la dieta alcalina, doncs no n'havia sentit a parlar. He mirat algunes pàgines i tot plegat m'ha sonat una mica estrany. El cos disposa de mecanismes per regular el pH i aquest control es fa constantment. No se si la dieta el modificaria gaire ni quina importància pot tenir això. En tot cas, potser per qui tingui problemes d'acidesa pot ser útil a l'hora de pair amb menys problemes. Però francament... no se.

Anònim ha dit...

I tant què si! Txorrades les justes, i on hi hagi una bona torradeta de pà amb tomàquet, escalivada i alguna arengada-sardina-anxova de l´escala, que es treguin els suplements amb noms estranys ;-)!